El projecte de llei de la nova Llei de Funció Pública de la Generalitat continua la seua tramitació parlamentària en haver decaigut les tres esmenes a la totalitat presentades per l'oposició (PP, Cs i Vox).

En el ple de les Corts, els grups del govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) han rebutjat aquest dijous amb la seua majoria que la norma torne a la Generalitat.

Durant el debat de les esmenes, en la sessió d'aquest dimecres, l'oposició en bloc va advertir que la llei que "imposa" el valencià i exclou els funcionaris que només parlen castellà, "naix ja morta" en plena pandèmia i "crea més barreres entre espanyols", respectivament.

Per contra, PSPV, Compromís i UP van defendre que el requisit lingüístic és necessari i està avalat jurídicament i que la llei és moderna i urgent. La consellera d'Administració Pública, Gabriela Bravo, va presentar el projecte davant l'hemicicle just huit mesos després de la seua aprovació i va insistir que és una necessitat imposada per les "debilitats i manques" que ha revelat la pandèmia, encara que estava en marxa des del 2016.

Com a principal novetat, la llei garanteix que els ciutadans podran relacionar-se amb l'administració en l'idioma que desitgen, establint que el valencià siga una llengua d'obligat coneixement entre els funcionaris per a "compensar el dèficit de coneixement que arrosseguen" i fer efectius els drets de l'Estatut d'Autonomia. El grau de coneixement s'establirà atenent criteris de proporcionalitat i adequació entre el nivell d'exigència i les funcions a desenvolupar, mitjançant un reglament.

5.000 funcionaris en dos anys

Entre els objectius de la llei destaca la racionalització de les oposicions, la reducció "dràstica" de cossos i escales de 201 a 91, la millora de la mobilitat interna, la baixada de l'alta taxa d'interinitat, contractar 5.000 funcionaris per a "evitar que l'administració col·lapse", afrontar les 5.000 jubilacions que s'esperen en la pròxima dècada i "canvis profunds en el reclutament per a fer més atractiva l'ocupació pública".

El projecte també contempla el teletreball, ajudes per a persones sense recursos o amb bons expedients i avanços en igualtat real entre dones i homes, contra el llenguatge sexista, l'escletxa salarial i la falta de conciliació, juntament amb la mobilitat per a víctimes de violència masclista.

Alguns dels requisits són un màxim d'un any per a desenvolupar oposicions, antiguitat mínima de tres anys per a llocs de lliure designació o superar almenys un examen per a accedir a borses de treball, a més d'una reserva del 50% de places per al torn lliure. Es crearà l'escola valenciana d'administració en substitució de l'IVAP i nous directors de funció pública per a corregir el desconeixement dels funcionaris i "incorporar talent".

Un altre dels eixos és millorar la qualitat democràtica amb un reforç de les mesures contra la corrupció, com a règim de protecció per als funcionaris que denuncien qualsevol mala praxi o irregularitat. "Tenim una gran oportunitat per a la transformació de l'administració valenciana", ha augurat la titular d'Interior, convertint la Generalitat en "motor per a la reconstrucció".

Canvis en el reglament

D'altra banda, el ple de les Corts ha rebutjat dues propostes de Cs i Vox sobre canvis del reglament del parlament. Els 'taronges' volien que es publicaren mensualment les despeses de tots els grups com ells fan voluntàriament en el seu web tots els mesos, una cosa que no ha tirat avant a pesar del suport del PP. Els de Vox demanaven reformar dos articles per a canviar la tramitació dels pressupostos de la Generalitat però tampoc ho han aconseguit.