El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha anunciat l'eliminació del requisit d'empadronament mínim d'un any "que era imprescindible per a poder accedir a un habitatge públic en un determinat municipi per a aquelles persones que estiguen en situació d'emergència habitacional o residisquen en municipis on no existisca parc públic d'habitatges".

El Decret 75/2007, de 18 de maig, del Consell que regula el procediment d'adjudicació d'aquesta mena d'habitatges establia com un dels requisits per a ser adjudicatari d'habitatge de promoció pública que la persona sol·licitant "residisca i estiga empadronada en el municipi on radique l'habitatge, almenys durant l'any anterior a la sol·licitud o acredite un lloc de treball en aquest municipi", segons ha informat la Generalitat.

Per al vicepresident segon, és "impensable que en moltes ocasions, famílies que es troben en una situació d'emergència habitacional, no poden accedir a un dels nostres habitatges per la falta de disponibilitat o inexistència d'habitatge en la localitat en la qual resideixen i estan empadronats".

En eixe sentit, ha defensat el dret a l'habitatge com "un dret universal ja que disposar d'una casa digna i en les adequades condicions d'habitabilitat constitueix una necessitat de primer ordre per a garantir la dignitat humana, i així està reconegut en la nostra Constitució".

La nova resolució del conseller estableix dos punts destacats. El primer d'ells és que en aquells municipis en els quals no existisquen habitatges del parc públic de la Generalitat, les persones i unitats familiars interessades podran presentar sol·licitud d'habitatge per a un municipi de la província en la qual resideixen en el que existisca aquest tipus d'habitatges, eximint-les del requisit de l'empadronament durant almenys un any en ell.

En segon lloc, aquest requisit també s'eximeix per a les persones i unitats familiars en situació d'emergència habitacional, "degudament acreditada", que vagen a ser desallotjades del seu habitatge habitual per un procés judicial d'execució hipotecària o de desnonament en un termini de sis mesos i que no disposen d'una altra solució habitacional. Aquesta mesura també beneficia a persones que residisquen en infrahabitatges o estiguen en una situació d'amuntegament.

Per tant, a partir d'ara, l'adjudicació dels habitatges públics en els casos d'emergència habitacional es regularan pels criteris de residència (el sol·licitant haurà de residir i estar empadronat en qualsevol municipi de la Comunitat durant l'any anterior a la sol·licitud) i de valoració en l'adjudicació.

Per a això, la Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVha), encarregada de gestionar tots els habitatges de la Generalitat, valorarà l'emergència habitacional de cada cas proposat per l'ajuntament corresponent, per a poder assignar l'immoble disponible que millor s'adeqüe a la composició familiar del sol·licitant.

Comissió de seguiment

Martínez Dalmau ha assegurat que amb aquest procediment "s'agilita la nostra capacitat per a actuar per exemple en casos de desnonament, donant una resposta més efectiva".

Per a això, ha anunciat la creació d'una comissió tècnica d'assignació d'habitatges, formada per un tècnic en acció social i un responsable d'adjudicacions de la Subdirecció d'Intervenció Social de EVha, un tècnic en acció social municipal de la localitat en la qual estava residint el sol·licitant i un tècnic de la localitat on se situen els habitatges disponibles a cada moment.

"Amb aquestes comissions obrim un procés participatiu i de consens amb els ajuntaments per a donar solucions reals als col·lectius amb majors dificultats", ha ressaltat el vicepresident.

En aquestes comissions es farà un seguiment de les famílies, amb un pla individualitzat, "perquè a més de proporcionar-los un sostre, hem de cuidar de les persones i assegurar-nos que tinguen una bon nivell d'integració en el grup en el qual estiga la seua nova llar", ha assenyalat el vicepresident segon.