El brot del 'Covid-19' es va produir "just quan la perspectiva de l'economia estava millorant per les menors tensions comercials entre els Estats Units i la Xina". "Tot el que puguem fer per a no generar més incertesa serà benvingut", ha reivindicat el responsable d'anàlisi macroeconòmica, Rafael Domenech, en roda de premsa.

En aquest context, BBVA defèn que l'evolució del creixement de l'economia dependrà "crucialment" de la resolució dels focus d'incertesa i de les polítiques que s'implementen, si bé "els riscos són a la baixa". El coronavirus és ara el principal i ja afecta el preu del petroli, per la qual cosa demana "prudència en la gestió de la informació i de les expectatives".

A nivell extern, a pesar d'aquest brot sanitari i el ressorgiment de les tensions geopolítiques a l'Orient Mitjà, les seues previsions per al primer semestre del 2020 se centren que "la incertesa es redueix gràcies a la major claredat en els temes comercials".

Un d'aquests focus és el 'Brexit', doncs BBVA Research considera que el resultat electoral de desembre al Regne Unit "va reduir la probabilitat d'una eixida desordenada de la Unió Europea" i açò afavoreix un menor impacte, encara que reconeix els "dubtes" sobre qual serà el desenllaç final.

També valora positivament l'acord aconseguit entre els Estats Units i la Xina i augura una reducció de la tensió comercial entre les dos potències, encara que "no poden descartar-se escenaris més adversos".

L'ECONOMIA MUNDIAL CREIXERÀ UN 3,2% EL 2020

De cara al futur, l'observatori estima que l'economia mundial repetirà el creixement del 3,2% el 2020 i arribarà al 3,3% el 2021. La Xina registraria la major pujada (+5,5%) davant de l'augment de l'1,8 i 2% als EUA i del 0,9 i 1,2% en l'Eurozona, respectivament en els dos anys.

L'increment del PIB espanyol estaria per damunt de la resta d'Europa, amb un ascens de l'1,6% enguany i de l'1,9% el 2021, mentre el Regne Unit anotaria pujades de l'1 i 1,3% i Turquia del 4 i 4,5%. Precisament, la inflació turca seria la més acusada aquests dos anys en arribar a una mitjana del 10 i 8,6%, inferior a la dels últims anys.

Entre els senyals d'estabilitat en l'economia mundial, destaca el fre de la contracció de les manufactures, les polítiques monetàries contracícliques del Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal dels EUA o l'estímul fiscal "més limitat" en la 'zona euro'. Tot açò porta a concloure que "el risc de recessió ha disminuït a Europa i els Estats Units".

"CRUÏLLA" EN L'ECONOMIA ESPANYOLA

En clau nacional, BBVA Research assenyala que l'economia espanyola es troba en una "cruïlla" i que l'evolució de la recuperació dependrà de les polítiques que implemente el nou Govern PSOE-Unides Podem en els pròxims mesos. "Espanya s'ha mantingut com a motor de l'Eurozona i no com un llast en un entorn de ralentització", ressalta, amb quasi el doble de la inversió en maquinària i equip que la resta de la UE des del 2016.

L'observatori avisa que "la incertesa a Espanya es manté elevada per la falta de consens sobre temes clau, com el mercat laboral o les pensions, en plantejar-se revertir reformes prèvies d'anys anteriors". Entre les tensions comercials, avisa de la possibilitat de nous aranzels i d'"efectes directes per als cítrics".

Per a evitar-ho, BBVA aposta per avaluar l'impacte de les mesures implementades en els últims anys i realitzar un seguiment de l'efecte de les noves, doncs "certs sectors continuen reflectint de manera negativa l'engegada de canvis regulatoris". Són, principalment, l'automòbil, l'immobiliari i l'ocupació en regions o empreses més exposats a la pujada del salari mínim.

Les principals reformes que reclama al nou govern de Pedro Sánchez tenen a veure amb el mercat de treball, amb l'atur estructural de nou com a "principal desequilibri de l'economia espanyola". També advoca per aprofitar les oportunitats de la revolució digital i la transició energètica i perquè "l'administració pública siga més eficient i lidere aquest procés", a més de l'eliminació de barreres per al creixement empresarial.

A nivell domèstic, BBVA Research posa l'accent en el cas de l'economia catalana, amb un menor creixement en l'últim any que la resta de comunitats autònomes, quan "abans del 2018 era un motor de creixement". Un exemple és la baixada del 10% en la despesa d'estrangers en targetes de crèdit des de l'1-O, el referèndum il·legal d'octubre de 2017.