La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que per primera vegada des de l'aprovació de la llei de dependència s'ha superat la xifra de 100.000 persones ateses i ha confiat a acabar en 13 mesos amb la llista d'espera, que a 4 de gener és de 21.790 persones.

Oltra, durant la presentació del balanç de gestió del sistema de la dependència dels últims cinc anys, ha ressaltat que en aquests moments hi ha 103.326 persones ateses a través d'algun servei o prestació econòmica i 219 municipis de la Comunitat Valenciana, el 40%, ja resolen els expedients dins del termini de 6 mesos que estableix la llei.

Sobre aquest tema, ha destacat que només queda un terç de la llista d'espera que es van trobar en arribar al Govern en 2015, que ascendia a 46.496 amb casos de persones que portaven huit anys esperant, per la qual cosa confien que si es manté el ritme actual de resolució en 13 mesos s'aconseguirà l'objectiu d'assolir una espera estructural de 3.000-4.000 perquè "sempre hi ha expedients que s'embossen per algun problema en els documents".

Així, calculen que eixe punt d'equilibri s'aconseguirà quan s'aplegue als 144.4000 beneficiaris, una xifra en la qual els usuaris que entren i ixen del sistema és "estable" i "els factors de pujada serien molt graduals marcats només per l'envelliment poblacional".

No obstant això, ha assenyalat que en 2020 han baixat les sol·licituds per la pandèmia, per la qual cosa preveuen que les acumulades que no s'han demanat provocaran "un xicotet repunt" enguany, que es resoldrà gràcies a que cada vegada hi ha més municipis que tramiten en el termini legal.

Així mateix, ha destacat que si en accedir al Govern la mitjana d'espera era de 4 anys i 6 mesos ara s'ha reduït a 13 mesos gràcies al pla de xoc implantat per a absorbir "el tap" que es van trobar i a pesar que les sol·licituds s'han multiplicat per quatre -"138.986 des de juliol de 2015- perquè ara la ciutadania confia en el sistema".

D'aquesta manera, si inicialment el càlcul era resoldre 1.225 expedients mensuals per a acabar amb la llista d'espera ara s'estan donant eixida al doble, 2.400, per aquest increment de sol·licituds. Encara així, ha baixat un 53% la llista de espera.

A més, ha destacat que per a fer front a la pandèmia "es reforçaran les plantilles amb la incorporació de 369 professionals des del pròxim mes de febrer i fins a setembre", que es distribuiran entre centres residencials de persones majors, amb diversitat funcional i infància i adolescència.

Així mateix, el pressupost de la Conselleria per a 2021 contempla una partida per a millorar les ràtios de les residències públiques de persones majors amb la contractació de 130 persones d'atenció directa.

Oltra també ha ressaltat que hi ha 802 persones valoradores enfront de les 17 que hi havia fa cinc anys, la qual cosa ha permés passar de 8.623 valoracions en tot l'any 2014 a les 33.501 realitzades durant 2020, una xifra que puja fins a les 39.318 si es tenen en compte les revisions de grau.

De la mateixa manera, s'han pujat a màxims les prestacions econòmiques, els pagaments mensuals que es realitzen no sols per les nòmines sinó també els corresponents al pagament de la retroactivitat, que es paga d'una sola vegada, i a hereus s'abonen durant els primers 5 dies hàbils de cada mes.

Gestió del sistema durant la pandèmia

Sobre aquest tema, ha destacat que la pandèmia "ha tingut un impacte en el sistema però no l'ha parat". Així, gràcies al teletreball, durant l'estat d'alarma es va superar en 7.399 els expedients resolts al març, abril i maig respecte a l'any anterior fins als 6.955 expedients.

Així mateix, ha assegurat que, amb un pressupost que creix un 6% enguany, es continuarà treballant "per a assumir nous reptes", com la desinstitucionalització de les persones i per a aprofundir en una atenció domiciliària "integral, multidisciplinària, comunitària i moderna" a través dels programes CuideM, Menjar a casa i Major a casa, que per a enguany compten amb un pressupost de 31,8 milions d'euros, un 46% més que en 2020, i un nou pla d'infraestructures per a posar en marxa noves places.

I tot això a pesar, ha retret, de "l'escassa" aportació per part del govern central, "molt lluny del 50% que estableix la llei" ja que el Consell va aportar 798,7 milions enfront dels 109,1 del Govern d'Espanya.