Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA), en col·laboració amb una desena de socis europeus, han desenvolupat a partir de deixalles agrícoles de llimó, magrana, bròcoli i ametla compostos naturals d'alt valor afegit per a la indústria de l'automoció o la construcció. En el projecte participen Fiat i Acciona.

Durant el procés han extret substàncies sostenibles i innovadores amb propietats avançades com a efecte antimicrobià, alliberament de fragància i nous colors i efectes òptics, detalla la institució acadèmica.

Aquestes substàncies suposen una "revolució" per a sectors com el de lloguer de cotxes, ja que es poden implementar en peces exposades a contaminació per microbis com manetes i quadres de comandament, explica la doctora en Ciències Químiques i coordinadora de l'equip de treball de la UA, Mª Carmen Garrigós.

Des d'un enfocament d'economia circular, els investigadors han dissenyat peces més sostenibles que contribueixen a disminuir les grans quantitats de deixalles agrícoles que es generen cada dia.

Els residus s'han seleccionats per les seues propietats naturals. Els colorants del llimó, el bròcoli i la magrana han permés obtindre gammes de colors diferents als sintètics. En particular, amb la magrana han comprovat que modificant el pH es pot obtindre una àmplia gamma de tonalitats.

Paral·lelament, l'oli essencial del llimó aporta propietats antimicrobianes i desprén una olor, característica d'interés per a algunes indústries, i la corfa d'ametla proporciona un aspecte semblant a la fusta i propietats de reforç natural; és a dir, millora les propietats mecàniques del material.

Impressió 3D

A escala de laboratori, una vegada extrets els compostos naturals de les restes de llimó, magrana, bròcoli i ametla, s'han introduït en bobines de filaments per a la impressió 3D de tiradors de portes i quadres de comandament amb característiques millorades i propietats estètiques específiques.

El mètode d'extracció i funcionalització de les substàncies naturals ha sigut desenvolupat pel grup d'investigació d'Anàlisi de Polímers i Nanomateriales (Nanobiopol) i el grup de Visió i Color de la UA, en el marc del projecte europeu 'Barbara'. Altres socis del projecte han treballat amb residus de midó procedents de la dacsa per a obtindre materials de construcció més resistents i reforçats.

L'equip de la Universitat d'Alacant també és el responsable de la disseminació i difusió de les diferents fases del projecte, que va arrancar el 2017 i finalitzarà el pròxim mes d'abril del 2020.