Que València no podrà celebrar les Falles enguany al març, per segon any consecutiu, és una cosa que sembla fora de tot dubte, però que fins ara cap responsable polític havia verbalitzat. Ahir ho va fer l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, qui va admetre que les pròximes festes hauran d'ajornar-se i que caldrà esperar a “una situació més convenient”.

Per a hui a les 19.00 hores hi ha convocada una reunió entre dirigents de la Junta Central Fallera i membres de les falles de l'àrea metropolitana amb responsables de la Conselleria de Sanitat per a analitzar i concretar el possible escenari al qual s'enfronta la festa.

Preguntat per aquesta circumstància, Ribó va assegurar que a l'Ajuntament “li importa molt que el món faller seguisca amb la seua activitat i per això el vol ajudar, perquè és imprescindible per a la continuïtat d'aquestes festes tan importants per a València i la seua àrea metropolitana”. De la festa depenen no sols els sectors directament relacionats amb aquesta, com a pirotècnics, indumentaristes o floristes, sinó també bona part del sector turístic, durament castigat per les restriccions sanitàries.

D'aquesta manera, la pandèmia del coronavirus tornarà a deixar en 2021 a València sense les Falles per segon any consecutiu, una situació similar a la que va ocórrer en la Guerra Civil espanyola, encara que llavors les emblemàtiques festes valencianes es van cancel·lar tres anys seguits, de 1937 a 1939.

Març de 2021 serà la setena vegada en la història en la qual els carrers de la ciutat no es decoren amb els centenars de monuments que cada any es “planten” a l'espera del foc purificador del dia de Sant Josep, el 19 de març, per a cremar l'art efímer en forma de sàtira i ironia que decora la ciutat durant cinc dies.

En 2020, el primer estat d'alarma per la pandèmia es va decretar al març, el mes faller per excel·lència, just quan s'havia d'iniciar la setmana gran (del 15 al 19 de març) d'unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, sobre les quals els dies previs planava l'ombra d'una suspensió que va arribar en l'últim minut, la nit del 10 de març.

Amb molts monuments a mig muntar, sobretot els de les Falles de la secció d'Especial i la de la plaça de l'Ajuntament, els monuments es van guardar en els tallers o en les instal·lacions de Fira València i La Marina a l'espera de poder cremar-se al juliol, mes al qual inicialment es va posposar la festa, encara que l'evolució de la pandèmia ho va impedir.

En aquest inici d'any, amb les xifres de contagis, morts i incidència del coronavirus disparades, el pràcticament inevitable anunci que en 2021 també s'ajornarien les Falles de març ha arribat un parell de mesos abans, encara que igualment deixa desolats als sectors implicats en la festa, ja agonitzant.

La impossibilitat de celebrar actes multitudinaris a causa de la situació de transmissió comunitària generalitzada i sostinguda del virus ha portat a l'alcalde de València a confirmar ja el que era un secret a veus, tot i que hi ha qui encara volia mantindre les esperances.

L'any passat, València va obrir un parèntesi després d'un període de 81 anys ininterromputs de festa de les Falles, encara que durant aquestes més de huit dècades sí s'havien suspés actes concrets, normalment per adversitats meteorològiques o successos com els atemptats del 11-M de 2004 a Madrid.

Al costat de la pandèmia i la Guerra Civil, altres circumstàncies van deixar anteriorment a la ciutat sense les seues festes patronals, com una taxa que els veïns es van negar a pagar per considerar abusiva en 1886, i la declaració de guerra de Cuba (1896). De fet, aquesta última va ser la primera suspensió oficial de la festa josefina: en 1896, el governador civil de València va declarar l'estat de guerra per l'enfrontament bèl·lic d'Espanya amb els Estats Units en la coneguda com a guerra de Cuba, i es va decidir suspendre les Falles a dos dies del seu inici.

També es van suspendre les festes durant els anys 1937, 1938 i 1939 amb motiu de la Guerra Civil espanyola, mentre que les de 1936 es van celebrar sense cap problema al març, ja que el colp va ser el 17 de juliol.

Constància oficial des de 1886

La primera referència que els monuments fallers no es van plantar als carrers es remunta a 1886, encara que en eixa ocasió va ser una decisió individual dels propis fallers, que es van negar a pagar la taxa de 60 pessetes que es cobrava com a cànon des de 1851 per plantar els cadafals en la via pública. Malgrat tot, segons compten els documentalistes, hi ha constància que eixe any es van plantar dues falles de manera privada en patis interiors i que ningú va visitar, però cap pels carrers de la ciutat.