La Comunitat Valenciana és una de les regions que més ha millorat la seua sanitat, però continua en el grup de comunitats autònomes que presten serveis sanitaris "deficients", segons una anàlisi de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP).

D'acord a aquest informe, Navarra, País Basc, Aragó i Astúries són les comunitats amb millors serveis sanitaris, mentre que en últim lloc es troba Canàries, només superada per Múrcia i Andalusia, amb Catalunya lleugerament per damunt d'elles. Aquestes quatre CCAA constitueixen el grup de "pitjors serveis sanitaris".

Per damunt d'aquestes, -és a dir, la cinquena per la cua- apareix la Comunitat Valenciana, que, no obstant això, ha millorat tres llocs respecte a l'anterior informe. De fet, durant els anys 2009 a 2014 i en 2016, la Valenciana ocupava l'última posició.

Utilitzant dades principalment de 2018 com a despesa per càpita en sanitat, llits, quiròfans i metges per 1.000 habitants, llistes d'espera, despesa farmacèutica, o externalització de serveis, l'associació ha assignat a cada comunitat autònoma una puntuació, que va d'un rang màxim de 126 a 31. Navarra ha obtingut un 102, mentre Canàries ha tret un 56, la qual cosa segons el parer de FADSP exemplifica les "clarament excessives i no raonables diferències" entre CCAA, ha assenyalat el seu president, Marcià Sánchez Bayle, en roda de premsa.

En aquest informe, que porta realitzant FADSP des de 2004, han pujat sis comunitats autònomes respecte a l'anterior anàlisi de l'associació: Astúries i València (3 llocs, en aquesta ocasió obté una puntuació de 66), així com Navarra, Balears, Galícia i Catalunya (1 lloc). Baixen posicions set: Madrid i Andalusia (3 llocs); La Rioja i Múrcia (2 llocs); i Castella i Lleó, Extremadura i País Basc (1 lloc).

FADSP denúncia que, encara que en els quatre últims anys s'ha produït un "augment pressupostari" després de les retallades de la crisi, els increments han anat dirigits "de manera quasi exclusiva" a la crescuda de la despesa farmacèutica (18% entre 2014 i 2018) i a les privatitzacions.

L'informe revela que després de les anteriors eleccions autonòmiques s'ha produït un "lleuger increment" en els pressupostos, encara que "continua havent-hi" una gran diferència amb els de 2009 i alguns canvis "significatius" en les CC AA en les quals ha canviat el color del govern. "No obstant això, convé tindre en compte l'ajust de despesa que proposa la UE i del qual el previsible és que una part significativa recaiga sobre els serveis sanitaris", apunten.

"Aquestes retallades s'han evidenciat, sobretot, en els treballadors sanitaris, que han patit una disminució general a part d'un notable empitjorament de les seues condicions de treball, però també en el funcionament del sistema sanitari, especialment pel que fa a les llistes d'espera, que han començat a generalitzar-se de forma preocupant en Atenció Primària (AP)", critiquen en el seu informe.

Sobre aquest tema, Sánchez Bayle ha insistit que les retallades en Sanitat durant la crisi "encara no s'han recuperat". "Continua havent-hi llistes d'espera intolerables, i ara preocupants en Ap. La diferència entre CCAA és molt elevada. La privatització és l'element que més ha deteriorat la situació a Madrid. Es continua evidenciant una gran disparitat en els serveis sanitaris entre les CCAA, que no es redueix, la qual cosa posa en perill la necessària cohesió i equitat entre territoris", ha lamentat.

Si es comparen les posicions relatives de les CCAA entre aquest informe i el de 2015, la qual cosa avaluaria l'evolució durant la passada legislatura autonòmica, s'observa d'acord amb el color polític del govern autonòmic, que entre aquelles CCAA governades pel PP, una va millorar la seua posició (16%), 3 van empitjorar (50%) i 2 van continuar en aquesta; entre les governades pel PSOE, 4 van millorar (44%), 2 van empitjorar (22%) i 3 romanen igual; i en les quals van tindre governs nacionalistes 2 van millorar i una va empitjorar.

"Sembla deduir-se que l'evolució va ser mes positiva en les quals no van tindre governs conservadors", ha argumentat Sánchez Bayle.

En el mateix sentit, el president de FADSP ha detallat que la diferència entre CCAA és "clarament excessiva": de 46 punts sobre un màxim aconseguit de 102. La ràtio entre la comunitat autònoma de major puntuació i la de menor puntuació és de 1,82, "una de les majors registrada en els informes realitzats", ha postil·lat. Així, en 2018 va ser de 1,77; en 2017 de 1,83); en 2016 de 1,80; en 2015 de 1,81; i en 2014 de 1,76.

Sánchez Bayle ha matisat que l'informe compara entre comunitats autònomes, per la qual cosa "no significa que la primera (Navarra) estiga bé, sinó que està millor que les altres en comparació". "De manera que si totes hagueren millorat o empitjorat en la mateixa quantia, no es produirien diferències en els resultats i, per tant, els canvis de posició responen a les posicions relatives", puntualitza FADSP en el seu text.