El Teatre Rialto i el Principal de València aspiren a fer "millors persones" als espectadors i "posar llum en la naturalesa humana" durant la temporada escènica 2019-2020, en la qual el Institut Valencià de Cultura (IVC) portarà a les taules nou produccions pròpies.

El director adjunt d'arts escèniques de l’IVC, Roberto García; i el director general de l’organisme, Abel Guarinos, han presentat aquest dilluns un avanç de les programacions del Teatre Rialto i el Teatre Principal de València per al que resta de 2019 i els primers mesos de 2020.

García ha destacat que, en la nova temporada, l'administració apostarà "més per la producció pròpia i allargarà les exhibicions". Ha destacat que, en el cas del Rialto, la "fidelització" del públic aconseguida durant el passat exercici "permet ampliar el temps d'exhibició de cadascuna de les sis produccions pròpies" que s'han preparat per a la pròxima temporada en aquest recinte.

"Ara que se sap que apostar per la producció pròpia té uns bons resultats, s'allargaran el temps d'exhibició de les obres i, de fet, la majoria dels espectacles romandran en cartell entre cinc i sis setmanes", ha remarcat.

Pel que respecta al Teatre Principal, García ha destacat que en aquesta temporada la nota predominant serà "la presència significativa de propostes valencianes", que suposarà el 90% de la programació. "Tindrem valencians per la porta gran en un ampli ventall d'espectacles de diverses disciplines escèniques, d'una qualitat destacada", ha avançat.

García ha lamentat l'"ambient bast i crispat" que es viu "sobretot en política", on es fa un ús "pejoratiu" de la paraula teatre. Ha manifestat que li "cabreja" la utilització d'expressions com "vostés han muntat un teatre" o "deixe's de fer teatre".

En aquest context, des de l’IVC busquen oferir un teatre com a "sinònim d'espai de trobada, humanització, reflexió i empatia". "Que els nostres representants polítics usen la paraula teatre com a símil del pitjor, com a persona de les arts escèniques, em genera incomoditat", ha expressat García. "Probablement el teatre no canvia la societat però ajuda al fet que siguem millors persones i ajuda a posar llum en la naturalesa humana".

L'obra 'Dinamarca', la primera de les produccions de l’IVC, obrirà la temporada del Teatre Rialto a l'octubre. El text de Rodolf i Josep Lluís Sirera tanca la trilogia 'Europa en guerra'. Es va començar a plantejar en 2015 però que amb la mort de Josep Lluís, Rodolf va haver de recuperar-lo per a la seua finalització i ara el dirigeix Carles Alfaro.

Al novembre, li seguirà 'Somni' de la castellonenca Núria Vizcarro, una versió d’'Una nit d'estiu' de William Shakespeare, que comptarà amb la direcció del Juan Carrillo. Es tracta d'una producció estrenada a la fi de la temporada 2018-2019 i ha obert 'Sagunt a escena'.

Dues reposicions dels “èxits" de la temporada passada prendran el testimoni al desembre i gener, com són 'Tortola' i 'Tirant'. En el primer muntatge, Rafael Calatayud dirigirà el text de Begoña Tena. En la segona obra, Eva Zapico farà el propi amb el de Paula Llorens.

Febrer i març de 2020 tindran sobre les taules una de les noves produccions de l’IVC, 'Godot', i 'Perenne' ocuparà el seu lloc a l'abril i maig. "Aquestes produccions han eixit d'un projecte que es va posar en marxa aquesta temporada que acaba, que ha sigut una bústia per a la recepció de projectes", ha indicat García. Un instrument que ha qualificat de "molt interessant per a obrir finestres" als dramaturgs.

Pel que respecta al Teatre Principal, García ha destacat que en aquesta temporada la nota predominant serà "la presència significativa de propostes valencianes.

El Principal acollirà en el primer trimestre, d'octubre a gener, l'espectacle de dansa 'Carmen Maquia' de la companyia alacantina Titoyaya, coreografiada per Gustavo Ramírez; l'estrena absoluta de 'Requiem' de la companyia Cienfuegos Dansa; i l'obra teatral 'Susan i el diablo', escrita i dirigia per Chema Cardeña i que serà una primícia a València.

Altres propostes seran el musical 'Lehman Trilogy' dirigit pel valencià Sergio Peris-Mencheta, o 'Mrs Dalloway', una producció del Teatre Espanyol dirigida per la valenciana Carme Portaceli amb Blanca Portillo.

Destaquen igualment en el Teatre Principal de València l'exhibició de 'What is Love' de Wichita Co., escrita i dirigida per Víctor Sánchez Rodríguez, o l'espectacle de circ 'Yolo', creat per l'alacantí Lucas Escobedo. Tant aquest espectacle com 'Anna i la màquina del temps' o 'Els aventures de T. Sawyer', produccions de gran format del Teatre Escalante, trobaran el seu lloc en el Principal a l'octubre i desembre.

La programació continua al gener amb l'obra 'Rey Lear', de la companyia Talaia; 'Nekrassov' del Teatre de l'Abadia al febrer; 'El castigo sin venganza' de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic el mes de març; o 'Juana', amb l'actriu Aitana Sánchez Gijón com a protagonista durant el mes de maig.

Al febrer, es reposarà en castellà la producció del IVC 'Fausto', dirigida per Jaume Policarpo, amb Enric Benavent i Empar Canet; o s'estrenarà la coproducció de l’IVC amb el Teatre Nacional de Catalunya, 'La casa dels aranyes', de Paco Zarzoso.

De les cites de l'últim trimestre de la temporada destacarà la setmana d'arts vives, com a avantsala d'una edició més del festival Dansa València.

García ha donat algunes dades de la temporada del Rialto que s'ha tancat i la seua comparació amb l'anterior. En la 2018-2019, el teatre va tancar amb una assistència total de prop de 19.000 espectadors, quasi el doble que en l'anterior a la que van acudir 10.000 persones. Això s'ha traduït en una duplicació de la recaptació, que va ascendir fins als 93.000 euros enfront dels 46.000 de la 2017-2018.

El responsable d'arts escèniques ha apuntat que això es deu en part "al programa de fidelització i captació d'espectadors Habitem el Rialto", amb el qual volen produir "dinàmiques de connexió amb la societat, el món educatiu a través d'experiències i sorpreses". Això ho han aconseguit gràcies a una "política agressiva de preus amb rebaixes per als més joves o amb campanyes de difusió com uns comptes de xarxes socials gestionades pels espectadors".