El contenidor marró de matèria orgànica s'estendrà durant l'últim trimestre de 2019 amb 655 noves unitats a 13 barris més de València i prestarà servei a 150.000 veïns més que en l'actualitat, amb el que arribarà al 69,25% del total. L'Ajuntament ha iniciat la fase III A de la implantació d'aquest dispositiu de reciclatge, la finalització definitiva del qual està prevista per al pròxim any 2020, quan arribarà al 100% de barris i pobles del terme municipal.

El vicealcalde i responsable d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha detallat aquest dimecres aquesta nova ampliació, que beneficiarà a barris de Extramurs, l'Hort de Senabre i Creu Coberta, Camins al Grau, Algirós, Ciutat Jardí, Amistat i Cabanyal, entre altres. Campillo ha recordat que el projecte va començar amb plans pilot en 2016 en Sant Marcel·lí i Benimaclet, per a estendre's un any després a Campanar i Sant Pau.

No obstant això, el vertader empenyiment es va produir fa un any, al novembre de 2018, quan el contenidor de matèria orgànica va arribar al 51% dels habitants de la ciutat.

D'aquesta manera, es pretén que el cinqué contenidor reduïsca els residus del contenidor gris, conegut com de fracció resta, atés que no es recicla, si bé passa un segon filtre en les plantes de tractament. S'unirà als que ja separen altres matèries, com el groc (envasos), blau (cartó) i verd (vidre).

La seua instal·lació serà progressiva en les diferents zones, ja que en alguns casos requerirà el desplaçament d'altres contenidors, de balises, fanals o zones d'aparcament. Per a informar els veïns, l'àrea de Residus Sòlids realitzarà campanyes informatives en els barris, que preveuen el repartiment de 31.500 kits en els quals s'inclouran, a més del cub domèstic de matèria orgànica, bosses compostables i unes altres per al magatzematge de cartó, envasos i vidre.

Una vegada implantada aquesta fase tres, les zones en les quals s'actua comptaran amb 1.233 contenidors grisos (enfront dels 1.412 existents abans de l'actuació), molts dels quals es canviaran per models nous amb palanca, més accessibles. A més, hi haurà 655 de matèria orgànica, 628 d'envasos, 715 de vidre i 558 de cartó. Així, perdrà importància el contenidor gris en benefici de les diferents maneres de separació dels residus, segons ha explicat el vicealcalde.

Campillo també ha oferit un balanç de la recollida de matèria orgànica dels contenidors marrons en els barris en els quals ja està desplegat. Si en 2016 es va començar amb 273,06 tones en dues zones, un any després la matèria orgànica acumulada va ascendir a 2.188,06 tones, una xifra que va créixer fins a les 3.290,12 tones en 2018.

En 2019, fins a setembre, s'havien comptabilitzat 8.463,76 tones, un creixement "exponencial" que, segons Campillo, s'explica no sols per l'ampliació de la cobertura d'aquests contenidors, sinó per la creixent conscienciació ciutadana sobre la importància del reciclatge.

Què es fa amb la matèria orgànica?

El fem recollit en els contenidors marrons s'utilitza per a fabricar compost d'alta qualitat d'ús agrícola o per a jardineria. L'objectiu de la Emtre, que gestiona els residus de València i la seua àrea metropolitana, és vendre aqueix subproducte com a manera de donar-li eixida i obtindre recursos. No obstant això, en l'actualitat roman emmagatzemat en una nau de l'entitat metropolitana a Quart de Poblet a l'espera que la contracta concrete aquest procés de compravenda del producte.

Què es recicla en el contenidor marró?

Al contenidor marró s'ha de llançar el fem d'origen orgànic com a restes de fruita i verdura, de carn i peix i de plantes. A més, també han d'anar a aquest poal elements com a taps de suro, paper de cuina brut, pòsits de café i restes d'infusions, restes de menjar i corfes d'ou.

Cada ciutadà produeix una mitjana de 485 quilos de fem a l'any, prop de 1,5 quilos al dia. D'ells, quasi la meitat són residus orgànics.

Novetats sobre la futura ordenança de neteja

Campillo també s'ha referit a les novetats que prepara el seu departament de cara a la redacció de la futura ordenança de neteja, que inclourà més sancions i de major quantia, així com l'obligació dels amos de mascotes de portar una botella d'aigua per a netejar l’orí en les voreres i altres novetats referides a la recollida de la matèria orgànica i del vidre.

"Cal posar el focus en les campanyes d'informació i de foment del civisme, però als incívics cal multar-los", ha afirmat el vicealcalde de València. A més, ha defensat que la percepció de la neteja ha millorat entre la ciutadania i en les pròpies dades de recollida, ja que la recollida d'excrements canins ha caigut un 43% entre 2016 i 2019, i la d'estris abandonats un 16% entre 2015 i 2018.

"No podem estar augmentant el pressupost de neteja un 10% a l'any de manera indefinida, això seria un pou sense fons", ha manifestat. En la seua opinió, "si la ciutat estiguera tan bruta i enganxosa no hauríem guanyat les eleccions al maig, perquè la neteja és el primer que valora la ciutadania. Ara bé, queda molt recorregut en matèria de recollida de residus i de separació", ha afegit.