Així ho ha destacat en la comissió d'Educació de les Corts, en una compareixença sol·licitada per PP i Cs al conseller, Vicent Marzà (Compromís), després de dos anys d'aplicació de la llei i la seua arribada a Secundària, Batxillerat, FP i adults a partir de 2020-2021. La implantació de l'anglés serà progressiva fins que en el curs 2026-2027 arribe al 25% i s'exigisca als docents un nivell C1 i no només el B2 com actualment.

"No és una qüestió matemàtica ni hi ha un percentatge màgic d'hores en valencià, castellà i anglés", ha defès el representant socialista, recordant que la "realitat social" dels valencians és que el 96% sap castellà, el 30% valencià i només el 6% anglés.

La Llei de Plurilingüisme persegueix augmentar aquestes xifres per al desenvolupament personal i professional dels alumnes i que "no hagen d'estudiar de majors el que podrien haver après amb tres o quatre anys". "Alguns estem convençuts que ho aconseguirem", ha garantit Soler.

Per a açò, la Conselleria aposta per seguir amb la formació del professorat després de l'increment de la capacitació en anglés: del 4% en 2015 al 27-28% en 2018, encara que "cal augmentar-ho més, indubtablement". El percentatge de docents preparats per a fer classe en valencià com a llengua vehicular arriba aquest curs al 98% en Infantil i Primària i al 89% en Secundària, amb una mitjana del 92%.

"Nosaltres sí ens fiem del professorat", ha esgrimit el secretari autonòmic davant les crítiques pel repartiment d'hores, lamentant que l'oposició vol "fer por a la població". Ha assegurat que la Generalitat respecta el mínim del 25% per a llengües oficials que va dictar el Tribunal Suprem, mentre "(Alejandro) Font de Mora -exconseller del PP- i (Inés) Arrimadas -portaveu de Cs-van proposar un 33% per a cada llengua". "Açò sí que és imposició lingüística", ha emfatitzat.

Educació estudia ara els plans experimentals elaborats d'aquests centres per a l'aplicació del plurilingüisme en Secundària. La llei va tindre així en compte que "la Comunitat Valenciana és molt diferent en la llengua materna de cada comarca", per la qual cosa va optar perquè els consells escolars foren els que decidiren el repartiment "sempre respectant el mínim".

"L'EXEMPCIÓ CONTINUA VIGENT"

Respecte a l'exempció del valencià, el responsable d'Educació ha posat l'accent que "no passa absolutament res i continua vigent" com estableix la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1983, amb el que "totes les famílies que complisquen els requisits poden continuar demanant-la". "No hi ha res en la Llei de Plurilingüisme sobre la supressió de l'exempció del valencià", ha subratllat.

En xifres, l'exempció del valencià en zones castellanoparlants "ha passat del 21% en Secundària en 2014-2015 al 10,1% en 2018-2019", mentre en Primària es manté estable entorn del 2% i en Batxillerat "evidentment es demana per motius que no tenen a veure amb la llengua, per a tindre una assignatura menys en la PAU", per la qual cosa és una cosa que "el Ministeri ha d'analitzar" de cara a les pròximes proves d'accés. En les valencianoparlants, en canvi, "no arriba a l'1% en tots els nivells".

Miquel Soler ha recordat la reunió que van mantindre Marzà i ell amb una trentena de directors del Baix Segura i ha ressaltat que la capacitació dels professors que fan classe en aquesta comarca alacantina frega el 91% en valencià en Infantil i Primària i supera la mitjana de la Comunitat en anglés.

MÉS VALENCIÀ EN À PUNT

Més enllà del plurilingüisme, ha defès que la llengua supera l'àmbit escolar i ha d'estar present en el dia a dia, tornant a utilitzar el símil que "'Bola del drac' va fer més pel valencià que moltes hores en els centres". Per açò, Educació aposta per potenciar l'emissions de pel·lícules i sèries en valencià en la radiotelevisió pública À Punt.

Paral·lelament, la Conselleria vol mantindre les estades en l'estranger i la formació gratuïta de docents en les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI), així com augmentar els auxiliars de conversa en instituts. "No aconseguim més, ho hem demanat al Ministeri però no hi ha més en els convenis internacionals firmats pel Govern", ha lamentat el secretari autonòmic.

I ha celebrat: "Podem estar orgullosos d'haver augmentat el coneixement de llengües; no és casualitat que sàpien més anglés a Benidorm (Alacant) que a Requena (València), estan en el carrer, en la vida diària".

OPOSICIÓ: NYAP I LLEI PARIDA EN LA UCI

Per part de l'oposició, el PP titla de "nyap darrere de nyap" la política educativa del Consell, "a colp d'improvisació", i augura que la situació es "desbordarà" amb el plurilingüisme en Batxillerat".

"És una llei parida en la UCI, un café per a tots", ha criticat Merche Ventura (Cs), lamentant que "hi ha pares i professors en peu de guerra" després de la protesta a Oriola on "van eixir al carrer més de 27.000 persones". I Vox pensa que "els valencians han vist arrabassats els seus drets i l'espanyol seguirà desapareixent", com ha alertat Llanos Massó.

Dels partits del Botànic, la socialista Ana Besalduch ha aplaudit la coherència de la llei davant dels qui pensen que els valencians són "independentistes en potència", Papi Robles (Compromís) s'ha posat com a exemple que és mare i oriolana i no està "en peu de guerra" i Pilar Lima (Podem) ha cridat a "eixir de l'armari de forma lingüística".