Comunitat Valenciana

L'AVL tria les seues set noves acadèmiques i obri un "nou cicle" per a complir la llei de paritat

  • L'entitat ha culminat el procés per a renovar un terç dels seus membres.
  • Entraran a formar part de la institució el pròxim 15 de juny.
Ple de l'AVL
Ple de l'AVL
EUROPA PRESS
Ple de l'AVL

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha triat aquest divendres les set noves acadèmiques amb les quals es renovarà un terç dels seus membres i obri "un nou cicle" en el qual s'adecua a la Llei de Paritat i baixa la mitjana dels seus components. Si fins a hui la institució comptava amb quatre dones, ara passarà a tindre deu i els homes seran onze.

Així ho ha anunciat el president de l'AVL, Ramón Ferrer, en declaracions als mitjans després de l'elecció de les noves acadèmiques que entraran a formar part de la institució el pròxim 15 de juny. En un únic matí, que ha requerit tres rondes de votacions, s'ha aconseguit el consens sobre les noves acadèmiques entre les 14 candidates.

En la primera ronda han sigut escollides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Monteserrat Buendia (11 vots). En segona votació ha eixit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i en la tercera i última ronda Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

Després del ple de l'AVL per a l'elecció de les noves acadèmiques, celebrat en el monestir de Sant Miquel dels Reis, el president de l'Acadèmia, Ramón Ferrer, ha ressaltat que s'obri "un nou cicle" amb persones noves i "totes molt qualificades".

A més, "cadascuna té el seu perfil perquè l'AVL té diferents seccions i cadascuna requereix el seu perfil i ens hem preocupat que les candidates complisquen eixos perfils", ha assegurat.

"L'AVL porta 20 anys treballant i cal seguir treballant i no parar-nos", ha animat Ferrer. En aquest sentit, ha defés que l'AVL aspira a ser un "referent no només per als intel·lectuals sinó per a la gent del carrer. Per això des de gramàtica i diccionaris a còmics, a tots ens interessa", ha assegurat.

Ferrer ha destacat també el fet que s'haja aconseguit consens entorn de les triades -sobre 14 candidates- en un sol matí (en l'última renovació va haver-hi acord sobre sis el primer dia però el seté es va resistir una mica més). En la seua opinió això demostra "consciència d'unitat en l'AVL, no que cadascú es dispersa".

"Tots sumem"

Entren set noves acadèmiques però altres set se'n van. El sorteig que va decidir els qui abandonaran l'òrgan normatiu es va celebrar el passat 4 de desembre i deixarà fora de la casa diversos històrics de la institució.

En concret, el 15 de juny abandonaran l'òrgan Antoni Ferrando, president de la Secció de Lexicografia i Gramàtica; Emili Casanova, president de la Secció d'Onomàstica; Albert Hauf i Lluis Meseguer, de la Secció de Documentació i Literatura; Maria Isabel Guardiola, de Terminologia i Assesorament; i Honorat Ros i Eduard Mira, tots dos en la de Foment del Valencià.

La seua marxa és per al president de l'AVL una "tristesa". "Han estat 20 anys donant-ho tot per l'Acadèmia i que hagen d'anar-se'n... Qui va fundar l'AVL haguera pogut pensar una mica més les coses, però bé", ha lamentat.

També la secretària de l'AVL, Verònica Cantó, ha manifestat que "no deixa de ser trista" la marxa d'aquests acadèmics perquè "són molts projectes compartits" i ha volgut destacar que "el seu treball la seua contribució, sense la qual l'AVL no estaria on està". "Les seues aportacions són molt valuoses, tots sumem i estem ací per a aportar", ha remarcat.

Pel que fa a l'entrada d'altres set dones a l'Acadèmia, Cantó espera que arribe el dia en què la paritat en les institucions "no siga notícia" i poder "veure la igualtat real en el dia a dia, dins de la normalitat".

Les noves incorporacions

Rosa Agost és professora titular de la Universitat Jaume I i imparteix la docència en el camp de la Traducció i Interpretació. En l'àmbit de la investigació s'ha centrat principalment en la traducció audiovisual, la teoria i la metodologia de la traducció i la variació lingüística.

Àngels Gregori, doctora en Didàctiques Específiques per la Universitat de València, destaca en l'àmbit de la investigació sobre les geografies literàries. Actualment dirigeix la Fundació Francisco Brines, és presidenta de l'Organisme per a la Projecció Internacional de la Literatura (PEN) i està considerada una de les millors escriptores de poesia.

Maria Josep Marín és professora titular de Filologia Catalana en la Universitat de València i en l'actualitat s'ocupa de la gestió de la Secretaria del Departament. Així mateix, és membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Sandra Montserrat, professora de la Universitat d'Alacant, és doctora de Filologia Catalana, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i forma part de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Maria Àngels Francés és doctora en Filologia Catalana i actualment és professora titular en la Universitat d'Alacant, on imparteix docència de matèries lingüístiques, literàries i didàctiques. En l'actualitat és comissària de l'Escriptora de l'Any, Carmelina Sánchez-Cutillas.

Carme Manuel Cuenca és catedràtica de Filologia Anglesa, especialitzada en literatura nord-americana en la Universitat de València. Com a investigadora ha dirigit tesis i projectes d'investigació en anglés, castellà i valencià, moltes d'elles sobre temàtica intercultural.

Vicenta Tasa, doctora en Dret, és professora de Dret Constitucional i Ciència Política en la Universitat de València. Igualment, ha sigut codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics i assessora en aquest mateix camp del rectorat de la UV.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento