La Unitat de la Música i les Arts Escèniques de l'Hospital de Manises -organisme únic en la xarxa d'hospitals públics valencians- adverteix que l'autoexigència és "l'enemic número u dels músics" i constitueix un problema que pot derivar en "ansietat, atacs de pànic o lesions físiques importants".

"Els músics són molt exigents perquè són perfeccionistes, i per a fer-ho perfecte han d'exigir-se molt. També tenen un llindar de frustració baix, si unim tot això es desencadena molt de patiment, que pot generar en ansietat”, explica Guillermo Dalia, psicòleg clínic en la Unitat de Medicina de la Música i les Arts Escèniques de l'Hospital de Manises i autor de diversos llibres relacionats amb la psicologia i la música.

I és que aquelles persones les accions de les quals tenen una repercussió cap a uns altres són els que poden provocar molta autoexigència. "Seran comportaments avaluables i qualificables pels altres, per tant aquestes persones tenen més probabilitat de desenvolupar conductes negatives d'autoexigència excessiva. Els músics des de ben xicotets ofereixen els seus assoliments als altres en exàmens, audicions, concerts, mostren el que estan aconseguint o avançant en els estudis, i això pot arribar a pressionar al músic des d'edats primerenques", apunta l'expert.

Per a gestionar-les, el primer que cal fer és avaluar quin tipus de conductes són negatives i com s'expressa aqueixa autoexigència, analitzar quins són els mantenidors d'aqueixa conducta per a després poder intervindre en ella.

En aquesta línia l'especialista de l'Hospital de Manises comenta que "cal aprendre estratègies per a tindre conductes més flexibles, aprendre a tolerar l'error, la crítica, la fallada o el fracàs, una cosa que els músics solen portar molt mal perquè sobretot ningú els ha ensenyat a fer-ho". "Han d'aprendre a relativitzar el que ocorre, a no fer transcendent i molt important un concert o audició. Aprendre a no avaluar-se contínuament, amb cada concert, cada classe, cada estudi", afig.

Per a això, es pot recórrer a tècniques per a la preparació mental com relaxació aplicada o tècniques de visualització. També algunes teràpies cognitives com la d'Albert Ellis són molt eficaces per a poder reduir i controlar les emocions descontrolades que pateixen la majoria dels músics, segons l’expert.

"En línies generals aquestes consisteixen que no ens alterem pels fets en si, sinó pel que pensem d'ells. Així que, abans d'eixir a l'escenari o a l'hora d'assajar cal tindre present allò al que s'enfronta cada intèrpret", subratlla Guillermo Dalia en un comunicat.

A l'hora de parlar dels signes d'alarma, el psicòleg de la Unitat explica que en moltes ocasions els primers signes arriben amb el dolor físic d'una lesió corporal, per la qual cosa és important evitar arribar a aquesta situació. "És important limitar el temps d'estudi i obligar-se a realitzar pauses, així com fer un treball mental per a dir-se que les coses no estan eixint bé perquè estem en fase d'estudi, la qual cosa és una cosa normal i lògica", destaca el doctor Dalia.

"També podem veure com a signe d'alarma si ens influeix molt el resultat d'un concert o audició tant en negatiu com positiu. De fet, no es pot estar diversos dies tristos per fallar algunes notes en una audició, com alegrar-nos moltíssim per haver-ho realitzat bé", apunta.

I és que l'autoexigència pot arruïnar tant la vida professional del músic com la seua qualitat de vida personal. L'excessiva autoexigència porta en una primera part a patir ansietat, por, tensió, aclaparament, molt d'estudi, etc. També lesions físiques importants per estar moltes hores estudiant, i frustració i depressió en veure que no s'aconsegueixen els objectius que presenta l'exigència.

La Unitat de Medicina de la Música i les Arts Escèniques, un centre únic en la xarxa d'hospitals públics de la Generalitat Valenciana, en la qual un equip especialitzat en medicina de la música treballa per respondre a les necessitats sanitàries més comunes entre els artistes per a oferir-los una solució especialment adaptada a les demandes del seu sector professional.

Donada l'extensa tradició musical de bandes de música en la Comunitat Valenciana, el Departament de Salut de Manises considerava necessari la creació d'una unitat integral focalitzada a tractar les malalties dels músics d'una manera tècnica, a causa de la creixent demanda. En la Unitat de Medicina de la Música es rep tot tipus de perfils, des de cantants joves fins a músics consagrats que vénen a tractar-se perquè saben que ací se'ls ofereix una atenció estudiada segons cada cas.

Gràcies a aquesta unitat, el centre ha sigut capaç d'oferir sessions de diagnòstic, prevenció i tractament a desenes d'usuaris que ja han passat pel servei. En la primera fase de diagnòstic i valoració mèdica es realitzen proves físiques exploratòries, a més d'estudiar la nutrició i la psicologia del pacient, proporcionant-li pautes de reeducació postural, ergonomia i control de les emocions.

Actualment, compta amb un equip multidisciplinari de professionals procedents de diferents departaments de l'Hospital, entre els quals es troben metges rehabilitadors, traumatòlegs, dermatòlegs, neuròlegs, psicòlegs, otorrinolaringòlegs, nutricionistes, al·lergòlegs, logopedes o fisioterapeutes.