Els fets van ocórrer sobre les 16.30 hores del 12 de novembre quan l'acusat, de 28 anys en eixe moment, es va dirigir a l'habitació on dormia la xiqueta, que no era filla biològica seua, en un moment en el qual no hi havia ningú més en la casa, i la va degollar amb un ganivet de cuina. El jurat va declarar provat que ho va fer per a causar un "menyscapte psíquic greu i un perjuí irreparable a la seua esposa", després que li comunicara la seua intenció de separar-se.

Amb aquesta confirmació, la sala desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va confirmar aquesta mateixa pena de presó en aplicació del veredicte dictat per un Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de València per un delicte d'assassinat, amb l'agreujant de parentiu, i un altre de lesions.

El condemnat va motivar el seu recurs, entre altres raons, en un informe pericial que va confirmar que als 19 mesos dels fets, estant a la presó, se li va detectar un brot esquizofrènic, que al·legava que podia estar latent en el moment del crim.

No obstant açò, la sala assenyala que la sentència afirma l'existència de prova que acredita que quan van ocórrer els fets l'acusat no presentava cap malaltia que alterara la seua capacitat i la seua voluntat, en contra del que se sosté en el recurs.

Així, indica que la prova tinguda per vàlida pel jurat és la del "informe mèdic forense que, de manera clara, assevera que al moment dels fets l'acusat no presentava malaltia que alterara les seues facultats intel·lectives i volitives", per la qual cosa postular que ha d'optar-se per una altra pericial -que per a la sala tampoc va contradir els forenses- no té cabuda en la via de l'article 849.2 de la Llei d'Enjudiciament Criminal.

La Sala considera que no es demostra amb claredat i de manera definitiva i irrevocable que, a la data dels fets, el recurrent patira malaltia psíquica amb afectació de les seues facultats mentals, doncs la doctora que en el seu informe va indicar que si bé als 19 mesos del seu ingrés a la presó se li va detectar esquizofrènia paranoide, també va manifestar que no pot dir la data d'inici de la malaltia.

"Les altres pericials mèdiques, complementades per proves testificals, sustenten la tesi contrària, l'assumida pel Jurat i ratificada en la sentència impugnada: que l'acusat no patia malaltia psíquica amb afectació de les bases psicobiològiques de la imputabilidad apreciable al moment dels fets", subratlla la sala.

De la mateixa manera, la Sala rebutja el segon motiu del recurs en relació amb la inaplicació de l'atenuant analògic d'alteració psíquica.