La noblesa aragonesa no acceptà un testament que la deixava sense feina, i va aconseguir que Ramir, un monjo que era germà d’Alfons, deixés el convent, acceptés d’ésser rei com a Ramir II, es casés, i tingués descendència. Tindria una filla, de nom : Peronel·la. Els nobles d’Aragó van decidir que, entre altres possibles marits, l’espòs de Peronel·la que els  aniria millor, per diverses raons, era Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Els van prometre en matrimoni : Peronel·la no havia fet encara 2 anys, el comte Ramon Berenguer passava de 20 anys, i el rei Ramir -dit, amb precisió, ‘El Monjo’ - intentava tornar al seu convent.  Al 1.150, quan era a punt de fer 14 anys, Peronel·la es casà, efectivament, amb Ramon Berenguer. El fill d’ambdós, Alfons, esdevindria el primer rei d’Aragó de la Casa de Barcelona, o, si es  vol, el primer comte de Barcelona que era rei d’Aragó. O, millor, el primer rei de la Corona de Catalunya-Aragó. Ambdós estats, però, mantingueren la seva independència formal i real. Les successives ampliacions del seu territori es feren d’acord, i de comú acord es crearen dos estats nous : el Regne de Mallorca i el Regne de València, amb un rei comú, i  parlament, govern (dit  ‘Generalitat’) i justícia propis de cadascun d’ells.