Quasi la meitat dels joves valencians ha tingut problemes per a seguir el curs a distància durant el confinament per la pandèmia del Coronavirus, el 43,1% afirma que ha afectat la seua salut mental i el 34,6% a la seua salut física, encara que només el 15,7% ha assenyalat que durant el període del confinament se sentia malament o molt malament.

Aquestes són les conclusions de l'estudi 'L'impacte de la COVID-19 i la nova normalitat en la joventut valenciana', impulsat i coordinat conjuntament per l'IVAJ i el CVJ, que han presentat aquest dimecres la secretària autonòmica d'Atenció Primària i Serveis Socials, Irene Gavidia, i la presidenta del Consell Valencià de la Joventut, Pilar Blasco.

L'informe analitza les conseqüències del confinament i els primers impactes de la pandèmia en les persones joves valencianes d'entre 12 i 30 anys, "que representen el 20% de la població de la Comunitat".

En eixe sentit, l'estudi conclou que encara que més del 80% ha aprovat el curs actual i podrà seguir els seus estudis el pròxim amb normalitat, quasi el 50% ha tingut problemes per a seguir les classes a distància, sobretot entre menors de 18 anys, per "les dificultats d'aprenentatges, la falta d'acompanyament del professorat i la dificultat de concentració per la situació social i sanitària".

Per part seua, la convivència durant el confinament ha sigut valorada com a bona o molt bona per part del 72,3% de la joventut enquestada, i són els homes, el grup d'edat de majors de 24 anys i les persones d'origen estranger els qui millor l'han valorada.

Encara que de forma molt minoritària, la violència adquireix presència en els resultats de l'estudi. En un primer pla destaca l'existència de situacions derivades de la violència intrafamiliar (4,3%) i en un segon pla la violència masclista i per identitat sexual (1,8%). El col·lectiu més castigat per les situacions de violència són el grup d'edat de 18 a 23 anys i, especialment, les dones.

En el pla laboral, prop del 70% de la població jove valenciana ha vist afectada la seua situació laboral, i les conseqüències més esteses han sigut el teletreball i els ERTO, tenint en compte que el 72% de les persones joves valencianes no estava emancipada.

A més, la irrupció de la COVID-19 retardarà l'emancipació futura, segons assenyala el 41,1% dels i les joves entrevistats, enfront del 31,8% que afirma que no influirà en aquesta decisió i el 25,4%que no ho sap. Així mateix, el 64,9% de la mostra pensa que la situació laboral de les persones joves valencianes és dolenta o molt dolenta, el 24,9% creu que és regular, el 5,5%, que és bona i el 1,4%, que és molt bona.

L’estudi també revela que al 92% de les persones joves enquestades "li preocupa que siga algú del seu entorn qui emmalaltisca" mentre que al 61,8% li preocupa contagiar-se ells mateixos de coronavirus, a pesar que tres de cada quatre persones entrevistades no coneix a ningú que s'haja contagiat.

Inversió futura

La secretària autonòmica d'Atenció Primària i Serveis Socials, Irene Gavidia, ha destacat que les polítiques del Consell en aquesta matèria "són una de les millors inversions per al futur de la societat valenciana", i ha recordat alguna d'aquestes iniciatives com la Llei de Polítiques Integrals de Joventut i l'Estratègia Valenciana de Joventut 2019-2023.

Gavidia ha destacat que, des de 2019, la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha destinat 6 milions d'euros per a la contractació de professionals de joventut en municipis de la Comunitat, en el marc de la posada en marxa de l'Estratègia Valenciana de Joventut.

A més, ha assenyalat que la Xarxa Jove "és la concreció més clara del ferm compromís del Govern valencià en les polítiques municipals de joventut", mitjançant la contractació, a través de les entitats locals i les mancomunitats, de professionals de joventut encarregats de garantir que els i les joves "puguen definir i construir el seu projecte vital, individual i col·lectiu, en igualtat de condicions".