Així consta en una providència de 4 de febrer, donada a conéixer aquest dimarts pel PP, en la qual l'alt tribunal explica que aquesta inadmissió es deu a l'incompliment de les exigències de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa, per falta de justificació que les infraccions imputades han sigut rellevants i determinants de la decisió adoptada en la resolució recorreguda.

El passat mes de juny, el TSJCV va estimar la demanda interposada per la síndica adjunta del grup popular en Les Corts, Eva Ortiz, contra la negativa de l'Agencia Antifrau a facilitar-li els expedients requerits. La sala va entendre que la negativa d'Antifrau vulnerava el dret a la participació política i entenia que era d'aplicació preferent davant d'altres normes autonòmiques el Reglament de les Corts.

Referent a açò, feia referència a l'article 12 del reglament que indica que es facilitaran còpies de la documentació sol·licitada pels parlamentaris a través del president de les Corts sense distingir si eixos documents procedeixen d'òrgans executius del Consell o d'òrgans independents d'ell.

El tribunal tampoc va trobar obstacle per a donar eixe accés a l'expedient en el fet del PP haguera presentat querella per la concessió de les subvencions, ja que cal distingir els títols habilitants querellant i diputat en exercici de la seua funció parlamentària.

AGOST DEL 2019

El procés es remunta a l'agost del 2019, quan la diputada va registrar un escrit dirigit al president de les Corts perquè li fora traslladada una còpia íntegra de l'expedient d'investigació incoat per l'Agencia Antifrau per les ajudes de foment al valencià. Va emparar la seua petició en l'article 12 del Reglament de la Cambra i en els articles 1.2 i 5 de la Llei 11/2016 de la Generalitat.

Va justificar el requeriment en la presentació d'una denúncia per suposat falsejament de continguts en la justificació de la concessió d'ajudes públiques per a la promoció del valencià per part de les mercantils Kriol Produccions S.L. i Canal Maestrat S.L, vinculades a Francis Puig. També demanava la documentació aportada per aquestes empreses en resposta al sol·licitat per l'òrgan inspector.

A l'octubre del 2019 es va obtindre una resposta negativa. El president de les Corts va traslladar a Ortiz la contestació a la seua sol·licitud per part del director de l'Agencia Antifrau i s'indicava que hi havia dos expedients oberts i que les actuacions es trobaven sotmeses en deure de confidencialitat i reserva.

D'aquesta forma, Antifrau va indicar que donar trasllat d'aquests expedients, a més de poder suposar incompliment de la llei autonòmica que va disposar la creació i funcionament de l'organisme, posaria en risc les subsegüents actuacions per a aclarir els fets o conductes sobre els quals existien indicis o elements de possible frau o corrupció, en la mesura que poguera ser coneguda i pública. La documentació va ser remesa al jutjat de València que instrueix la investigació per aquestes ajudes.