L'Ajuntament de València recorda amb un monòlit en el Cementeri General a les víctimes del franquisme i de l'odi

L'Ajuntament de València recorda amb un monòlit instal·lat en la Secció Setena Dreta del Cementeri General de la ciutat, en la zona en la qual es troben les fosses comunes de represaliats pel franquisme, a les víctimes d'aquest règim, "de l'odi i de la intolerància", com indica el text principal d'aquest reconeixement.

L'alcalde de la capital valenciana i l'edil de Cementeris, Alejandro Ramón, han visitat aquest dimarts el monòlit i han presidit l'acte, el primer d'homenatge del consistori a aquestes persones, en el qual ha sigut presentat. Aquesta convocatòria ha coincidit amb el 90 aniversari, aquest dimecres, de la proclamació de la Segona República.

"Deixarem escrit, també en els nostres cementeris, el relat de la nostra ciutat", ha afirmat el primer edil durant el discurs que ha oferit. "València vol ser una ciutat que recorda als seus morts i que els ret homenatge de maneres ben diferents, totes bones i adequades", ha agregat Ribó.

En aquest punt ha recordat que fa pocs dies es va traslladar a aquest mateix cementeri el sarcòfag que Mariano Benlliure va crear per a albergar les restes de Vicente Blasco Ibáñez, un acte que "també la guerra civil i la dictadura van retardar 80 anys", ha ressaltat.

"Aquest govern no s'oblida del nostre passat. Millora els espais i dóna veu a els qui durant tant temps la van perdre i romanien en una fossa comuna mentre els seus familiars els continuaven buscant. Deixarem també escrit en els nostres cementeris el relat de la nostra ciutat, ple de matisos, sens dubte, i per açò més ric", ha exposat.

Joan Ribó ha manifestat que "el Cementeri General és un dels llocs de la memòria de la ciutat de València" com també succeeix amb "el Monestir de San Miguel dels Reis, el Centre Cultural de la Petxina, el centre administratiu Nou d'Octubre o, fins i tot, el camp del Mestalla, sense que la gran majoria de la població ho sàpia ni ho recorde".

"Presons, camps de concentració, cementeris on van patir, van ser empresonats o afusellats homes, dones i xiquets; els pares o els avis dels valencians i valencianes que hui caminen pels nostres carrers i que mereixen ser recordats. Són història nostra que no coneixem. No hi ha indignitat que puga silenciar-la ni permetrem que es llance més terra sobre l'oblit", ha manifestat l'alcalde.

Després d'açò, ha destacat que els demòcrates tenen "les esperances posades en la Llei de Memòria Històrica per a buscar i trobar totes les identitats perdudes de les víctimes que, ara i ací, encara no tenen nom i cognom". Joan Ribó ha iniciat la seua intervenció amb el poema 'Las ruinas' de Luis Cernuda i ha confiat que eixes víctimes deixen de ser "la immensa mort anònima".

El responsable municipal, que ha parlat del paper dels cementeris com a "museus vius" d'una ciutat, ha recordat també el cas de Teófilo Alcorisa, "enterrat en una fossa comuna del Cementeri General i exhumat en 2015 després de reiterades peticions de la seua família a l'anterior govern municipal", i el "trasllat de restes de la fossa comuna del Cementeri General a un planter de Sagunt" com "una vergonya que es va perpetrar en 2006 i que encara recordem".

Així mateix, ha valorat iniciatives municipals dels últims anys en favor de la memòria històrica com la dignificació de la zona verda situada sobre aquestes fosses, la col·locació de plaques en record de les víctimes dels bombardejos feixistes i dels brigadistes internacionals i millores en el Cementeri Civil, però ha assenyalat que "no és suficient".

VERSOS DE MIGUEL HERNÁNDEZ

El monòlit instal·lat en el Cementeri General descansa sobre una base i està tallat en pedra de Borriol. Les tres cares principals són llises i la part posterior, rugosa. En la cara principal del monòlit figura l'escut de la ciutat i la frase 'En memòria d'els qui ací van ser llançats, víctimes del franquisme, l'odi i la intolerància", i en dos dels seus laterals dos poemes en homenatge a ells.

Un d'aquest és el poema 'El herido', de Miguel Hernández, que ha llegit Joan Ribó durant el seu discurs. L'alcalde, Alejandro Ramón i Matías Alonso, membre del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana que ha assistit també a l'acte, han destacat que aquests versos van ser "censurats" en el cementeri de l'Almudena de Madrid. "València els recupera amb orgull perquè perdure el missatge", ha afirmat el primer edil.

El regidor de Cementeris, pel seu costat, ha dit que "la recuperació de la memòria és també una qüestió de justícia, de dignitat de les víctimes, una reparació i un lenitivo per a les persones que les van voler".

"CONSENSUADES I DIALOGADES"

Alejandro Ramon ha subratllat que les frases que arreplega el monòlit han sigut "consensuades i dialogades amb les associacions per a la memòria històrica" i ha apuntat que aquests homenatges "no miren al passat sinó al futur". "Solament amb dignitat i memòria podrem crear una democràcia més ferma", ha declarat.

Entre els assistents a la convocatòria estaven també Alicia Gutiérrez i Ayelén Salamié, en representació de la Plataforma per la Memòria del País Valencià; i Rafa Solaz, guia del Cementeri General de València.

Comunitat Valenciana

Mostrar comentarios

Códigos Descuento