Juntament amb l'equip de la UPV, han participat en el treball, que s'ha desenvolupat en només deu dies, investigadors de l'Institut de Biomecànica (IBV) i l'Institut Tecnològic Aidimme. A més, també han col·laborat experts en tecnologia de ventilació mecànica respiratòria, en concret els doctors Daniel Navaixes i Ramón Farré, del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (Ciberes)-Universitat de Barcelona, i Rafael Badenes, cap de secció d'Anestesiologia i Reanimació de l'Hospital Clinic Universitari de València- Universitat de València.

La insuficiència respiratòria és un dels símptomes associats amb Covid-19. S'estima que entre un 3 i un 7% dels infectats amb el virus requeriran sistemes de ventilació mecànica.

"Amb la incidència d'aquesta pandèmia, el nostre sistema sanitari pot veure's desbordat. El nostre treball vol contribuir a augmentar el nombre de ventiladors disponibles en els nostres hospitals. L'equip ja està validat en el laboratori i llest per a produir-se a gran escala, quan s'obtinga el permís de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris", destaca Javier Saiz, director del Centre d'Investigació i Innovació en Bioingeniería (Ci2B) de la Universitat Politècnica de València i coordinador de l'equip de treball que ha desenvolupat el ventilador.

El ventilador s'ha desenvolupat en només deu dies. Consisteix en un dispositiu electro-mecànic controlat que mantindrà el cicle respiratori en pacients crítics. Destaca per la seua simplicitat, fàcil maneig i reduïda grandària.

"A més, el seu disseny facilita a les empreses una fabricació ràpida i senzilla", afirma Carlos Atienza, director d'innovació de Tecnologia Sanitària de l'Institut de Biomecànica (IBV) i coordinador del desenvolupament mecànic del ventilador.

El disseny i fabricació dels dos primers prototips va ser realitzada en temps rècord, cinc dies, per l'equip tècnic de l'IBV format per José Navarro, Fernando Molla i Daniel Gómez i del Ci2B, Julio Gomis-Tena i Alberto Hernández, amb la col·laboració de professors del departament d'Enginyeria Mecànica i de Materials (DIMM) de la UPV, dirigit per Eugenio Giner.

El sistema permetrà al personal sanitari controlar la freqüència del cicle respiratori, el volum d'aire i la pressió. A més, disposa de diferents sensors i alarmes que ajuden a l'adequat control de la respiració dels pacients.

Segons el parer dels experts del projecte, "compleix perfectament els requeriments per al manteniment de la respiració d'un pacient crític", remarca Javier Saiz.

SIMULADOR

Per a la seua validació, l'equip coordinat per la UPV ha comptat amb la col·laboració de l'Hospital Virtual de la Universitat Catòlica de València, que va cedir un simulador capaç de reproduir les condicions fisiològiques d'un pacient amb Covid-19 (ASL 5000 de l'empresa Medical Simulator).

Després de la seua validació en els laboratoris de la Ciutat Politècnica de la Innovació, parc científic de la UPV, "un gran nombre d'empreses han mostrat ja la seua predisposició per a passar la seua producció a gran escala", destaca la institució acadèmica en un comunicat.

La Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), i amb el suport d'entitats integrades en ella, com el Clúster d'Automoció de la Comunitat Valenciana (AVIA), està coordinant empreses disposades a dur a terme eixa producció en sèrie.

Així, la UPV compta ja amb la col·laboració de diferents empreses valencianes del sector d'automoció com Agfra, CLR, Itera, Sinfiny, NUTAi i IT8, així com del sector metalmecànic i altres sectors, com Factor, Rodytrans, Celestica, que estan aportant el seu coneixement en processos de fabricació, selecció de materials i preparació de la cadena de subministrament, per a finalment procedir a la seua fabricació i muntatge a escala industrial. A aquest se sumen altres empreses que han manifestat el seu interés a participar com Power Electronics o Irtechnology, entre d'altres.

La iniciativa es va engegar gràcies a la iniciativa dels enginyers de la Universitat Politècnica de València, Guillermo Vilariño, del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular; Javier Martínez, de l'Institut d'Enginyeria Energètica; Fernando J. García-Diego, del departament de Física Aplicada i el propi Javier Saiz.