L'exposició 'Sense blau no hi ha verd' posa en relleu les "amenaces" que pateix el Mediterrani i els "tresors" que conserva aquest mar, ja que és "un dels punts calents de biodiversitat del món, però també és un dels mars més contaminats", en el qual més de 260 espècies ingereixen fem marí -residus plàstics, línies de monofilament, goma i paper d'alumini-.

La mostra s'ha inaugurat aquest dijous en el Museu de Ciències Naturals de València, on romandrà oberta fins al pròxim 31 d'octubre. Ha sigut presentada per la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello; el vicerector d'Investigació de la Universitat de València (UV), Carlos Hermenegildo; la consellera d'Agricultura, Mireia Mollà, i l'alcalde de València, Joan Ribó; i el comissari de la mostra, el biòleg Juan Antonio Raga.

El comissari ha explicat que l'exposició està orientada a mostrar el treball del projecte d'investigació europeu sobre fem marí, Interreg Medsealitter. "Cal buscar mecanismes que ens permeten a tots els països del Mediterrani que utilitzem la mateixa metodologia per a fer anàlisi de macro i microplàstics", ha apuntat.

Així mateix, ha detallat que han triat les espècies indicadores que proposa la Comissió Europea, com la tortuga babaua, el dofí mular i algunes espècies que ingereix l'ésser humà, com la voga o les sardines.

"No solament existeix el problema dels macroplàstics, també dels quasi invisibles, que no per no veure's són un perill menor. S'acumulen en aquests peixos que en algun moment podem menjar, poden afectar l'ésser humà", ha destacat.

La mostra està composta per deu panells, set en la zona exterior i tres en la interior. A més, compta amb diversos cranis de cetacis, un niu de tortuga marina i auriculars interactius. Les temàtiques dels cartells són: característiques generals del Mediterrani, àrees marines protegides, àrees protegides del litoral valencià indicant les espècies més representatives, els cetacis, tortugues marines, Projecte Medsealitter, fems en el mar, impactes humans en els cetacis, impactes humans en les tortugues, confraries de pescadors i dades sobre l'aportació dels pescadors.

La Directiva Marc de l'Estratègia Marina europea considera el fem marí com un dels més greus contaminants del Mediterrani. També en el Conveni de Barcelona, signat per diferents països, entre ells Espanya, se subratlla la necessitat de controlar la contaminació marina amb la fi reduir "dràsticament" el risc per a la biodiversitat mediterrània.

La Unitat de Zoologia Marina de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBe) de la UV, en col·laboració amb la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ha participat en Interreg Medsealitter, que té com a principal objectiu desenvolupar, provar i aplicar protocols eficients i rendibles per a analitzar i gestionar l'impacte del fem en la biodiversitat del mar. Es tracta d'un projecte pilot, implementat en quatre països -Itàlia, França, Espanya i Grècia-, en el qual participen 11 socis.

El projecte ha conclòs amb "resultats contundents", després de quantificar la ingesta de deixalles marines en tortugues babaues recol·lectades al llarg de 20 anys (1995-2016) en aigües del Mediterrani occidental; i deixa establit un protocol estandarditzat comú que enforteix l'efectivitat dels plans destinats a buscar solucions al problema de l'impacte del fem marí en la biodiversitat de la conca mediterrània.

El primer edil de la ciutat ha assenyalat que el Mediterrani "banya les nostres costes i dóna nom a la nostra cultura, a la nostra forma de ser i fins a d'alimentar-nos, s'ha convertit cada vegada més en un motiu de preocupació". "Quan es denuncia que porta camí de convertir-se en un gran abocador, i especialment quan en ell moren centenars d'éssers humans que busquen llibertat i una nova vida que molt sovint se'ls nega", ha ressaltat Ribó.

"El plàstic és un element que està afectant moltes espècies i també a l'espècie humana. És una exposició que ens pot ajudar a conscienciar de la necessitat de cuidar els nostres mars, a més, hem de tindre un tractament especial amb el plàstic i lluitar per mantindre la biodiversitat de tot el mar mediterrani, en aquest cas, i també respectar els drets humans de totes les persones", ha afegit.

D'altra banda, Mollà ha subratllat la necessitat d’"impulsar mesures més eficients per a preservar la flora i fauna mediterrànies".