Així ho han anunciat el conseller d'Educació, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d'aquest àmbit, Miguel Soler, en una roda de premsa en la qual han desgranat les directrius organitzatives per a l'exercici escolar 2020-2021.

Des de l'administració, s'ha demanat als centres educatius que comunicaren les seues necessitats i, d'acord a les dades facilitades, s'elabora "una radiografia" per a dissenyar una organització que responga dos premisses: "la primera és la màxima seguretat" i la segona "la major presencialitat possible", ha asseverat Marzà.

Dels 207 milions d'euros, la major part anirà a parar a la contractació extra de docents; i també s'han reservat 33 milions per a la digitalització (compra de tablets i portàtils, entre altres qüestions). També es preveu la contractació de monitors per al menjador escolar o personal per a servicis complementaris i altres despeses extraordinàries dels col·legis i instituts.

Marzà ha detallat que si la situació de la pandèmia és similar a l'actual, la idea és garantir la màxima presencialitat possible de l'alumnat. Així, "amb caràcter general", es contempla "al cent per cent de l'alumnat, dies i horari en Infantil i Primària; en primer de l'ESO i ensenyaments amb major diversitat, com l'FP Bàsica".

Així mateix, ha continuat, la majoria dels centres també possibilitaran una presencialitat "molt elevada" en segon de Batxillerat i de l'ESO. En la resta de grups de Secundària es podrà establir l'assistència en dies alterns amb fins a 15 alumnes, la qual cosa facilitarà una atenció més "individualitzada" i que no hi haja una "desconnexió" dels estudiants, ha emfatitzat el conseller.

En aquest punt, Miguel Soler ha fet notar que aquests recursos extraordinaris fan que es contemplen "tots els escenaris possibles", tant l'actual, com si hi haguera, per raons mèdiques, que tornar a l'ensenyament telemàtic.