L'Audiència confirma el processament de Ciscar pel frau en obres de Rueda per a l'IVAM

  • Va haver-hi una maniobra "fraudulenta o enganyosa", segons la resolució, en la qual es rebutgen els recursos.
  • S'investiguen presumptes delictes continuats de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa i falsedat.
L'exdirectora de l'IVAM Console Ciscar en una imatge d'arxiu
L'exdirectora de l'IVAM Console Ciscar en una imatge d'arxiu
EUROPA PRESS

La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha confirmat el processament de l'exdirectora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) Consuelo Ciscar per un presumpte frau milionari amb l'adquisició de reproduccions d'obres de l'escultor mort Gerardo Rueda: Va haver-hi una maniobra "fraudulenta o enganyosa".

Així consta en la resolució, avançada aquest dijous per Las Provincias i consultada per Europa Press, en la qual el tribunal desestima els recursos interposats tant per Ciscar com pel fill i hereu de l'artista, José Luis Rueda, contra l'ordre de processament dictada pel Jutjat d'Instrucció 21 de València.

En total, aquest procediment es dirigeix contra Ciscar, Rueda i l'ex-director econòmic administratiu del museu, Juan Carlos Lledó, i constitueix la peça separada número 2 de les suposades irregularitats en la gestió del museu públic que van ser denunciades el 2015 per la Fiscalia Anticorrupció.

La jutgessa, en la seua resolució inicial, afirmava que els fets podien ser constitutius de delictes continuats de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa i falsedat en document oficial, i ara l'Audiència ho confirma.

El suposat frau va ser perpetrat per la cúpula directiva de l'IVAM -dirigit aleshores per Ciscar, dona de l'exconseller de Solidaritat amb el PP, Rafael Blasco, condemnat pel cas Cooperació- mitjançant la compra, amb càrrec als fons públics, de 58 reproduccions d'obres de Gerardo Rueda.

Eixes creacions van ser adquirides, juntament amb altres 40 del mateix escultor, mort el 1996, a preu d'obres d'art originals "contravenint amb això el subscrit en els contractes i enriquint amb açò il·lícitament" José Luis Rueda en la quantia de 2.944.325 euros, segons s'exposava en la interlocutòria de la jutgessa. Un import que ha de sumar-se als 512.524 euros que va pagar l'IVAM a una fundació privada per a fondre 44 de les obres.

A més, algunes d'eixes peces van ser promocionades "de forma indeguda" amb exposicions organitzades i sufragades pel propi IVAM, i que van comptar amb la intervenció directa del fill de Gerardo Rueda, per a "encobrir i estendre l'engany", amb un desemborsament afegit de quasi 720.000 euros, precisa en la interlocutòria.

Cabals públics

L'Audiència, després d'examinar els recursos, indica que no existeix acreditació de la propietat de les obres de Rueda, 53 de les quals no van ser executades en vida per l'autor, ni que aquest haguera deixat expressada la seua voluntat respecte de la mateixa, esbossos, maquetes o instruccions sobre com havien de ser reproduïdes.

A més, estima que va existir una maniobra "fraudulenta" o "enganyosa" en l'operació amb l'IVAM i, en relació amb el preu pagat per les obres, adverteix: "Els arguments dels recursos de Ciscar i Rueda obvien que el que s'analitza no és una adquisició privada, on és evident que comprador i venedor són lliures per a aconseguir qualsevol pacte, sinó la disposició de cabals públics per part d'un funcionari, que han d'estar sotmesos a criteris objectius de legalitat en l'actuació".

D'aquest criteri, afig, "en la resolució administrativa no es troba rastre", "deduint l'arbitrarietat en l'actuació, puix que el procediment legalment establit es va substituir per la voluntat de qui realitzava les funcions de la directora-gerent de l'IVAM amb la finalitat d'afavorir econòmicament els interessos particulars de l'hereu de l'artista Gerardo Rueda".

En conclusió, l'Audiència indica que la lectura dels recursos "no deixa dubtes sobre l'existència de material incriminatori del qual deduir la descripció dels fets punibles de la resolució recorreguda, encara que solament siga per a desacreditar-ho afirmant que tota informació ha sigut obtinguda de testimonis i pèrits mentiders o interessats, la qual cosa no és més que un criteri de parts davant de la consideració contrària que mereixen a la magistrada instructora i que excedeix, amb molt, del que és objecte d'aquest recurs, en el qual ens limitem a comprovar com aquesta informació ha existit, té potencialitat incriminatòria i, a més, ha sigut valorada sense subjectivitat, excés o arbitrarietat per la instructora".

Mostrar comentarios

Códigos Descuento