La Fundació Nexe ha creat L'Observatori del valencià, una ferramenta que vol servir com un "espill" que col·locar davant dels valencians perquè tinguen coneixement de "com està la nostra llengua". Es tracta d'un web que inclou 6.436 dades sobre l'estat de l'idioma i que permet "tindre una visió històrica, del que ha passat, la qual cosa passa i el que passarà" amb el valencià.

Així ho han manifestat aquest dimarts la lingüista i coordinadora del Laboratori d'Identitat i Cultura de la Fundació Nexe, Susanna Pardines, i el professor de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València (UV) i impulsor de l'Observatori, Francesc J. Hernández.

Pardines ha explicat que la idea que dona origen a aquesta iniciativa, que es pot consultar en observatoridelvalencia.com, no era "fer una foto fixa" de l'estat de la llengua, sinó "crear un projecte participatiu i dinàmic". "No és un final, és un projecte de futur", ha subratllat la lingüista, que ha destacat que en l'elaboració d'aquest projecte han participat professors de la majoria de les universitats valencianes i d'unes altres que comparteixen àmbit lingüístic, així com de diferents camps, com la sociologia, la filologia, el dret, etc.

Per la seua banda, Hernández ha indicat que L'Observatori del valencià tracta d'"oferir a la ciutadania valenciana dades sobre la seua llengua". "És un espill per a col·locar-ho davant dels valencians i saber com està la nostra llengua i solament en quatre clics", ha expressat.

El web, que es pot consultar des de diferents dispositius, compta amb multitud de taules i gràfics que il·lustren la informació que es reparteix en quatre apartats: competències lingüístiques, ús social, drets lingüístics i anàlisis dels pressupostos de la Generalitat. Per a açò, els creadors han emprat 6.436 dades, dels quals 1.490 són càlculs propis, així com 263 taules, 265 gràfics, 37 normatives legals i 122 enllaços a elements relacionats amb la llengua.

L'apartat de Competències lingüístiques mesura aquestes habilitats des de l'anàlisi de variables com a divisions geogràfiques, per edat i sexe, per nivell d'estudis, o per classe social, entre d'altres. La mateixa mecànica segueix el punt d'ús social, que mostra quant es parla valencià a casa o amb amics.

Quant als drets lingüístics, arreplega tota la legislació relacionada amb el valencià, mentre que l'anàlisi dels comptes anuals de la Generalitat estudia els recursos dedicats a la protecció, promoció i gestió del multilingüisme i els destinats a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Finalment, el portal ofereix un espai dedicat a fonts d'informació, amb enllaços institucionals a la Generalitat, de centres i departaments de les universitats relacionats amb la llengua, fons d'estadístiques, enquestes, un llistat de tesis doctorals que versen sobre l'estat del valencià i col·leccions de llibres.

"Molta heterogeneïtat"

L'impulsor de L'Observatori ha sostingut que "la població valenciana està molt preocupada per l'estat de la seua llengua" i per açò s'han decidit a emprendre aquest projecte que anima a la participació ciutadana per a continuar el seu desenvolupament.

D'altra banda, a la vista de les dades incloses en aquesta ferramenta, Hernández ha argumentat que existeix "molta heterogeneïtat" quant a l'ús del valencià en el conjunt de la Comunitat Valenciana. Igualment, ha posat en relleu que les competències escrites obtenen registres de millor rendiment que les orals i ha atribuït açò al fet que "en l'escola s'està fent un bon treball", encara que ha lamentat que "no arriba on hauria d'arribar".

En aquest sentit, ha apuntat que "no s'ha aconseguit que els alumnes isquen dels seus estudis amb plenes competències en valencià i en castellà", encara que ha celebrat que, malgrat açò, "els joves comencen a tindre més capacitat en l'expressió oral que els majors".