En aquest, es conclou que s'ha apostat de manera «indiscriminada pel turisme», amb l'excepció de l'entorn de la ciutat de Barcelona, on s'han aixecat infraestructures ambientals i energètiques, així com el port. A tot això cal afegir la construcció d'habitatges la darrera dècada, en un context d'ampliació de l'àrea metropolitana i els trajectes que s'han de cobrir per anar a treballar o per oci.

El Barcelonès i el Maresme, segons el capítol Preservar la natura a contracorrent, són les comarques en què no queda espai salvaguardat.

A l'altre costat se situen el Garraf (21% de la costa preservada: 6,4 quilòmetres lineals) i el Baix Llobregat (20% de la comarca, sobretot els 3,8 quilòmetres del delta del Llobregat). Són 10,2 quilòmetres verges sobre un total de 125. L'informe alerta que, fins i tot, en aquest espai hi ha «pressió» i recomana intensificar la gestió «per no perdre els valors».

Miquel Ventura, director de la Fundació Mar, impulsora de l'estudi, adverteix que encara hi ha temps per conservar el litoral. «Caldria canvis en la planificació territorial o en el model energètic, reduir el nombre de desplaçaments i illusió en la població per alterar la situació», va explicar. En 15 dels 27 municipis de l'àrea de Barcelona que tenen costa predomina el sòl urbà en els primers 1.000 metres de la platja cap endins.