La pandèmia està tenint un “impacte sense precedents” en la salut física i mental de les persones i, per a donar una resposta al “patiment emocional” que es detecta dia a dia, són necessaris més recursos i apostar per estratègies específiques de suport psicoterapèutic. Així ho ha assegurat en una entrevista a l'Agència Efe Rafael Tabarés, acabat de nomenar comissionat en salut mental pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Tabarés lamenta que la salut mental siga “la ventafocs de la Sanitat” perquè, per molt que s'ha intentat posar en l'agenda pública i política, “moltes vegades es mira cap a un altre costat”. Segons afirma, l'impacte de la pandèmia del coronavirus “no està sent igual per a tots” i el fet de tindre una malaltia mental comporta major vulnerabilitat.

“Estem veient com majors de 65 anys i menors de 25, la majoria dones, o persones amb alguna patologia prèvia o problemes crònics tenen un major risc de presentar problemes de salut mental”, indica. Es tracta fonamentalment de trastorns depressius, ansietat, estrés posttraumàtic o problemes relacionats amb l'abús de substàncies, especialment alcohol i altres drogues.

Segons Tabarés, per la pandèmia “estan augmentant les taxes de prevalença d'aquestes malalties. Parlem d'un increment de més del 20% –en només un any– i cal estar alerta, estudiar-lo a fons i donar una resposta a tot aquest patiment emocional que estem detectant en el dia a dia”. I s'estan observant, segons el també investigador principal en el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam), increments molt significatius, però desiguals, en el consum de psicofàrmacs, que afecten especialment les dones.

No obstant això, matisa, aquelles persones amb major nivell socioeconòmic, “abans de tirar mà dels psicofàrmacs”, prefereixen buscar suport psicològic o psicoterapèutic perquè “les velles receptes basades només en l'ús dels psicofàrmacs són necessàries, però insuficients”.

Així, Rafael Tabarés afirma que la Generalitat està plantejant l'elaboració d'un pla d'acció específic sobre la salut mental, la drogodependència i les conductes addictives. “Cal treballar específicament amb les persones amb trastorns mentals greus i també amb aquelles amb trastorns menys greus en els quals la problemàtica emocional s'ha incrementat”, assenyala.

Per a abordar aquesta situació serà necessari donar una resposta que no es fonamente només en l'ús de psicofàrmacs, sinó a oferir una atenció psicològica, psicoterapèutica. Això, afig, passarà necessàriament per millorar la cartera de serveis en salut mental, impulsar línies de suport a l'actual estructura en aquesta àrea i explorar l'ús de noves tecnologies com la telepsiquiatria. “Però això requerirà d'uns recursos”, adverteix.

Segons el parer del catedràtic, la salut mental és la “cendrosa” de la Sanitat i els diferents organismes internacionals “han plantejat rarament” la necessitat d'invertir en ella. No obstant això, hi ha països com Nova Zelanda que impulsen el que anomenen “pressupostos de benestar” i plantegen objectius de manera pluriennal, entre ells aconseguir una bona salut mental.

“Cal posar damunt de la taula aquesta qüestió i la necessitat que els problemes de salut mental són molt freqüents, solen acompanyar-nos durant tota la vida”, diu Tabarés, que afig que caldrà actuar sobre l'origen de molts dels problemes que provoquen la patologia mental, el patiment psíquic, el cansament, l'esgotament en el qual estem immersos a conseqüència d'una societat extremadament exigent.