Tretze anys i huit mesos després del fatídic accident que va segar 43 vides i va deixar a altres 47 persones ferides, les víctimes del metro de València van passar ahir, encara que siga de manera simbòlica, un capítol de la seua història de sofriment. “Amb el got mig ple i el cap ben alt”, com va proclamar Enric Chulio, que va presidir l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol (AVM3J) de 2006 en els seus inicis, en la concentració 106, l'última, celebrada ahir a la vesprada en la plaça de la Verge.

El lloc no va ser casual, com tampoc l'escenografia, la mateixa que durant anys van repetir, cada dia 3, reclamant justícia, respostes i l'assumpció de responsabilitats per part dels directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). 

No obstant això, esperonats per la fallada judicial que condemna a quatre ex alts càrrecs d'FGV per la seua responsabilitat a l'hora d'haver pogut evitar l'accident, van mostrar la seua satisfacció, encara que a mig fer. Per això, de manera simbòlica, es van llevar les samarretes, “perquè ja no ens representen”, va dir la presidenta de l'associació, Rosa Garrote. El lema 43 morts + 47 ferits = 0 responsables també va ser modificat en la pancarta, on FGV va substituir al zero.

20MINUTOS

Centenars de persones es van congregar en la plaça per a mostrar el seu suport a les víctimes en la seua última concentració. Els assistents van interrompre en diverses ocasions amb aplaudiments els discursos. Com en totes les seues convocatòries, es van guardar cinc minuts de silenci en record de les víctimes mortals de l'accident de metro del 3 de juliol de 2006, el més greu de la història d'Espanya.

A la convocatòria també van acudir representants polítics, entre els quals es trobaven, entre altres, el president de la Generalitat, Ximo Puig, o els alcaldes de València i Torrent, Joan Ribó i Jesús Ros. Es van col·locar en un discret segon pla, a un costat, fora de la pancarta, i fins i tot entre el públic.

Garrote, emocionada durant el seu discurs, va donar les gràcies als membres de l'AVM3J. “Ho hem aconseguit entre tots, ha sigut un treball en equip”, va manifestar. “Resistir hauria sigut impossible sense el suport del grup humà” de l'entitat, va afegir.

De la mateixa manera, va tindre paraules de gratitud per a la societat valenciana i, més en concret, per als qui els han recolzat en les seues manifestacions i en les seues reivindicacions durant anys.

En el capítol de retrets, Garrote va esmentar a la jutgessa instructora, Nieves Molina, qui va arxivar en diverses ocasions el cas i a qui l'Audiència Provincial va esmenar la plana. “M'agradaria veure la seua cara” en comprovar que els quatre exdirectius van reconéixer la seua responsabilitat, va afirmar Garrote.

També va criticar l'actitud de la llavors directora gerent d'FGV, Marisa Gracia, de qui va afirmar que, encara que exonerada per la justícia, sempre serà la màxima responsable de la gestió quan va succeir l'accident de metro més greu de la història d'Espanya.

De la mateixa manera, es va recordar d'Isabel Bonig, presidenta del PP de la Comunitat Valenciana. “Va dir que parlaria quan es pronunciara la justícia”, li va recordar. Bonig va ser consellera d'Infraestructures de 2011 a 2015, un període durant el qual les víctimes de l'accident del metro van reclamar amb insistència l'assumpció de responsabilitats per part de la Generalitat, llavors comandada pel PP.

Garrote va destacar, a més, que s'han acabat imposant, per via judicial, les tesis que sempre va defensar l'associació: que l'accident era evitable amb mesures de prevenció que no van adoptar els màxims responsables de Ferrocarrils i que la velocitat no va ser l'únic factor decisiu per al descarrilament que es va produir aquell dia estiuenc de 2006 en la corba del túnel de la línia 1 a pocs metres de l'estació de Jesús.

Les víctimes passen una pàgina, la de la seua lluita, una història de coratge ciutadà. La que sempre els acompanyarà serà la del record dels seus familiars i amics, que no van arribar aquell fatídic dia a l'estació.