L'anomenada nova normalitat que ja ha provocat la pandèmia de la Covid-19 arribarà definitivament una vegada conclòs l'estat d'alarma i, com a mínim, fins que hi haja una vacuna capaç de neutralitzar al virus. Un dels aspectes de la vida quotidiana que es veurà més alterat per la necessitat d'espai físic entre les persones per a evitar els contagis serà la mobilitat i, sobretot, el transport públic, on es produeixen grans concentracions i, a vegades, aglomeracions a bord de trens, metro i autobusos.

Per a començar a treballar en aquest nou escenari, la Generalitat està presentant a les diputacions i a una trentena de municipis amb una població superior a 20.000 habitants l'Estratègia de Mobilitat en la Comunitat Valenciana per a la Normalitat Millorada. Hui dimecres ha sigut el torn de la província de València, als representants municipals de la qual ha traslladat les principals línies del document el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España.

El pla constata el potencial impacte de la pandèmia sobre l'ús del transport públic per les dificultats per a guardar el distanciament físic i per les limitacions de capacitat, i alerta del previsible increment del cotxe privat, la qual cosa es traduiria en “més retencions i congestió, més contaminació i menys equilibri social”, una dinàmica que ja s'està produint en Wuhan, la ciutat xinesa que va ser origen i epicentre inicial de l'epidèmia.

En aquesta línia, els indicadors de Big Data mostren que al llarg de la crisi, la mobilitat de la província de València ha disminuït un 53%, una xifra que es va elevar fins al 95% en el cas del transport públic, respecte als dies de referència.

Actualment, segons l'informe, la mobilitat es troba al voltant del 75% si es compara amb l'època prèvia a la Covid-19, mentre que, per exemple, en el cas del metro, només ha recuperat un 30% de la demanda i el trànsit en les carreteres de la Comunitat Valenciana ja es troba a un 70%. Uns valors “que ens han de fer aquesta alerta”, recull el document.

Per això, posa el focus especialment en l'àrea metropolitana de València, que abans de l'epidèmia concentrava el 33% dels desplaçaments de tota la Comunitat Valenciana, amb 4,87 milions de viatges diaris, dels quals el 41,3% són amb cotxe privat, el 40,9% a peu, el 13,6% en transport públic (bus i metro), el 2,4% amb bicicleta, el 1,2% en bus discrecional i el 0,4% en taxi.

En la seua exposició, la Generalitat afirma que “urgeix” proposar solucions per a l'escenari de mobilitat post-Covid, ja que la mobilitat “juga un paper clau” per a aconseguir la recuperació econòmica de la societat. Es tracta, segons apunta, d’“evitar un sistema de transport insostenible, que no ajudaria a la integració ni a l'equilibri social i maximitzaria l'impacte mediambiental”, per la qual cosa aposta per una estratègia enfocada a resoldre els problemes de mobilitat de la ciutadania amb sistemes de transport “segurs, assequibles i sostenibles per a tots”. Per a aquest fi, desglossa huit propostes concretes.

1. Garantir la seguretat en l'ús de la xarxa de transport públic. Continuarà sent obligatori l'ús de màscares en les instal·lacions i vehicles, i es fomentarà la dispensació de gels hidroalcohòlics i màscares, a més de senyalitzar les estacions i parades amb més usuaris per a guardar la distància. En Metrovalencia s'instal·laran sistemes de comptabilitat i control d'aforaments en els trams més saturats i es deixarà de vendre bitllets senzills a bord dels trens amb l'extensió de les targetes Móbilis i TuiN.

2. Apostar per la bicicleta com a garantia de sostenibilitat. L'estratègia proposa la potenciació de la xarxa d'itineraris ciclistes, que inclou 14 rutes (13 d'elles al voltant de València i una altra a Sagunt-Puçol), el reforç de la senyalització dels vials ciclistes amb panells i de l'oferta d'estacionament per a bicis en centres atractors i estacions de transport massiu. En aquest últim punt s'inclou un pla específic d'aparcaments de llarga duració en la xarxa d'FGV. També s'inclou la potenciació de la recentment creada Agència Valenciana de la Bicicleta i les ajudes anunciades de fins a 250 i 75 euros per a adquirir bicis elèctriques, convencionals i patinets.

3. Millorar l'eficiència i assegurar el nivell de servei de la xarxa interurbana d'autobusos. En aquest apartat es preveu la implantació de quatre nous carrils específics en l'àrea metropolitana de València: dos carril-bus en els trams Xirivella-València i l'Horta Sud, i altres dos carrils VAO en la CV-35 (autovia d’Ademús) i en la V-21 (autovia cap a Barcelona). A més, proposa l'ús conjunt de carrils-bus i parades de l'EMT a la ciutat, així com un reforç de les expedicions en les zones rurals.

4. Mantindre la capacitat de transport del servei urbà. Es planteja una millora de l'eficiència de la xarxa, amb més carrils segregats i amb prioritat semafòrica per al tramvia, així com un reforç de l'oferta en hores punta que disminuïsca el grau d'ocupació del transport col·lectiu, serveis expressos i reforç amb autobusos per al metro amb el mateix itinerari en superfície.

5. Organitzar l'espai públic per a facilitar la distància física. En aquest apartat s'inclouen dues mesures destacades. D'una banda, establir sentits de circulació en l'espai urbà per a vianants, és a dir, en voreres i carrers per als vianants. D'altra banda, l'estratègia aposta per l'ocupació d'espai d'estacionament per al desenvolupament de l'activitat hostalera (terrasses de bars i restaurants) i comercial (botigues).

6. Reduir la demanda de transport en les hores punta i racionalitzar l'ús del cotxe privat. Aquest punt advoca per anar difuminant el concepte d’“hora punta” i per tant de la mobilitat en aquests trams mitjançant la regulació de les hores d'entrada en els grans centres atractors, la reducció del trànsit estenent les hores punta i una aposta pel teletreball i la jornada contínua.

7. Comunicar les mesures a la ciutadania. L'estratègia considera essencial que la ciutadania conega aquestes noves pautes a través de campanyes publicitàries, noves APP de mobilitat i amb la potenciació dels canals actualment existents en el transport públic.

8. Continuar amb la senda de planificació sostenible de la mobilitat. Finalment, el Govern valencià afirma que la mobilitat sostenible “no s'ha acabat”, sinó que ha de continuar en l'escenari posterior a la pandèmia amb noves mesures actualment en estudi i amb altres futures que potencien el transport públic i la mobilitat no motoritzades, però transformades, com a garantia d'una millor qualitat de l'aire i d'espais urbans i territorials més saludables i agradables.

En aquest sentit, la Conselleria de Política Territorial té previst convocar en els pròxims dies al Ministeri de Mobilitat, ajuntaments, agents socials i altres institucions per a “consensuar i detallar” les propostes de l'estratègia, que ha de ser “participativa i raonable”, sosté el document.

El conseller España ha insistit que, des del seu departament, han de treballar "braç a braç amb els ajuntaments per a millorar i garantir eixe transport públic eficient, amb les freqüències adequades i que garantisca la seguretat de tots els ciutadans".