Va sortir de casa molt d’hora, potser perquè no havia tingut temps de dormir gaire o, potser, perquè havia de fer diversos encàrrecs: un de molt important. Va agafar el tramvia, on va coincidir amb una dona que s’anava a viure a Caldes aprofitant que estaven a punt d’inaugurar la línia de ferrocarril que havia d’unir aquesta població amb Mollet. Li va explicar que les obres de construcció de la via havien patit endarreriments per les últimes pluges, però que estava previst que el proper dia 21 la locomotora fes el primer viatge de prova i que, l’1 de maig, s’estrenés.

Va acomiadar-se de la passatgera desitjant-li sort en la seva nova vida a Caldes, on s’hi traslladava amb tota la família, i va continuar el seu camí a peu. Primer va passar-se per la farmàcia, on va comprar un pot de bàlsam del Frare Ramon, que li va costar quatre rals i amb el qual pretenia guarir unes morenes omnipresents. La publicitat del producte garantia una curació «radical».

Va continuar caminant fins a la sastreria de Francisco Ferrera, a la Rambla de les Flors. Va preguntar si ja tenien el vestit que els havia encarregat el seu marit. Li van respondre amb mil excuses, que ho sentien molt, però que aquells dies tenien molta feina i que se’ls havia endarrerit la comanda. Va mostrar-se molesta i va marxar per on havia vingut. Havia guardat el bàlsam del Frare Ramon en un paquet, que duia subjectat ben fort sota el braç i on amagava 6.000 duros que havia de lliurar al seu banquer de confiança. Els havien guanyat amb el negoci familiar i sempre era ella qui s’encarregava d’ingressar-los.

A l’alçada de la Plaça Reial, se li van apropar dos individus i li van reclamar els diners. El primer que va pensar és que sabien que transportava aquell carregament, però va temptar la sort i els va donar les 24 pessetes que duia a la butxaca. Els lladres en van quedar satisfets i van fugir amb les monedes. Poc després els van detenir a la Rambla Sant Josep. Ella encara va ser a temps de recuperar 20 pessetes.