Les entitats que atenen als carrers a les dones que exerceixen la prostitució i que són víctimes del tràfic a València estan observant "un canvi en la manera d'operar de les màfies" que trafiquen amb elles.

Es tracta d'un "descens important" del nombre de dones que desenvolupen aquestes activitats "en els contextos habituals" que visiten per a atendre-les i oferir-los alternatives no sols formatives, sinó també vitals. "Sabem que estan, però no al carrer", explica Cáritas Diocesana en la Memòria 2018 del projecte Jere-Jere, un pla fruit d'un conveni subscrit amb l'Ajuntament de la capital, la Generalitat i la Delegació del Govern, que ha complit 18 anys.

De fet, l'informe apunta a una "reducció progressiva de les dones que es troben en les zones habituals en les quals s'exerceix la prostitució i que visitem de manera regular". Si en 2016 van ser 224 les ateses, en 2017 la xifra va caure a 180 i el passat exercici es va quedar en 100 dones.

La regidora d'Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, Lucía Beamud, apunta també a l'esmentat "canvi del modus operandi de les màfies" com a causa del descens en el nombre de dones ateses, que des de la regidoria diuen tindre "convenientment identificat, i no és un altre que el trasllat d'aquesta activitat il·legal -per part de les màfies- del carrer a baixos i pisos".

Segons afirma Beamud, aquest fet "no és motiu per a deixar de portar avant l'actual programa municipal a través de Càritas, que contínua sent molt necessari", però sí ha portat al seu departament "a començar una col·laboració de manera paral·lela amb la Policia Local de València per a agilitar el tancament d'establiments on presumptament s'exerceix la prostitució" a la ciutat.

En aquest sentit, fa dues setmanes es va dur a terme el tancament d'un baix al carrer Sant Pere Pascual per l'incompliment de diferents normatives i s'està elaborant un mapa que inclou aquelles zones on pot haver-hi un conflicte similar al que s'ha produït en els voltants del Jardí Botànic, explica Beamud.

De les 133 dones ateses en total en el marc de Jere-Jere durant l'any passat, 24 tenen un pla d'intervenció "intens i integral" que es tradueix en l'acompanyament per part d'un tècnic de referència en les seues diferents necessitats, des de les sanitàries fins a la tramitació de permisos de residència, formació, habitatge i altres aspectes com l'educació dels seus fills.

El programa atén un perfil majoritari i molt concret com el de les dones nigerianes, que presenten "un alt grau d'analfabetisme fins i tot en el seu idioma matern, la qual cosa retarda encara més la seua incorporació a processos de formació prelaboral", afig el document. "Es tracta, doncs, d'un treball individualitzat i de processos de llarg termini que necessiten d'un equip de recursos humans estable i nombrós", recull l'informe.

A més, per la "complexitat d'aquest fenomen", els impulsors del projecte advoquen per la coordinació d'estratègies i esforços entre les diferents entitats i l'Administració. Des de 2016, una Coordinadora creada a instàncies de l'Ajuntament de València s'encarrega d'això.

Origen. L'explotació sexual i la prostitució "formen part d'un context de violència que té les seues arrels, entre altres, en les desigualtats estructurals de gènere, la feminització de la pobresa, el racisme sexualitzat i la demanda de dones per al mercat del sexe", explica la memòria de Jere-Jere.

Previndre i coordinar. Els responsables del projecte advoquen per anar al fons del problema, la violència de gènere, per a previndre'l, i per coordinar la seua acció amb entitats socials i cossos policials.

35 noves beneficiàries es van incorporar al programa l'any passat, enfront de 63 en 2017.

159.565 euros va ser el pressupost d'ingressos i despeses del projecte Jere-Jere l'any passat.

464 dones van ser inserides de 2001 a 2016, és a dir, van deixar la prostitució de manera estable.

133 usuàries en situació activa participen actualment en el pla d'atenció de Cáritas.