Comunitat Valenciana

Fiscalia recorre l'absolució dels simpatitzants del GAV: Veu contradiccions "notables" en els fets de la sentència

La Fiscalia de València ha recorregut l'absolució de les 11 persones, algunes simpatitzants i altres membres del Grup d'Acció Valencianista (GAV) l'any 2013, acusades de boicotejar un acte homenatge a l'escriptor Vicente Andrés Estellés a Burjassot, en veure contradiccions "notables" en els fets declarats provats en la sentència.
Ciutat de la Justícia en imatge d'arxiu
Ciutat de la Justícia en imatge d'arxiu
EUROPA PRESS
Ciutat de la Justícia en imatge d'arxiu

Així es desprèn del recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, contra la sentència dictada recentment pel Jutjat penal número 17 de València que absol els acusats dels fets en no veure delicte.

En el seu recurs, la fiscal encarregada d'aquest assumpte, Susana Gisbert, al·ludeix en tot moment a "contradiccions" de la resolució que, postil·la, "està datada el mateix dia de la celebració de la vista, que va acabar ben entrada la vesprada".

Sobre aquest tema, afirma que existeix un relat de fets provats "contradictori" que, en realitat, "no fa una altra cosa sinó descriureels fets que, segons el parer del jutge, no van resultar provats, barrejant els fets en si amb la valoració dels mateixos".

En primer terme, la fiscal es refereix a la declaració de l'exalcalde de Burjassot Jordi Sebastià, que al seu entendre va resultar "clara, contundent i totalment coincident amb el relat de fets del ministeri fiscal".

El jutge, respecte de la declaració, -adverteix la fiscal- "únicament es refereix a un lacònic 'sent tal testifical simplement insuficient o de nou insuficient', sense que analitze les causes de tal insuficiència".

I el mateix fa -sempre segons la seua versió- amb la declaració d'una agent de policia que també va mantindre "en tots els punts" el declarat en el seu moment respecte dels insults proferits i frases dirigides a ella per part d'una de les acusades "relatives, a més, a la seua condició de dona i clarament ofensives".

"No hi ha cap referència per part del jutge al fet que en l'agent no concorregueren els requisits necessaris en la declaració de la víctima per a enervar la presumpció d'innocència, limitant-se a un no es considera provat".

És més, "de la lectura de la sentència es desprèn que quasi l'únic indici que contradiu tals declaracions és el que vé constituït per la versió que donen els propis acusats que, com és sabut, no declaren sota jurament i poden mentir sense que açò implique conseqüències penals", recorda.

En aquest punt, afirma que les seues declaracions "estan tenyides d'un mòbil, com és l'autoexculpació, que ha de ser ponderat per a no donar per vàlida la seua versió". "Una versió, a més, que no resulta creïble en estar basada en l'afirmació de l'existència d'una sort de recels personals o ànsies de venjança per part de l'alcalde que en el seu moment va denunciar els fets, que de cap manera pot entendre's acreditada", postil·la.

"VA HAVER-HI" DESORDES I AMENACES

Sobre el delicte de desordes públics que atribuïa Fiscalia als acusats, en el recurs es recorda que s'està parlant d'un acte en l'Ajuntament i, a més, d'especial transcendència ja que era l'homenatge del poble al poeta Vicent Andrés Estellés.

"També en aquest punt cal discrepar ja que interrompre el desenvolupament de l'acte impedint el discurs de la màxima autoritat lingüística i cridant consignes és, sens dubte, transgressió de les normes de disciplina", adverteix la fiscal.

Al seu entendre, "allò que el jutge minimitza dient que 'solament faltava l'entrega d'un reconeixement a la localitat de Burjassot' no és sinó un reconeixement pel mateix que l'acte no va poder dur-se a terme en una de les seues parts fonamentals per eixa transgressió a la qual s'al·ludeix".

Sobre les amenaces, Fiscalia manté que "no hi ha dubte" que l'expressió 'aneu a acabar com Guillem Agulló' "no pot interpretar-se d'una altra manera que no siga amenaçadora, ja que és de sobra conegut el fet que el jove de Burjassot va ser assassinat per un grup vinculat amb la ultradreta", postil·la.

En relació amb les coaccions atribuïdes, el ministeri públic exposa que en aquest cas "és evident que no només es tractava d'impedir alguna cosa, sinó que es va aconseguir, ja que l'acte no va poder celebrar-se ni finalitzar-se".

Finalment, Gisbert insisteix en l'agreujant no considerada de discriminació per ideologia: "Tenint en compte les referències a una enemistat amb l'AVL i el seu president per raons ideològiques exposades pels propis acusats en l'acte de la vista, i sumant això a la referència a l'assassinat de Guillem Agulló, no pot deixar d'impetrar-se l'aplicació de l'agreujant d'odi", considera.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento