Consti per endavant que les culpes cal distribuir-les entre polítics i mestres, però també entre els pares i la societat. L´enèsim suspens a l´educació catalana revela que el sistema és ineficient i l´excellència queda lluny. Hi ha mediocritat respecte la resta de països europeus. I només se salva per l´equitat educativa, tot i que augemneten les desigualtats entre escoles públiques i privades.

Una de les metes del conseller d´Educació, Ernest Maragall, és assolir l´excellència. Catalunya és a la cua dels països més desenvolupats (OCDE). Ho diu l´estudi Equitat, excellència i eficiència educativa..., de la Fundació Jaume Bofill, a partir de dades de l´informe Pisa del 2006.

En ciències, sols un 4,6% dels alumnes obtenen bones notes, la meitat que la mitjana de l´OCDE i la quarta part que Finlàndia. I si es mirem només les qualificacions als centres públics, sols Grècia obté pitjors resultats. Pitjors són les dades en comprensió lectora: un 3,1% de bons alumnes aquí davant el 8,6% de l´OCDE i el 21,7% coreà.

A més, l´educació catalana no aprofita la despesa feta. Tampoc són bons els resultats dels alumnes amb pares universitaris. Hi ha diferències de resultats segons el nivell econòmic, social i cultural dels alumnes. Els 84 punts que separen les classes altes i les baixes són equiparables a altres països i equivalen a dos anys d´escolarització. Les desigualtats es mantenen o augmenten. I_en el futur més proper, per l´efecte dels nouvinguts, els resultats seran encara més dolents. Cal formar més els docents que atenen els immigrants.