Va ser al gener del 2015 quan el Jutjat d'Instrucció número 15 de València va obrir una investigació després de la denúncia de Fiscalia i es va ordenar la detenció de Schmidt, qui va ser imputada per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat. Durant tota la instrucció, l'austríaca va mantindre que no s'havia portat "un dur" i que no va haver-hi ni blanqueig de capitals ni comissions.

A més de Schmidt, també van ser imputats en aquest procediment el que fora director financer del Palau Ernesto Moreno; el president del consell d'administració de Patrocini -empresa vinculada al Palau i dedicada a captar patrocinadors-, José Antonio Noguera Puchol; el conseller delegat de Patrocini Joaquín Maldonado; i l'excònsol de França a València i administrador de la societat Radcliffe -mercantil que actuava d'intermediària en les contractacions-, Pablo Broseta.

Seran aquestes quatre persones les que finalment s'assenten demà en el banc dels acusats de la secció segona de l'Audiència Provincial de València. S'enfronten a penes d'entre set i huit anys de presó, segons reclama provisionalment la Fiscalia.

El juí, que havia d'iniciar-se el 4 de novembre però es va haver d'ajornar per coincidència d'assenyalaments d'un lletrat, arranca aquest dijous i es perllongarà fins al Nadal. En concret, les pròximes sessions tindran lloc els dies 25, 26, 27 i 28 de novembre i els dies 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 12, 19, 20 i 23 de desembre.

Pel juí passaran un total de 54 testimonis i set pèrits. El primer dia, aquest dijous, es destinarà a qüestions prèvies i a la declaració de dos testimonis. Es reserva l'interrogatori dels acusats per al final, els dies 12 i 19 de desembre. Mentre els dies 20 i 23 s'exposaran les conclusions i els informes finals. Les sessions se celebraran a partir de les 9.30 hores i la majoria tindran lloc en la Sala Tirant de la Ciutat de la Justícia.

Aquesta causa es basa en l'externalització de servicis del Palau amb pagament de sobrecostos que van implicar un perjuí a les arques públiques. El presumpte frau consistia, en resum, a desviar diners públics -del Palau- a societats -Patrocini de les Arts i Societat Viva Europa June 24TH S.L.O.- que van facturar treballs per a l'òpera i en les quals figurava com a consellera Schmidt, mentre també era intendent del Palau. Aquestes mercantils mancaven, a més, d'infraestructures i de personal necessari per a desenvolupar els treballs contractats.

CONTRACTES I COMISSIONS

La Fundació Palau de les Arts Reina Sofia es va constituir al gener del 2005, sent una fundació pública adscrita a la Conselleria, segons arreplega la interlocutòria d'obertura de juí. Les funcions executives les desenvolupava Schmidt des de la constitució de l'entitat fins a gener del 2015. Entre altres clàusules en el seu contracte, se li exigia exclusivitat.

Malgrat açò, en un moment determinat, Schmidt es va reunir amb Noguera i Maldonado, i amb coneixement de Moreno, van decidir crear una societat de naturalesa mercantil -Patrocini- per a gestionar la captació de patrocinadors, malgrat que el Palau tenia un departament que es dedicava a aquesta funció.

D'aquesta societat, "que tenia un evident ànim de lucre, doncs no era ni una ONG ni una fundació sense ànim de lucre", va ser consellera Schmidt, amb incompliment de la llei d'incompatibilitats i del seu propi contracte. Durant el període en què Schmidt va compatibilitzar els càrrecs, va subscriure un total de cinc contractes que "suposaven un evident benefici econòmic per a la societat privada".

Per a açò, "no es van seguir en cap moment els tràmits essencials de la contractació administrativa i, per tant, es va eludir la publicitat, concurrència i transparència dels procediments que pretén garantir la normativa vigent".

L'empresa privada va rebre de la fundació 508.040 euros en concepte de preu fix per l'organització d'esdeveniments Viva Europa i comissions per captació de patrocinadors, "sense que s'haja pogut establir prèviament la capacitat de l'empresa, la possible existència d'ofertes més avantatjoses o si el preu establit resultava ajustat a dret".

Per la seua banda, Patrocini mancava d'infraestructura personal i material per a la realització de la tasca per a la qual va contractar de manera irregular amb la Fundació. A més, en el període 2007-08, 2008-09 i 2009-10, l'any en què va començar la tasca de Patrocini, es va reduir considerablement el nombre de patrocinadors, és a dir, va empitjorar la situació. Per tant, no es justificarien "en absolut" les comissions que Patrocini -10% per manteniment i 30% per nova captació- hauria pactat contractualment.