Així consta en la querella, firmada per la secretària general del PPCV i diputada en Les Corts Eva Ortiz i consultada per Europa Press, en la qual els 'populars' sol·liciten ampliar la seua querella inicial contra Adell Bover com a presumpte autor de delictes contra la Hisenda Pública i de malversació. A més, sol·liciten noves diligències, com la seua declaració com a investigat, així com la citació com a testimoni de diversos alts càrrecs de la Conselleria d'Educació; de la denunciant particular, exparella d'un membre de la família Adell Bover; i sol·licitud de documentació relacionada amb els expedients d'ajudes a aquestes empreses, a diverses institucions.

En concret, l'ampliació de la querella sosté que "els querellats s'han valgut de diferents mecanismes per a assegurar incrementar fictíciament les despeses en què incorrien els seus mercantils per a així poder justificar subvencions obtingudes a les quals no hagueren tingut dret o, de tindre-ho, en un import molt inferior".

A aquest efecte, apunta al fet que van utilitzar dos grups empresarials: per part de Francis Puig, Mas Mut Produccions i Comunicacions dels Ports, i per part de la família Adell Bover, de Kriol Produccions, Canal Maestrat i Nova. Totes elles, a excepció d'aquesta última, han sigut objecte de l'expedient sancionador obert per la Conselleria d'Economia en observar "indicis racionals de l'existència de possibles conductes restrictives de la competència" en el marc d'una licitació pública per a la contractació d'un servici de recursos audiovisuals.

"VIES PER AL FRAU"

Els 'populars' exposen les "diverses vies" que al seu juí hauria utilitzat tant el grup de Francis Puig com el dels seus teòrics socis per a "portar a terme el frau". En primer lloc, es refereixen a la "doble utilització de despeses" d'aquestes societats, "sent que, a més, molts d'ells es corresponen amb despeses fraudulentes". D'aquesta manera, haurien obtingut subvencions de diverses administracions "pels mateixos conceptes i despeses" i, amb açò, haurien "duplicat les quanties obtingudes".

"Per a açò es valien de la presentació duplicada de les factures tant davant la Generalitat Valenciana com a la Generalitat de Catalunya, així com també de la doble imputació de les nòmines dels treballadors de les societats. El més greu és que en ocasions les despeses que es presentaven en diverses administracions per a justificar subvencions pel mateix concepte i, per tant, per duplicat, es corresponien amb factures molt quantioses d'altres societats del grup que també havien sigut subvencionades per eixos mateixos conceptes, per la qual cosa no només duplicaven la subvenció sinó que fins i tot es podria dir que la triplicaven", expliquen.

Un altre dels mecanismes suposadament emprats per aquests grups de mercantils hauria sigut el de les "factures creuades entre societats del mateix grup o entre tots dos grups". "Es tracta -continua l'escrit- de factures que no es corresponen amb treballs reals o que, de ser-ho, es tracta de treballs que ja han sigut subvencionats en una altra societat, de manera que amb aquesta tècnica s'aconsegueix duplicar les despeses a l'efecte de justificació de la subvenció".

Exposa la querella que, teòricament, una de les societats de Francis Puig comprava uns continguts, pels quals rebia una subvenció del Govern valencià, per a després vendre-li'ls "intragrup" a una altra de les mercantils de la seua societat i que aquesta, al seu torn, es fera amb una altra ajuda pública. A continuació, segons el PP, aquestes dos firmes rebien ajudes per eixe mateix concepte i contingut de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera, amb un únic contingut, el grup hauria sigut capaç d'obtindre ajudes fins a en quatre ocasions, dos per administració.

"ABSÈNCIA DE CONTROL"

Als 'populars' també els "crida poderosament l'atenció" que "fins i tot una de les pràctiques que s'han detectat siga la de carregar a la Generalitat Valenciana com a justificació de despesa diverses vegades la mateixa factura però amb diferent import, emesa per una altra empresa del grup". Així, des del PP conclouen que "òbviament, aquesta pràctica solament s'hauria pogut realitzar emparant-se en la connivència de l'Administració de la Generalitat, que no va comprovar la subvenció tal com exigeix la llei".

A través d'aquests diversos mecanismes, la querella arreplega un càlcul provisional de les quantitats suposadament defraudades, una mica superior a 1,2 milions d'euros, al mateix temps que s'assegura que aquesta xifra "ascendirà" després de les diligències suplementàries que es proposen.

Quant a la implicació que presumptament tindria Adell Bover en aquest cas, el PP veu "evident" que les societats de Francis Puig actuaven com "una unitat funcional" i aquesta pràctica s'hauria reproduït amb les empreses de la família Adell Bover.

Referent a açò, la querella exposa: "Crida poderosament l'atenció el fet que tots dos grups empresarials siguen beneficiaris de les mateixes subvencions reiteradament però, sobretot, que ho siguen quan bona part de les despeses que els serveixen per a justificar-les són conseqüència de factures creuades entre les societats de les dos famílies, de manera que es posa de manifest la intenció fraudulenta d'unflar les despeses per a obtindre una major ajuda pública".