Pel que fa als motius, destaquen els problemes tècnics per a rebre el senyal de la radiotelevisió valenciana, peticions perquè s'aborden determinats temes, peticions per a reemitir antics programes de l'extinta Canal 9, retransmissions de festivitats o perquè s'ajuste l'emissió de dibuixos animats a horaris propis per als menors.

A més, es planteja la petició perquè s'emeten programes en castellà i queixes per la fonètica del valencià dels presentadors.

La majoria de les queixes-suggeriments provenen de la província de València (34), seguides d'Alacant (17), Castelló (5), d'altres províncies (2) o no indiquen lloc (9). Així mateix, plantegen queixes o suggeriments més els homes (44) que les dones (22) -hi ha una persona que no identifica el seu sexe-, i la major franja d'edat que exposa les seues postures és l'enquadrada entre els 31 i 45 amb 25 plantejaments.

Amb tot, una de les queixes habituals és posar en dubte la necessitat dels mitjans públics. Davant d'açò, el president del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Enrique Soriano, ha dit, a preguntes dels mitjans: "A mesura que vagen assentant-se els mitjans públics de la Generalitat veurem que responen a la necessitat de tindre informació de proximitat, de la Cultura i de la llengua".

XARXES SOCIALS

Sobre la comunicació dels espectadors i oients a través de xarxes socials, l'informe assenyala que les crítiques van en la línia de parlar de "televisió cara", "sectària" o "deficitària" davant de les lloances per la seua mateixa existència i en favor de continguts lligats a la Comunitat Valenciana.

Davant d'eixos posicionaments "ideologitzats", l'informe subratlla que el 41% dels comentaris en la pàgina de Facebook demana un tractament "equilibrat" entre territoris, ja que es parla del "centralisme valencià" dels programes esportius o festius.

Davant d'açò, Enrique Soriano ha comentat que és una "percepció" que tenen els ciutadans perquè "si s'analitzen les dades objectives hi ha una presència equilibrada de totes les parts del territori".

"De tota manera, és important acabar amb eixa percepció i modificar-la i per a açò hem de seguir treballant en totes i cadascuna de les parts del nostre territori", ha sostingut.

A més, l'informe exposa que la pàgina de Facebook compta amb quasi 61.000 seguidors, la de Twitter passa dels 49.000, mentre que la pàgina web de la cadena compta amb 1,1 milions d'usuaris únics que romanen una mitjana de tres minuts per sessió.

Quant a la plataforma multimèdia va tindre 2,6 milions de visites, en una "línia lleugera descendent durant el semestre". En Youtube, À Punt suma 377.000 visualitzacions des de novembre del 2017, dels quals 220.000 corresponen al vídeo promocional de la cadena autonòmica.

CONTINGUTS

El Consell de la Ciutadania ha destacat la valoració obtinguda per la cobertura que es va donar de les riuades provocades per la gota freda a mitjan setembre i que van afectar especialment la comarca alacantina del Baix Segura.

Sobre recomanacions de programació, l'informe d'aquest primer semestre del 2019 se centra en informatius, que mantenen una valoració "positiva"; programes d'entreteniment, per als quals es demana trobar "connexió amb molts segments de població"; la petició per a crear un programa sobre drets del consumidor, ja que la "inexistència d'un programa específic impossibilita que desenvolupe la seua funció de servici públic"; i, el medi ambient, que la seua problemàtica ha de portar a generar programes de divulgació científica, debats o programes específics centrats a la Comunitat Valenciana.

No obstant açò, el Consell resol i recalca que la programació d'À Punt "no pot abstreure's" de condicionants com els recursos econòmics o la fragmentació de les audiències.

"Ha de passar temps perquè els nostres mitjans es consoliden i vegem quals són les necessitats i on podem seguir abundant i treballant per a millorar-los", ha dit Soriano als mitjans.