Així s'ha pronunciat Blesa en la comissió d'estudi de Les Corts sobre els usos de temps per a impulsar polítiques concretes de racionalització dels horaris, en la qual s'ha centrat a abordar les implicacions que té l'horari escolar en la vida de xiquets i adolescents, ja que marca a quina hora s'han d'alçar i menjar o el temps d'oci disponible.

"Els horaris escolars tenen una importància fonamental, la mitat de l'any viuen condicionats per ells", ha dit el pediatre, qui ha constatat que hi ha postures a favor i en contra de les jornades contínua i partida en els centres educatius i ha reconegut la dificultat del debat.

Sobre aquesta dicotomia, ha llançat com a primera objecció que es deixe a decisió de cada centre i no estiga regulat per l'administració quan "és més important del que pareix". No és que estiga en contra que es vote en cada col·legi, ha precisat, sinó que considera que caldria regular què es pot votar perquè pot donar-se el cas que cap de les jornades plantejades siga l'adequada.

Ha assenyalat que hi ha "pocs estudis que de forma inqüestionable i suficient evidència científica diguen que una siga clarament superior a una altra" des del punt de vista pedagògic i ha remarcat que hi ha altres variables que influeixen en el rendiment més enllà de la jornada.

Sí hi ha condicionants pediàtrics influents, ha dit, i apunten al fet que "pareix que s'adequa" una mica més a ells la jornada partida, encara que ha admès que "cal conjugar-ho tot" i en la decisió final també hi ha motius docents, laborals, socioeconòmics, entre d'altres.

A més, ha dit, no hi ha per què "anar-se'n a un extrem o un altre", ja que la jornada partida no ha d'acabar obligatòriament a les 17 hores, pot fer-ho a les 16 hores. El problema de la contínua, ha precisat Blesa, és que per a complir amb les hores de docència es necessiten unes hores determinades i començar a les 8, per exemple, "no és un bon horari per als xiquets i, sobretot, per als adolescents".

Aquests últims, ha detallat, tenen un desfasament de somni perquè no produeixen melatonina fins a última hora de la nit, "no és que no vullguen, és que no tindre" per la pròpia edat i no se'ls pot avançar l'hora de despertar-se com tampoc afavorir l'ús de pantalles a la nit, que "ho accentua encara més".

Al seu juí, no té lògica que a mesura que es fan majors i passen a Secundària entren abans que en Primària "quan hauria de mantindre's o retardar-se" l'inici de les classes.

Respectar els bioritmes "millora la qualitat de vida dels alumnes", ja que "millora la vigília, l'atenció, la conducta i el rendiment".

LA IMPORTÀNCIA DELS MENJARS

També ha posat l'accent en la important dels temps de l'alimentació i ha defès sobre aquest tema que dinar abans de les 14 hores i sopar abans de les 21 hores redueix el risc, a igual ingesta calòrica i exercici, l'índex de sobrepés i obesitat.

"Estem en una epidèmia d'obesitat i excés de pes", ha alertat, ja que des d'edats primerenques "quatre de cada deu xiquets tenen excés de pes, el 15% ja són realment obesos i això suposa una alta probabilitat de ser obés d'adult".

Ha destacat el paper fonamental dels menjadors escolars per a la salut i ha apuntat que l'horari normal de menjar seria a les 12 hores en el cas dels xiquets xiquets i sobre les 13 o 13.30 per a adolescents.

DEMANA SALVAR L'ATENCIÓ PRIMÀRIA

El pediatre ha aprofitat la seua intervenció davant els diputats per a demanar-los mesures per a l'Atenció Primària perquè "està en gran perill" i els ha demanat que "no siguen cortoplacistes".

Ha advertit que la pediatria en Atenció Primària no és atractiu per als nous metges, ha subratllat les manques tecnològiques i ha demanat inversió: "Si no hi ha diners, traguen-ho d'un altre costat".