El Botànic i PP s'uneixen per la recuperació del dret civil valencià enfront de Ciutadans i Vox

  • Aprovada una proposició de llei per a modificar la Constitució per a recobrar el dret foral.
  • Va ser suprimit al començament del segle XVIII pel Decret de Nova Planta i no va ser retornat amb l'autonomia.
Pleno de Las Corts Valencianes, en imagen de archivo.
Pleno de Las Corts Valencianes, en imagen de archivo.
INMA CABALLER/CORTS - Archivo

Els partits del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) i el PP s'han unit aquest dimecres en Les Corts Valencianes per a donar llum verda a la tramitació d'una proposició de llei per a modificar la Constitució amb l'objectiu de recuperar el dret civil valencià, mentre Vox i Ciutadans han votat en contra.

Signada pels quatre grups, aquesta iniciativa planteja afegir un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la Carta Magna que indique que "la competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals".

A més de recordar en el text que els furs perduts amb el Decret de Nova Planta no van ser retornats a la Comunitat Valenciana, com sí que va ocórrer amb altres territoris, els signants expliquen que l'Estatut d'Autonomia de 2006 recull que el desenvolupament legislatiu de les competències de la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució i amb les exigències de la realitat social i econòmica valenciana.

No obstant això, en els anys posteriors es van promulgar tres lleis, sobre règim econòmic matrimonial valencià, de custòdia compartida i d'unions de fet, que van ser recorregudes i declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional en 2016.

El diputat socialista Ernest Blanch ha defensat la proposta per a aconseguir la competència que "nega el TC" i poder tirar avant "lleis més avançades" en matèria civil que "donen resposta als problemes actuals". "És una aspiració legítima", ha defensat, per a assegurar que no es pretén ser "més que ningú, però tampoc menys que la resta".

Jesús Pla (Compromís) ha valorat el "fet històric" que suposa que els quatre partits s'hagen posat d'acord en aquesta iniciativa, que recorre a la reforma constitucional després de la decisió del TC. "Els valencians tenim dret a dotar-nos d'una normativa civil pròpia com a nacionalitat històrica que som, tenim dret a una normativa civil moderna, útil, adaptada als avanços socials. Tenim una oportunitat històrica per a bandejar definitivament aquell Decret de Nova Planta", ha incidit.

El popular José Císcar ha defensat que aquesta proposta "no és cap capritx" i "amb una mínima reforma constitucional es pot fer realitat una gran aspiració". "No perjudica a ningú i beneficia a molts, no té cost econòmic. En què ens pot perjudicar tindre capacitat legislativa per a donar resposta a problemes quotidians?", ha preguntat als diputats contraris a la iniciativa.

Des de Unides Podem, Estefanía Blanes ha ressaltat que aquesta és una oportunitat per a "corregir un greuge que hauria d'estar solucionat des de fa molts anys" i que els valencians tinguen "els mateixos drets que la resta de les autonomies".

La diputada de Ciutadans Mamen Peris ha criticat que aquesta iniciativa és "un bon eslògan, però difícilment es pot recuperar el que no es té des de fa tres segles", ha vaticinat que "es quedarà parada a Madrid" i ha assenyalat que aquest és un debat "que no està al carrer, una necessitat creada artificialment". Segons ha dit, el dret civil comú "no ha limitat als valencians" i Cs aposta per la igualtat dels drets de tots els espanyols enfront d'intents de "tornar als regnes de taifes".

José María Llanos (Vox) ha justificat la seua negativa a la proposta en què el seu partit defensa que tots els espanyols "siguen iguals davant la llei, amb els mateixos drets i obligacions" i, atés que defensa la devolució de competències a l'Estat, no pot "donar suport a més autogovern". "Les diferències, per definició, ens divideixen i separen; la unió ens germana. Espanya viu en un galimaties legislatiu, amb drets diferents que provoquen falta de seguretat", ha afegit.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento