L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) reividica la contracultura valenciana que va emergir entre els anys 60 i 80 amb una mostra que rendeix tribut a aquells homes i dones artistes que "ens van ensenyar a somiar que un altre món era possible i que podíem canviar la vida quotidiana". A través d'un recorregut plagat de portades de revista, pintades de carrer, fotografies, cinema i fanzine, cartells, còmic, música i fins i tot les Falles, es planteja com des de l'alta cultura i la cultura del poble es van proposar "alternatives a totes les ortodòxies de l'època".

'Contracultura: resistència, utopia i provocació a València' és el títol de nom a aquesta exposició, el comissari de la qual és Alberto Mira, que es podrà visitar del 13 de febrer al 17 de maig en la Galeria 7 del museu valencià.

Durant la seua presentació, el director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés, ha posat en valor la tasca d'aquelles persones: "Veníem d'un pou negre i ens van ajudar a entendre que la vida podia tindre més colors i ser divertida". Aquella gent "va trencar els límits tancats lluitant per una ciutat més lliure", ha subratllat.

També el comissari de la mostra, Alberto Mira, ha volgut reivindicar aquella contracultura valenciana amb senyals d'identitat pròpies més enllà de la qual sorgia en altres llocs, amb les seues referències a l'horta, les falles, l'Estatut i els problemes que li concernien.

Aquelles expressions artístiques "ens van ensenyar a pensar de maneres diferents". "El llegat d'eixa contracultura és que som una mica més oberts i dialogants, és saber assimilar allò que tenim al voltant sense posar barreres massa rígides" i aquesta exposició "ens recorda que el diàleg és possible, que no es trenca el món si dialoguem i ens obrim una mica, que a vegades em dona la impressió que està una mica amenaçat", ha ressaltat el comissari.

Així, Mira ha instat a "abraçar el que va succeir, que ja és part de nosaltres" i ha animat a "aprendre" de la mostra perquè "estem veient ara que de la mateixa manera que avancem" i "no cal tornar arrere, cal seguir amb els fronts", ha defès.

Recorregut expositiu

El recorregut expositiu es divideix en set seccions que posen de manifest com l'art es va obstinar a superar els límits de les pressions polítiques, com el carrer va parlar i com alguns artistes es van expressar contra les convencions que s'imposaven.

La primera part 'La contra des dels marges: imatges i lletres' mostra el treball de l'Equipo Crónica (en obres com Aquelarre 71, inspirada en còmics de super herois), el treball d'Escapular-O, de Martín Caballero o els joguets polititzats de José Maria Gorris i la referència als jocs de taula d'Isabel Oliver. Són exemples d'una mirada irònica, intersexual i provocativament política.

També apareix la pel·lícula experimental Orfeu filmada en el camp de batalla (Antonio Maenza, 1969), art gràfic, literatura i assaig, amb treballs de Rafa Gassent, Lluís Fernández, Amadeu Fabregat, Rafa Ventura Meilà i Isa Tròlec.

La mostra segueix amb 'La festa contra la domesticació o Bajtín a València'. Segons Mira, des de mitjans dels 70 es troben iniciatives que reflecteixen un model festiu diferent i una "actitud més carnavalesca que no defuig la protesta ideològica" com la Falla King Kong. Entre els còmics del moment, El Gat Pelat proposa una mirada irònica sobre el fenomen faller: sensual, provocadora i una mica caòtica. També es recorda el cineasta Carles Mira amb pel·lícules com 'La portentosa vida del pare Vicent', 'Con el culo al aire' o 'Que nos quiten lo bailao'.

La tercera secció 'Traços a contrapèl: el còmic dissident' repassa peces com Lupe Veloz d'Equipo Realidad, Polvorón Polvoriento de Mique i Reme Beltrán, Noel y Leonardo i entronca amb la tradició underground USA. També inclou El Gat Pelat, Tebeus del cingle i publicacions en les quals va participar Miquel Calatayud.

No falta l'apartat dedicat a les 'Mirades contra el patriarcat'. Juntament amb la lluita en el carrer pels drets, el feminisme treballa a través de l'estètica per a qüestionar estereotips que limiten i deformen imatges de la dona, com es mostra en La Sèrie Misses d'Ángela García Codoñer o l'obra d'Isabel Oliver.

Li segueix 'La Recontra. Rampova: desobediència i impertinència', una mirada subcultural presidida per Anastasia Rampova que abasta collage, disseny, cançó i performance cabaretera.

El 'Contrapunt: punk valencià i la cultura de carrer com a estètica' a València es recorda a través de grups com Interror, Seguridad Social, La Resistencia i Generación 77. Locals com Planta Baixa o Garaje eren espais de convergència d'una subcultura que proposava música antisistema.

Com a colofó, 'Contragenèriques, conrasexuals' revindica València com a "capital del transformisme" amb locals com La Cetra que es va convertir en un dels espais on van desplegar el seu art personalitats tan fascinants com La Margot -personatge interpretat pel transformista Antonio Campos-, Encarnita Duclown, Sareta Sareta, La Xampan del País Valencià o Darling Lilies.