Comunitat Valenciana

Fiscalia recorre l'arxiu de la causa de la visita del papa a València: veu delicte i protagonisme jactanciós de Camps

Motivació de la interlocutòria "notòriament insuficient" i partir d'una premissa "incerta". Amb aquestes afirmacions, la Fiscalia Anticorrupció ha recorregut l'arxiu provisional de la causa oberta per presumptes irregularitats en les contractacions de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies (FVEMF) per a la visita del papa Benet XVI a València el 2006. Estima que hi ha indicis de criminalitat i incideix en la intervenció directa en els fets de l'expresident de la Generalitat Francisco Camps: va tindre un protagonisme "jactanciós".
Francisco Camps en imatge d'arxiu
Francisco Camps en imatge d'arxiu
EUROPA PRESS

El ministeri públic ha interposat ja el seu recurs davant la interlocutòria de sobreseïment dictada pel Jutjat d'Instrucció número 5 de València en un procediment seguit contra Camps i altres càrrecs, entre ells, el qui fora vicepresident del Consell Víctor Campos i el bisbe auxiliar de València Esteban Escudero.

En la causa figuraven també com a investigats el representant legal de la fundació, Francisco Javier Jiménez; el secretari de l'Arquebisbat, Antonio Corbí; Enrique Pérez Boada, comissionat de la visita de Benet XVI, i Henar Molinero, secretària general de la fundació. Prèviament, l'Audiència havia acceptat el recurs de l'ex-secretari autonòmic d'Hisenda Eusebio Monzó de ser investigat en aquesta causa.

El jutjat investigava des del 2016 si es van cometre delictes de prevaricació i malversació en els contractes subscrits entre diverses mercantils i la FVEMF per a la visita del pontífex a la capital del Túria. Entre els fets que s'han analitzat estan els contractes que va subscriure la FVEMF amb 11 empreses, l'aportació de dos milions d'euros per part de la Generalitat Valenciana l'any 2010 en concepte de dotació fundacional i l'assumpció de deutes l'any 2014 per import de 1.306.897 euros.

El jutjat, després de la instrucció, va decidir recentment arxivar el procediment però Fiscalia no està d'acord. Així, ha presentat un recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual al·lega, a manera de resum, que la interlocutòria conté afirmacions "errònies" que "no s'ajusten a la veritat" quan diu que no existeixen indicis de criminalitat o que no s'ha acreditat l'existència d'acords adoptats de forma arbitrària o contraris a la legalitat.

Així mateix, el fiscal difereix en l'afirmació del jutjat que no es compleixen o no concorren els requisits dels delictes que s'imputa. Estima que la interlocutòria està "indegudament" motivada i que "excedeix de la seua comesa, traspassant el límit imposat en la llei i impedint de manera injustificada i contrari a la legalitat un coneixement plenari sobre el fons de l'assumpte, sobre el qual invasivamente realitza juís indeguts de ponderació".

Considera que la instructora s'ha limitat a circumscriure "d'una manera tremendament reduccionista" en relació amb la naturalesa plural dels fets investigats i amb la complexitat del procediment, l'anàlisi de la concurrència o no dels elements típics dels delictes imputats als investigats, "amb cita genèrica i estereotipada dels requisits que jurisprudencialment se sol utilitzar per a determinar la caracterització dels mateixos". És una interpretació "elemental i estereotipada, que poguera fins i tot considerar-se fins a anticuada".

La resolució, al seu entendre, part d'un resultat "fictici" que "no s'ajusta a la realitat". Però és que, a més, la fonamentació de la resolució és "errònia" perquè interpreta "incorrectament" les imputacions formulades per l'acusació pública, estima.

Aquest error, concreta el fiscal, és donar a entendre que es pretenguera acusar el conjunt d'investigats per haver-se concertat associativament per a defraudar l'administració autonòmica ordint d'una manera preconcebuda la constitució d'una fundació per a açò; o bé considerant que la imputació de la prevaricació i malversació es realitzen dualment i separadament. A més, qüestiona que la jutgessa afirme que es tracta d'una fundació privada, quan creu que aquest extrem s'ha de dilucidar en una vista.

CAMPS "NO AJUSTAT A LA REALITAT"

El fiscal dedica un apartat del seu recurs a Camps i adverteix que tampoc és "ajustat a la realitat" el que s'expressa en la resolució judicial quant a que no consta una altra participació d'ell més enllà que la del seu càrrec honorífic.

Sobre aquest tema, indica que Camps, a més de ser el promotor de la constitució de la fundació i de realitzar una prolífica campanya de promoció política davant d'un corrent dissident i crític amb la celebració de l'esdeveniment durant l'època, "de la qual existeix pública i notòria informació en l'hemeroteca de la Comunitat", també és "públic i notori" el repte organitzatiu i de foment protagonitzat personalment per ell mateix en l'època.

En aquest punt, afig: "Fins i tot si no fora a paréixer que el ministeri fiscal dona també una aparença de parcialitat, ens atreviríem a qualificar el seu protagonisme de jactanciós, i ho expressem així en aquest escrit per donar eixida o resposta equiparable a eixa afirmació de la instructora que també és sorprenent".

En conclusió, afirma sobre Camps que "n'hi ha prou que conste que va ser qui va formalitzar la proposta de l'acord del Consell d'abril del 2010 d'augmentar la dotació fundacional en dos milions d'euros a una fundació que havia deixat d'existir materialment o de tindre raó de ser des de juliol del 2006".

A més, agrega: "En aquella època es feia el que manava el president, com ara i sempre, i aquest sol fet per si sol bastaria per a enervar la crítica o censura al fiscal sobre el que consta o sobre el que s'ha de provar".

Però a més, conclou, "existeixen nombrosos testimoniatges dels quals es desprèn la intervenció de Camps directa en la presa de decisions rellevants i en la designació per al nomenament de càrrecs, la qual cosa d'altra banda és una cosa tan d'elemental sentit comú que crida l'atenció que es qüestione", postil·la.

Amb aquests arguments, Anticorrupció sol·licita que es deixe sense efecte la interlocutòria recorreguda i es dicte una altra resolució de transformació en procediment abreujat per considerar que els fets són constitutius d'un delicte continuat de prevaricació, en concurs amb un delicte continuat de malversació de cabals públics i amb un altre de frau funcionarial.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento