Així ho ha defès en Les Corts en resposta a una pregunta del PP sobre l'aplicació del plurilingüisme en instituts, que la pandèmia va obligar a retardar fins al 2021-2022. Igual que en nivells inferiors, per a l'ESO preveu uns mínims (25% d'hores en castellà, 25% en valencià i 15-25% en anglés) que els centres poden combinar en funció de les característiques dels alumnes i del seu context sociolingüístic.

Marzà ha recordat que aquests projectes per a l'ESO es porten elaborant des de la tardor del 2019 i es troben en el seu tràmit final, a més de recalcar que la Llei de Plurilingüisme del 2018 "està en perfecte funcionament des de fa tres anys, no és d'ahir, i està implementada en Primària sense encara cap problemàtica".

És més, ha assegurat que en la reunió que va mantindre aquest dimecres amb representants dels equips dels 1.693 centres educatius "només el 0,1%" va preguntar per açò i la resta va prioritzar la crisi sanitària.

També ha afirmat que "pareixia que anava a ser un apocalipsi en Primària i es va aprovar amb total normalitat", amb majoria de dos terços dels consells escolars, i que és un model lingüístic avalat per la Comissió Europea i per experts internacionals.

Després d'agrair l'esforç de la comunitat educativa durant aquests mesos, Marzà ha promès que la Generalitat no deixarà de treballar perquè "els nostres xiquets seguisquen creixent en oportunitats i llibertat" i que aprenguen valencià, castellà i anglés.

EL PP REBUTJA LES "PRESSES"

Per contra, la portaveu d'Educació del PP, Beatriz Gascó, ha rebutjat les "presses" a aplicar els projectes lingüístics ajornats el 2020 perquè "ara no s'entén que seguisquen quan les dades de contagis són pitjors". També ha assegurat que genera "molt rebuig en el carrer i descontent de docents i famílies", amb manifestacions que fa un any es van paralitzar pel virus.

Ha exigit així a Marzà que "deixe de buscar les pessigolles" i diga clarament com se'n va aplicar progressivament el plurilingüisme en Secundària, a més de preguntar-li si li "pareix legal que un alumne exempt de valencià haja de cursar un 25% del currículum en valencià".

La 'popular' també ha advertit que els assessors lingüístics "es neguen a anar a les reunions de coordinació perquè "diuen que no hi ha condicions sanitàries suficients". Açò, al seu juí, contravé l'article 16.2 de la llei que diu que els projectes seran el resultat d'un projecte participatiu.

Per tot açò, ha assegurat que la reunió de Marzà amb les direccions va ser "un míting i una campanya per a netejar la seua imatge". "Els docents li haurien dit que estan extenuats, que no poden més i que no és moment d'aplicar aquesta llei", ha asseverat, garantint que el PP tornarà als tribunals i defenent que "la llibertat de les famílies està per damunt del seu sectarisme nacionalista".

Marzà (Compromís) ha replicat que aquesta llei "es va aprovar amb el PP en el govern i van arribar a dir que era impecable". "Anem a l'important: en aquesta comunitat no s'acomiaden professors abans de Nadal com on governa, som la que més ha reduït l'abandó escolar en els últims anys i hi ha 8.000 professors més que esperem que no se'n vagen al carrer si tornen a governar", ha resolt, a més d'afirmar que no ha sentit parlar valencià a eixa diputada del PP en Corts.

D'altra banda, davant les crítiques de Ciutadans per la falta de mesures per a donar seguretat als professors, el titular d'Educació ha insistit que els protocols estan funcionant "de forma extraordinària" des del principi i en què les aules són espais segurs.