El Palau de les Arts de València estrenarà el pròxim dissabte 18 de gener la 'Elektra' de Richard Strauss, un muntatge que suposa "la gran aposta de la temporada" per al centre operístic i que promet el "nivell de les grans capitals europees", amb influències de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, majoria de veus femenines i una "força expressiva que no deixarà indiferent a ningú".

Així ho ha assegurat el director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega, que ha presentat aquest divendres l'obra al costat del seu director d'escena, Robert Carsen, i les tres intèrprets que encarnen a les protagonistes, Iréne Theorin, Doris Soffel i Sara Jakubiak. Una producció de la Opéra National de Paris, basada en una coproducció original del Teatre del Maggio Musicale Fiorentino i Tòquio Opera Nomori, que podrà veure's el 18, 21, 24, 27 i 30 de gener.

Jesús Iglesias Noriega ha posat l'accent que 'Elektra' és "una de les grans òperes del repertori líric" i que a més la seua estrena estarà marcada per "molts debuts", ja que és la primera vegada que aquesta obra es representa a València, el debut en Les Arts de les tres "grandíssimes" cantants principals, del director musical "de referència" Marc Albrecht i la primera producció en la capital del Túria de Carsen, "un dels grans de la direcció d'escena", amb "produccions en tots els festivals i grans teatres del món".

A més, ha avançat que aquest muntatge sobre un llibret escrit a principis del segle XX és una producció "diferent" i amb "una altra mena d'estètica". Sobre si això marca una nova línia que orientarà la programació de Les Arts, ha afirmat que la seua intenció és trobar un "equilibri" amb el repertori que es representa amb més freqüència, però que vol que aquesta línia "no s'abandone".

El director artístic ha ressaltat també que 'Elektra' suposarà una oportunitat per a escoltar a l'Orquestra de la Comunitat Valenciana "en tota la seua magnitud" i que és una peça en la qual "demostrarà la seua qualitat", perquè els 103 músics que hi haurà en el fossat seran "un dels grans protagonistes d'aquesta obra".

"Una òpera sobre el que se sent"

Així, Carsen s'ha mostrat "molt feliç" de treballar amb l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, que considera "extremadament brillant". Al seu judici, 'Elektra' és l'obra mestra de Strauss i destaca tant per la "expressivitat de la seua música" com, lligada a ella, per la "importància de la psicologia" en tots els aspectes de la representació.

Precisament, ha destacat que 'Elektra' es va escriure en 1907, paral·lelament a l'aparició de la psicoanàlisi de Sigmund Freud. Per això, s'endinsa en les relacions familiars, mostra el que somien els personatges, les seues pors i la seua paranoia. "Degué ser un gran xoc quan va eixir i ho continua sent", ha comentat.

"És una òpera sobre el que se sent", ha exposat el Robert Carsen, que precisament per això aprofundeix en l'"expressivitat" de la seua música, per a exhibir un "cercle de destrucció completament dement i les emocions més poderoses".

Des de l'escenografia, Carsen ha volgut "evitar situar" la història "en un temps o lloc concrets", com tampoc "distraure" amb les llums dels forts sentiments retratats i del trauma d’'Elektra' per la mort del seu pare. "Eixim al món partint de com són les nostres relacions familiars" i "carreguem durant tota la vida amb el que patim de xiquets", ha subratllat.

Per a accentuar aquest "enorme grau d'emocions", un cor de moviment format per 20 ballarines "amplifica" el que sent Elektra. Es pinzella així una "expansió quasi cubista" de les pors de la protagonista, ha explicat.

D'altra banda, ha detallat que l'escenografia es compon de dues parets laterals i un sòl que no es poden modificar però que, "estranyament", l'escenari de Les Arts "s'adapta perfectament a ella". "Sembla que aquesta producció estiga feta per a aquest teatre", afirma.

Veus de dones

Carsen ha destacat també que aquesta òpera és "particular per totes les veus femenines", gràcies a que el seu trio protagonista està compost per dones, fins al punt que resultat un "xoc" per a l’espectador "escoltar per primera vegada una veu masculina".

En això coincideix la soprano Iréne Theorin, Elektra en la ficció. Ha remarcat que és "molt inusual fer una òpera amb més personatges femenins que masculins, encara que "confia que els autors contemporanis canvien" aquest fet de cara al futur. Per a la soprano, "sents aqueix poder femení" al llarg de l'obra, a diferència d'altres òperes en les quals com a intèrpret ha d’"anar al món dels homes per a entendre els sentiments" dels personatges.

Iréne Theorin, especialista en el repertori alemany dramàtic, ja es va ficar en la pell d’Elektra a París, Munic, Salzburg, Estocolm i Dresden, com també té experiència en aquesta obra de Strauss la seua mare en la ficció, la mezzosoprano Doris Soffel, "una de les més prestigioses intèrprets de Wagner i Strauss dels nostres temps", segons Les Arts.

Soffer afirma que en el muntatge que s'estrenarà dissabte que ve el seu Clitemnestra adquireix una "nova dimensió" diferent a l'habitual. Ha explicat que la primera vegada que Soffel va pujar als escenaris amb aquest llibret va ser en 1975 i, llavors, aquest personatge era retratat com un "monstre", tal com indica la tradició vienesa. "Vaig pensar que hi havia una altra manera d'interpretar això. Ara la tenim", ha assegurat, per a destacar per fi que aquest personatge "té tres dimensions".