La Fiscalia Provincial de València ha aconseguit un acord amb els huit processats per l'accident de Metrovalencia del 3 de juliol de 2006, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides, que contempla la retirada de l'acusació per a quatre dels huit i penes de 22 mesos de presó per a la resta.

Segons ha informat aquest divendres el diari valencià Las Provincias, i han confirmat a EFE fonts judicials coneixedores de la negociació, l’exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) Marisa Gracia és una de les quatre persones beneficiades a qui el Ministeri Públic deixarà d'acusar de manera oficial dilluns que ve, quan està previst l'inici del judici.

A més de Marisa Gracia, entre els investigats es trobaven els exdirectius d'aquesta empresa pública Juan José Gimeno Barberá, Vicente Antonio Contreras Bornez, Manuel Sansano Muñoz, Francisco García Sigüenza, Sebastián Argente Cuesta, Luis Miguel Domingo Alepuz i Salvador Orts Pardo, tots ells membres del Comité de Seguretat en la Circulació d'eixa empresa pública.

La vista, que s'anava a iniciar quasi 14 anys després del fatal descarrilament en el Jutjat penal 6, serà previsiblement un mer tràmit en el qual es verbalitzarà l'acord aconseguit entre la Fiscalia i la principal acusació, la que exerceix l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol, i en el qual els finalment quatre processats —que són el que fóra director d'Operacions, Manuel Sansano; el exresponsable d'Auditoria per a la Seguretat i Circulació, Juan José Gimeno; l'ex director adjunt d'Explotació, Vicente Contreras; i l'ex director tècnic, Francisco García— admetran la seua conformitat amb la pena de 22 mesos, que quasi amb tota probabilitat no implicarà la seua entrada a la presó.

D'aquesta forma, es retira l'acusació a Marisa Gracia; l'excap de Tallers de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; l'excap de la Línia 1, Sebastián Argente; i el exresponsable d'estudis i projectes, Francisco Orts.

Evitar un judici mediàtic

Amb aquest acord entre les parts, els acusats s'eviten un judici que estava previst que s'allargara durant sis mesos de gran expectació. El Jutjat penal número 6 de València havia fixat 66 sessions per a la vista oral en les quals estava prevista la compareixença de quasi 300 testimonis i perits.

L'Associació de Víctimes de l'Accident del Metro del 3 de Juliol (AVM3J) reclamava en el seu escrit inicial d'acusació una condemna de quatre anys de presó -cinc mesos més que la Fiscalia- per a cadascun dels huit acusats per aquest succés, per considerar-los autors materials -per omissió o cooperació necessària- de 43 delictes d'homicidi per imprudència greu professional, 47 delictes de lesions i un delicte contra els drets dels treballadors.

Un altre dels aspectes clau de l'acord, sobre el qual també informa Las Provincias, és que no es reclamarà cap mena de responsabilitat civil als quatre processats que admetran la seua responsabilitat en el múltiple accident mortal, ja que les indemnitzacions van ser abonades.

Aquest serà el punt i final d'una causa que ha superat fins a tres carpetades judicials, un d'ells secundat per la Fiscalia, tots ells esmenats per l'Audiència Provincial.

Les víctimes: "Es fa justícia"

La presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J), Rosa Garrote, s'ha mostrat "contenta" amb l'acord aconseguit: "Em quede amb què la direcció de l'empresa ha reconegut que ho ha fet malament". "Al final es fa justícia i l'empresa reconeix que la culpa no va ser del conductor, sinó de les persones que decideixen", ha agregat en declaracions a Europa Press.

El sinistre va ocórrer passades les 13.10 hores del 3 de juliol de 2006 en la Línia 1 de Metrovalencia, en el tram entre Plaça d'Espanya i Jesús, en una corba del trajecte en la qual va descarrilar una de les dues unitats, la UTA 3736, que va anar arrossegant-se per les vies. Les llunes del comboi es van desprendre i els passatgers van eixir disparats pels llocs oberts.

Com a conseqüència, van morir 43 persones, inclosos el maquinista i la interventora, i van resultar ferits 47 passatgers, 38 amb necessitat de tractament mèdic o quirúrgic. La velocitat en eixe tram no havia d'excedir dels 40 km/h, encara que el tren circulava a 80, sense que el conductor activara el fre d'emergència en la unitat.