La Federació d'Ensenyament de CCOO PV ha reclamat en l'inici del nou curs, mesures en el sistema educatiu davant l'emergència climàtica, ja que considera que el sector de l'ensenyament "no ha de ser alié", al mateix temps que ha instat a desenvolupar el Decret d'Escola Inclusiva per a aconseguir una societat "més equitativa".

Així ho ha detallat aquest dimarts la secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Xelo Valls, que ha considerat aquestes propostes com a "eixos importantíssims". Valls ha oferit una roda de premsa sobre el nou curs escolar en la qual també han participat el secretari de Pública de la Federació, Rafa Martínez, i la secretària de sectors privats i socioeducativos, Elena Albert.

Valls ha destacat que el sistema educatiu "no ha de ser alié" a l'emergència climàtica, per la qual cosa en les aules ha d'haver-hi propostes pedagògiques i el professorat ha d'aportar mesures programàtiques per a abordar-ho.

A més de les activitats per a l'alumnat, la representant sindical ha apostat per la previsió en les construccions dels centres, amb un Pla director, sobre el qual tenen propostes que estan elaborant. L'objectiu és que les construccions educatives, més enllà de les quals són noves, tinguen una revisió que contemple que siguen "respectuosos i sostenibles".

Respecte al segon eix, Valls ha apuntat que, perquè hi haja "una societat més equitativa i més cohesió social" és necessari desenvolupar el Decret d'Escola Inclusiva, ja publicat però el desenvolupament de la qual va quedar com a "assignatura pendent".

REDUCCIÓ DE JORNADA LECTIVA

En aquest context, perquè l'atenció siga inclusiva, Martínez ha sostingut que la jornada lectiva del professorat en l'educació pública ha de passar a 18 hores en secundària i a 23 en primària, però açò no ha de ser "a costa de les hores de tutoria, que són fonamentals i han de mantindre's en tres".

"És una mesura que pot beneficiar als professors i alumnes. La jornada lectiva a Espanya està molt per damunt de la mitjana d'hores lectives a Europa. Impartim 118 hores més a l'any, quasi un 15,5 per cent més d'hores lectives. No demanem gens desgavellat", ha asseverat Martínez.

Referent a açò, ha puntualitzat que aquesta mesura no implica que els professors treballen menys hores, sinó que en ocasions destinen "molt temps a qüestions que no són educatives" i han de tindre temps per a coordinar-se i preparar les classes. "Cal anar al que es fa a Europa i poder donar aire al professorat. Seran les mateixes hores d'estudi, però de més qualitat", ha destacat.

En la mateixa línia, ha detallat que, a nivell estatal, reclamen al Ministeri d'Educació que la jornada lectiva tinga caràcter bàsic i totes les autonomies tinguen eixes condicions.

MILLORES LABORALS FINS A REVERTIR RETALLADES

A més, ha precisat que, entre les mesures de la pública, continuen rebutjant la LOMCE i demanant millores laborals i salarials fins a revertir les retallades, ampliar els permisos de maternitat i paternitat, eliminar la bretxa salarial, acabar amb els barracons, la negociació en plantilles i un increment "bastant sensible" en el pressupost per a aquesta educació, entre unes altres.

Així mateix, ha destacat les ofertas de empleo "programades i molt àmplies" que permeten "donar estabilitat a les plantilles, estabilitat al sistema i als treballadors". "Al final el resultat d'aquesta estabilitat reverteix en una millor educació per als xiquets", ha defès.

Martínez ha explicat que han realitzat consultes a membres del tribunal i opositors afiliats per a valorar les oposicions i ha anunciat que faran una altra consulta per a tot el professorat per a perfilar més propostes i tractar d'evitar "problemes" com la "quantitat elevada de places desertes, que ha sigut de 695 sobre 4.581 convocades".

CENTRES PRIVATS I UNIVERSITATS

Per la seua banda, la secretària de Privada, Elena Albert, ha reclamat que l'educació concertada siga "part activa" en la presa de decisions i l'ajust escolar i considera que ha de ser l'"any definitiu" per a acabar amb les retallades, perquè és "imprescindible eliminar els acomiadaments del sector a final de curs".

"En els mesos de juny i juliol som el sector que destrueix més ocupació, açò produeix una gran inestabilitat en el sector i parla de la precarietat laboral que pateix l'ensenyament privat", ha reclamat, al mateix temps que ha advocat per potenciar l'educació infantil de zero a tres anys, "el gran oblidat de la Conselleria".

A més, ha exigit l'equiparació amb la pública en els sexennis, la disminució de la càrrega lectiva del personal -que és de 25 hores en Secundària en educació concertada-, la disminució de les ràtios d'alumnes, la recuperació del pagament delegat al personal complementari i la salut laboral.

En aquest context, ha instat a retirar les cobertes de fibrociment dels centres concertats i ha alertat dels "alts riscos psicosocials que fomenten la precarietat i inestabilitat del sector".

Respecte a les universitats, Valls creu que la separació d'aquest sector de la Conselleria d'Educació per a emmarcar-se en la d'Universitat, Innovació i Ciència és "negativa" perquè "indueix a la pèrdua del caràcter educatiu" d'aquests centres, al mateix temps que ha considerat "urgent" la firma del conveni laboral d'aquestes institucions que està en 'preacord'.

"ALERTA" DAVANT POSSIBLES RETALLADES

Qüestionada per les possibles retallades en els pressupostos del Consell en 2020, la secretària general ha precisat que aquest ajust va "lligat a la reivindicació d'un finançament just", encara que ha advertit que estaran "alerta i pendents".

"Aquesta comunitat està maltractada des del punt de vista del finançament i estarem expectantes. Una de les mesures estavella, l'atenció de l'alumnat des del punt de vista de l'escola inclusiva passa per que no hi haja cap tipus de reducció pressupostària, sinó més prompte el contrari", ha expressat.

En aquest sentit, ha anunciat que estaran "alerta i pendents" del seu aquest ajustos afecten qüestions educatives, perquè "una cosa i una altra serà de difícil combinació".