El curs escolar 2019/2020 començarà aquest dilluns amb una xifra estable d'alumnes, 784.797, només un 0,4% més que l'exercici anterior, però amb un increment de 1.507 docents que eleva la plantilla de mestres i professors un 2%, fins a les 71.689 places, una xifra rècord.

Aquestes són sol algunes de les magnituds detallades aquest dijous pel conseller d'Educació, Vicent Marzà, i el seu número dos, el secretari autonòmic Miguel Soler, en la roda de premsa convocada amb motiu de l'inici del curs, en la qual tots dos dirigents van realitzar una radiografia a l'estat actual del sistema educatiu valencià.

La conseqüència de l'augment de docents és el descens de les ràtios d'alumnes per aula. En el cas dels col·legis, se situa en 20,6 escolars per classe, per davall del màxim, fixat en 25 alumnes per aula. En els instituts, la ràtio de 24,9 se situa també per davall del màxim, fixat en 30 alumnes per aula.

Un altre dels aspectes destacats cada inici de curs es refereix a les infraestructures escolars. Segons va destacar el conseller Marzà, aquest dilluns s'inauguraran set centres educatius nous, i altres set estan en fase de construcció.

Aquestes obertures suposaran que 2.019 alumnes deixaran d'estar escolaritzats en barracons, encara que altres 12.000 seguiran en aules prefabricades, tant en centres fabricats íntegrament amb elles com en unitats afegides en altres col·legis o instituts. Segons el titular d'Educació, aquesta xifra s'elevava fins als 19.000 alumnes en 2015, quan el primer Consell del Botànic va accedir al poder.

Segons les xifres aportades per la Conselleria, en 2015 hi havia 26 centres construïts íntegrament amb barracons, dels quals ja s'han construït 13 nous (és a dir, encara queden altres 13 amb aules prefabricades).

No obstant això, Marzà va destacar que la situació en aquest inici de curs és "radicalment diferent", ja que aquests barracons "ja no són estructurals", sinó que els seus centres compten amb obres en marxa o previstes per a la seua futura eliminació. "Un barracó serveix perquè estiguen de forma temporal i no estructural", va remarcar.

De fet, el Pla Edificant, que delega als ajuntaments el procés administratiu per a construir els nous col·legis com a forma d'agilitar la burocràcia i escurçar els terminis, té consignats ja 708,6 milions d'euros per a millores en 537 centres escolars. Altres 226 es troben en la fase inicial del procediment.

Una altra novetat té a veure amb l'augment de la quantia del Bo Infantil, destinat a sufragar l'educació de 0 a 3 anys en centres privats. El mínim puja de 80 a 90 euros, i el màxim es fixa en 180 euros, enfront dels 140 del curs passat. El pressupost d'aquesta ajuda puja un 20,6%, fins als 55,5 milions d'euros, amb una previsió que el 94% dels sol·licitants acabe sent beneficiari.

En aquesta línia, les escoles infantils preveuen escolaritzar a 46.280 xiquets de 0 a 3 anys, un 3% més que el curs anterior. D'ells, 15.102 ocuparan places gratuïtes de 2 anys en 772 aules.

Respecte als llibres de text, 427.739 escolars es beneficiaran del sistema XarxaLlibres de banc de llibres gratuïts. El 82% de les famílies opta ja per aquesta modalitat, de la qual només han quedat fora alguns col·legis concertats per voluntat dels titulars d'aquests, segons va manifestar el secretari autonòmic, Miguel Soler.

Quant a la formació del professorat, la Comunitat Valenciana compta amb 19 centres de formació, un més que el curs passat, i amb una plantilla de més de 200 formadors. Respecte al perfeccionament en llengües, la Conselleria ofereix més de 5.000 places gratuïtes d'anglés a les escoles oficials d'idiomes (EOI) i estades formatives a Irlanda i Gran Bretanya, així com els cursos intensius d'immersió en anglés per al professorat.

561.678 alumnes cursen els seus estudis en centres públics en la Comunitat, enfront de 221.317 que ho fan en la concertada.

1.847 centres educatius valencians estan sostinguts amb fons públics.

136.000 beneficiaris tindran les beques de menjador el curs que comença, segons la previsió de la Conselleria, que ha assignat un pressupost de 72,7 milions d'euros a aquesta partida, un milió més que el curs passat.