La Sindicatura de Comptes crida l'atenció en el seu informe de fiscalització del Compte General de la Generalitat corresponent a l'exercici 2018 "per l'augment del dèficit respecte a l'exercici anterior" i assenyala que aquesta circumstància "trenca la tendència després de tres anys d'anar baixant", cosa que atribueix a un augment dels gastos sobre els ingressos.

Així ho ha afirmat aquest dilluns el síndic major de Comptes, Vicent Cucarella, després d'entregar l'informe al president de Les Corts Valencianes, Enric Morera, durant un acte en el qual ha apuntat, en declaracions als mitjans, que "augmentar el dèficit és una cosa que hem d'evitar sempre". "Fins ara la Generalitat havia sigut molt moderada en el gasto, que havia sigut per capita inferior a altres comunitats autònomes però ara ja estem en la mitjana", ha exposat.

El síndic ha manifestat també que no s'han trobat situacions "en les quals puguen concórrer les característiques de responsabilitat comptable" i ha ressaltat "la dificultat per a valorar adequadament algunes obligacions" de la Generalitat.

L'informe destaca, així mateix, "l'important desequilibri" de la situació patrimonial de la Generalitat a la fi del passat any, amb uns fons propis negatius per 30.096,6 milions d'euros, així com que el deute financer ha pujat fins als 46.782,6 milions. No obstant açò, precisa que l'endeutament en percentatge del PIB s'ha reduït per segon any consecutiu. A més, arreplega que en 2018 s'han tramitat 384 expedients de rescabalament per enriquiment injust per un import conjunt de 1.422,4 milions d'euros.

Igualment, el document recomana que la Generalitat incloga en els seus pressupostos inicials de transferències que ha de rebre de l'Estat, a partir del sistema de finançament autonòmic, "únicament les previsions d'ingressos que de manera raonable espera obtindre, tenint en compte que la determinació d'aquest es troba reglada en el marc normatiu d'aplicació".

En aquest punt, preguntat pels 1.325 milions contemplats en els pressupostos inclosos de manera reivindicativa per l'infrafinançament de la Comunitat, Vicent Cucarella ha compartit la idea que "són reivindicatius" però ha insistit en la necessitat de pressupostar "de manera realista".

Falta de finançament

"Sabem quina és la causa que hi ha darrere d'aquest tema, una falta de finançament autonòmic que posem en valor en l'informe, però el que hem de procurar és que es respecte pressupostar" de manera "realista", ha plantejat sobre este tema. D'aquesta forma, ha asseverat que "mentre no hi haja realment una previsió que va a entrar una partida addicional", no es pot "acceptar que aparega" una "partida que és fictícia".

Respecte a l'infrafinançament autonòmic, la Sindicatura de Comptes ressalta en el seu informe que "fa temps" que alerta de "les conseqüències negatives" que per a la Comunitat té comptar amb "ingressos menors" i assenyala que això suposa "una sèrie de deficiències que impacten de forma molt significativa en les finances" d'aquest territori.

En aquesta línia, sosté que hi ha "falta d'equitat vertical", atés que es dona "una distribució inadequada de recursos financers entre els diferents nivells de l'administració pública de la qual resulten damnificades les autonomies", a la qual cal sumar "falta d'equitat horitzontal" que fa que la Comunitat presente "una balança fiscal negativa -tot i tindre un PIB per càpita inferior a la mitjana-". Afegeix que açò "explica en gran manera el seu enorme deute públic acumulat".

Així mateix, l'informe planteja que l'acumulació de dèficits en la liquidació del pressupost de la Generalitat ha provocat que la Comunitat Valenciana siga l'autonomia amb "major ràtio de deute públic respecte al seu PIB". Referent a açò, apunta que "l'elevat deute públic condicionarà negativament el desenvolupament futur dels servicis públics valencians, llevat que es prenguen mesures de rescabalament de l'infrafinançament autonòmic patit durant els últims anys".

La Sindicatura de Comptes afegeix que en l'exercici 2018 el dèficit de la Comunitat Valenciana ha sigut de l'1,4% del PIB regional, superior a l'objectiu del 0,4% establit pel Consell de Ministres. A més, exposa que l'increment en el gasto computable del passat any, del 7,7%, ha superat la variació màxima permesa del 2,4%, per la qual cosa "s'ha incomplit la regla de gasto" en eixe exercici pressupostari.

Excepcions

En concret, pel que fa a les excepcions en l'auditoria financera dels comptes, Cucarella ha subratllat que hi ha 38 liquidacions anuals del model de concessió hospitalària que encara no estan - i que estan pendents d'aprovació- perquè "no estan acabades d'elaborar o s'han quedat sense aprovar-se" i obligacions derivades del Pla d'Habitatge que "encara no està clar completament quines són les contretes". En el primer dels casos, no és possible, per tant, determinar els efectes que tindria l'adequat reflex comptable sobre el compte de l'administració.

Igualment, la Sindicatura de Comptes indica en el seu informe que no s'ajusta a les disposicions legals l'acord transaccional subscrit amb la concessionària del servici d'assistència sanitària integral del Departament de Salut de la Ribera, per la qual cosa es revisen les liquidacions de 2013 a 2015, ni els dos acords transaccionals subscrits amb la Fundació IVO.

Reptes: canvi climàtic i transició energètica

En el seu informe, la Sindicatura de Comptes parla també de "dos reptes que ha d'afrontar l'economia a mitjà termini: atenuar el canvi climàtic i adaptar-se al declivi de l'energia procedent de combustibles fòssils" i considera que "és imprescindible abordar un procés de substitució en la matriu energètica com no s'ha plantejat mai abans".

En aquesta línia, assevera que "resulta necessària una transició social i sistémica que ens acoste posicions compatibles amb una dotació energètica menor i respectuosa amb la capacitat de càrrega de la biosfera, ara àmpliament superada".

"Aquesta transformació energètica, social i econòmica tan necessària -no solament per la mateixa disminució de combustibles fòssils sinó també per a atenuar el canvi climàtic- implicarà situar-se en un nivell menor d'energia neta, amb el consegüent efecte negatiu sobre la capacitat de creixement econòmic i sobre la generació d'ingressos públics", detalla l'informe, que agrega que açò "obligarà a cenyir les prioritats del sector públic i a augmentar l'eficàcia i eficiències en la prestació dels servicis públics fonamentals", afirma.