Bombas Gens 'trenca' els límits físics amb 'Botàniques' i 'Hiperespais', dues exposicions que omplin de naturalesa i abstracció el museu i conviden a submergir-se en un univers que travessa totes les arts, de la pintura a la fotografia i l'escultura i arquitectura.

Les obres, totes de la Fundació per Amor a l'Art, conviuen en el mateix espai malgrat el seu caràcter aparentment contradictori, encara que comparteixen la percepció com a viatge personal, com ha relatat en la presentació la directora de la galeria, Nuria Enguita.

Mentre 'Hiperespais' reflexiona sobre la relació entre les arquitectures i espais imaginaris i l'art contemporani, 'Botàniques' crea un jardí interior connectat amb el de l'exterior de Bombas Gens. "El jardí havia de ser una sala més", ha manifestat la vicepresidenta de la fundació, Susana Lloret.

Els dos fils conductors serveixen per a seguir exhibint la col·lecció de Per Amor a l'Art, per quarta i cinquena vegada en aquest museu de València. El botànic va sorgir amb la compra d'obres amb motius vegetals d'Imogen Cunningham Karl Blossfeldt o Albert Renger-Patzsch, dels anys 20.

Si ells buscaven l'abstracció de les plantes, 'Botàniques' genera un diàleg amb una selecció fotogràfica del món vegetal, demostrant que ciència botànica i fotografia anaven de la mà. Per a completar l'experiència hi ha tractats cedits pel Jardí Botànic de la Universitat de València (UV) i l'arxiu del Reial Jardí Botànic.

En l'exhibició hi ha enfocaments estètics com el de Cunningham barrejats amb les visions més analítiques de Renger-Patzsch o Blossfeld, la mirada 'kitsch' d'Hans-Peter Feldmann, el treball del 'collage' d'Alessandra Spranzi, els viatges de Pierre Verger o l'obra-instal·lació de Jochen Lempert, que dilueix els límits entre la representació botànica i un llenguatge personal.

Tots els ingredients serveixen per a generar "conviccions íntimes" amb els visitants i posar en relleu que l'arquitectura representa la naturalesa, ha explicat Carles Àngel Saurí, un dels comissaris debutants. 'Botàniques' també senta un precedent en Bombes Gens, doncs és la primera vegada que una zona s''independitza' i alberga una exposició en si mateixa.

Viatjar amb la ment

'Hiperespais' va més enllà i planteja un gir cap als plecs espacials, cognitius i de memòria que superen les dimensions, amb obres concebudes com a mapes biològics, espills, ruïnes i fragments. Posa a prova la concepció de l'espai per a convidar a "viatjar amb la ment", en una sort de forat negre, ha exposat Julia Castelló, l'altra nova comissària.

Aquesta mostra d'art abstracte del XXI reuneix les peces més contemporànies de la fundació, la majoria firmades per dones. Des de la pintura, l'escultura, el dibuix, les construccions arquitectòniques, les instal·lacions o la fotografia, ofereix una experiència estètica, conceptual i sensible.

En 'Hiperespais' conviuen el teixit de Teresa Lanceta, els camps de color de Pedro Cabreta, la materialitat de Carlos Bunga, l'orgànic de David Reed, les escriptures d'Irma Blank, el grafisme de Roland Fischer o la superposició de plànols de Heimo Zobernig.

I en el terreny afectiu i simbòlic, la memòria de Patricia Gómez i Mª Jesús González, la ruïna en l'obra d'Ángela de la Cruz o la transformació de l'arquitectura de 'L'últim crit', el colofó que "trenca amb la museografia" de Bombas Gens i amb la idea de 'cub blanc' d'una sala en inundar-la de paper pintat.

Diàleg desigual

Més que enfrontar ciència i art, la idea de programar les dos exposicions al mateix temps és demostrar que "sempre han sigut companys de viatge". "És un diàleg molt desigual: els artistes s'han interessat més per la ciència que els científics per l'art. L'art no utilitza la ciència com a excusa, intenta penetrar en ella", ha defès l'assessor de la col·lecció, Vicent Todolí.

En aquest viatge compartit debuten Julia Castelló (Barcelona, 1992) i Carles Àngel Saurí (Foios, 1992), tots dos en plantilla en el centre, dins d'una "aposta pel talent jove". Els dos mantenen una conversa amb l'autora del catàleg d''Hiperespais', Fernanda Fragateiro, aquest dijous a les 19 hores, seguida de la inauguració. Les dues exposicions estan obertes gratis fins a l'1 de novembre i el 24 de gener, respectivament.