Les eleccions generals han consolidat a la ciutat de València un panorama polític més bipartidista que a l'abril, quan Ciutadans es va imposar en alguns barris joves, principalment en zones en expansió com Ciutat dels Ciències, Nou Benicalap o Sant Pau.

Els comicis del 10-N van llançar una diferència molt xicoteta entre el primer partit en nombre de vots a la ciutat, el PSOE, que es va imposar en 47 barris, i el PP, que va véncer en 38 i va arrabassar a Cs el segon lloc. Van ser només 1.594 paperetes les que van separar als socialistes, que van obtindre 107.785 sufragis, dels populars.

Per part seua, la formació política que encapçala el Govern local al costat del PSOE, Compromís, a penes va avançar lleument del sisé al cinqué lloc i no va guanyar en cap barri, la qual cosa confirma l'anomenat vot dual respecte als comicis municipals del passat mes d'abril, quan la coalició de Joan Ribó va véncer en el conjunt de la ciutat i va quedar la primera en 57 barris, mentre que els socialistes van ser tercers per darrere també del PP.

Oficina de Estadística - Ayto. València

L'anàlisi territorial de les eleccions generals a la ciutat detecta, a més de l'enfonsament de Ciutadans, que perd 48.609 vots i passa de segona a sisena força política; una recuperació del PP, a costa precisament de la desfeta taronja, i un creixement de Vox, que escala de la cinquena a la tercera posició.

El PSOE manté el tipus i salva la primera posició gràcies al suport dels barris de l'extraradi, com els que integren els districtes del sud-oest (l’Olivereta, Jesús, Patraix), Poblats Marítims, Benicalap, Benimaclet i la major part de Camins al Grau, Quatre Carreres, Algirós i Rascanya.

El PP es recompon principalment en els barris del centre. S'imposa en totes les demarcacions de Ciutat Vella, l’Eixample i Extramurs, on Vox aconsegueix registres que van del 12% del barri del Carme al 26,6% del Pla del Remei. Els populars també agafen la davantera a Ciutadans en els seus feus tradicionals de nous barris residencials com Ciutat dels Ciències, Sant Pau o Nou Benicalap, però també avancen al PSOE en barris de Campanar, la Saïdia i en la majoria dels de Pobles del Nord i del Sud.

Més enllà de la capital del Túria, el conegut com a cinturó roig de l'àrea metropolitana de València també ha mantingut el seu color roig, amb la victòria del PSOE tant a Mislata (33%) com a Burjassot (31%), Torrent (28%) i Paterna (27%).

Aquestes quatre localitats han seguit la línia PSOE-PP-Vox a excepció de Burjassot, on Unides Podem ha arribat a la segona posició (16,79%) a només una centèsima de Vox i a una dècima del PP. A Paterna, Vox s'ha quedat a punt d'arrapar la plata del PP, a tres dècimes, mentre que a Mislata la diferència ha sigut de menys d'un punt.

I en altres municipis com Quart de Poblet, també governat pels socialistes, el PSOE conserva la primera posició amb un destacat 36,1%, amb Podem en tercer lloc a dues dècimes de Vox. La situació es repeteix a Xirivella, Alfafar i Alaquàs, amb més del 30% per al PSOE però Vox com tercera força. A Paiporta ha canviat l'escenari electoral en colar-se Vox en la segona posició, encara que el PSOE aconsegueix revalidar el 27,6%.

Pel que fa als resultats en el conjunt de la Comunitat Valenciana, el mapa per municipis deixa la major part en mans del PSOE, si bé amb majories relativament escasses. El PP recupera terreny, sobretot a l'interior de Castelló i en el nord d'Alacant, província aquesta última en la qual destaca la irrupció amb força de Vox en diversos municipis de la comarca de la Vega Baixa com a primera força política.

D'altra banda, els deu municipis amb menys població de la Comunitat Valenciana van optar en les eleccions generals d'aquest passat diumenge pel PP i el PSOE, que alternen el primer i segon lloc en aquestes localitats. La tercera posició li la diputen, segons el cas, Unides Podem, Més Compromís i Vox.