Comunitat Valenciana

Igualtat i política social, els grans eixos d'Oltra

  • La vicepresidenta va desgranar les línies mestres de la seua àrea en aquesta legislatura.
Mónica Oltra
Mónica Oltra
INMA CABALLER/CORTS VALENCIANES
Mónica Oltra

La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va anunciar aquest dijous que durant aquesta legislatura es posarà en marxa el I Pla d'Infraestructures Socials, que farà possible “la dignificació dels espais físics on es presten aquests serveis” i que es farà tenint en compte “la perspectiva rural i la lluita contra la despoblació”.

Oltra, que va obrir la ronda de compareixences del Consell en Les Corts per a informar sobre les línies polítiques de la nova legislatura, va afirmar que l'objectiu serà que el nou sistema públic valencià de serveis socials “recupere la centralitat de la persona”, posant-lo “a disposició permanent de tots els valencians i les valencianes”, per al que es treballarà en l'adequació de les estructura internes de l'Administració i també en els espais físics on es presten aquests serveis.

“Elaborarem el pla d'infraestructures socials fonamentat en criteris objectius amb elements correctors en favor de les comarques d'interior”, va explicar, i va destacar que se subvencionarà la construcció i millora de centres incloent mesures per a millorar l'accessibilitat física, així com auditories energètiques i criteris d'arquitectura bioclimàtica.

La llei d'Igualtat serà uns altres dels projectes normatius que es desenvoluparan durant els pròxims quatre anys, que se centrarà en la igualtat d'oportunitats, el reconeixement dels drets de les dones i la paritat, així com en la protecció de la infància.

Durant la seua intervenció, Oltra va aprofitar per a reclamar, una vegada més, una millora del finançament autonòmic i va demanar a la Cambra que mantinga el seu suport al Consell en la reclamació d’”unes inversions justes i una regularització del deute que garantisca els drets de la ciutadania”.

Una Comunitat Valenciana lliure de desnonaments

Per part seua, el vicepresident segon i titular d'Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, va situar entre els seus objectius de legislatura el de “declarar la Comunitat Valenciana territori lliure de desnonaments”. Per a això, pretén maximitzar els recursos per a ajudes al lloguer i augmentar el parc públic d'habitatges mitjançant la compra directa en el mercat, la construcció i a través de la cessió d'immobles per part de grans propietaris com les entitats financeres rescatades que “han de retornar el que la societat ha fet per elles”.

Així ho va indicar també en Les Corts, on va detallar les línies generals del seu departament, que va dividir en dos blocs: la necessitat de garantir el dret “efectiu de veritat” a l'habitatge i la lluita contra l'emergència climàtica, reconeixent els drets de la naturalesa en l'Estatut i implementant un ‘contracte verd’, a més d'impulsar l'Agència Valenciana de l'Energia i la del Canvi Climàtic.

Sobre el dret a l'habitatge, va dir que l'administració no té actualment capacitat suficient per a donar suport en forma d'ajudes i habitatges a tot el que ho necessita, però “maximitzarà” els recursos per a ajudes al lloguer i tractarà d'augmentar el parc públic d'habitatges, que ara té una ocupació del 100%. Va explicar que s'adquiriran entre 45 i 50 habitatges del mercat i es treballarà per a aconseguir que grans propietaris com Sareb, Bankia o Sabadell cedisquen habitatges per a lloguer social. “La nostra voluntat és total, però es necessita que aquestes entitats posen de la seua part”.

Respecte a la promoció i construcció d'habitatge, apostarà per la col·laboració amb cooperatives i promotors privats. Quant a la regeneració urbana, va indicar que seguirà apostant per a impedir “la degradació dels barris més antics” i es va referir especialment a la regeneració del Cabanyal, que “va resistir la política d'assetjament i enderrocament de la dreta”.

D'altra banda, Dalmau també va posar l'accent en la necessitat de millorar la sostenibilitat, ja que “el 34% de les llars en la Comunitat passen fred”, en part per problemes econòmics, però també per “la poca adequació de les cases”. Per això, la conselleria impulsarà una Agenda Urbana Valenciana per a rehabilitar les cases i que siguen climàtica i energèticament sostenibles.

Des de l'oposició, el diputat del PP Alfredo Castelló va criticar que Dalmau al·ludira a problemes i objectius però no concretara “què fer, com, quan o amb quin pla” i es va preguntar “què desdejuna als matins” per a creure's que acabarà amb els desnonaments quan des de 2015 hi ha 900 habitatges públics okupats més i més de 110.000 persones han sigut desnonades.

Des de Ciutadans, Mamen Peris va ressaltar que el dret a l'habitatge “no és patrimoni de l'esquerra” i va advocar per reformar la Llei de Funció Social de l'Habitatge per a aconseguir un text “centrat”. A més, va apuntar als més de 1.000 habitatges públics okupats i va recordar que hi ha molts xicotets propietaris que es veuen perjudicats i quan recuperen els seus immobles estan “destrossats”, per la qual cosa “tenen por i no tornaran a llogar”.

El finançament és “fonamental”

El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, va assegurar que “el canvi del model de finançament continua sent la premissa fonamental del Consell i el principal objectiu” de la seua conselleria. Va destacar que el Ministeri “avançarà el pagament a la Comunitat dels lliuraments a compte pendents a la fi d'octubre”.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento