La revitalització del mercat d'obra nova a la ciutat de València ha augmentat l'oferta hui dia fins als 6.314 habitatges. Aquest procés, iniciat de forma gradual fa quatre anys, es deu fonamentalment a la reactivació de plans urbanístics paralitzats com a conseqüència de la crisi econòmica, i té aspectes d'augmentar encara més amb la posada en marxa de noves actuacions en els pròxims mesos i anys.

Aquesta és una de les principals conclusions del I Fòrum Immobiliari impulsat per Avanza Urbana dijous passat. Sota el títol ‘Cap a on camina el sector?’ va abordar les principals xifres de la construcció davant les entitats financeres, i aquesta setmana, concretament dimarts i dimecres, ho farà amb els promotors immobiliaris. Els resultats analitzats davant les entitats financeres indiquen “una tendència a l'alça”, expliquen els impulsors de les jornades, en la construcció d'obra nova des de 2016 amb un repunt en 2019.

Actualment, la capital del Túria té en oferta 6.314 habitatges de nova construcció i, del total d'unitats previstes, 2.199 es troben en procés de construcció. Quant a les xifres nacionals, amb dades recollides per Activum, el context del sector a Espanya ofereix els següents guarismes.

A Espanya, el volum actual d'obra nova en construcció és de 80.000 habitatges, el 80% de les quals està en mans de promotors de nova generació i banca. Quatre són en l'actualitat les promotores principals que aglutinen l'obra en 29 províncies i els seus percentatges de mercat es reparteixen d'aquesta manera: Via Célere (33%), Neinor Homes (30%), Aedas Homes(19%) i Metrovacesa (18%).

De les 6.314 unitats d'obra nova a la ciutat de València, el 42% està impulsat per promotors de nova generació, el 23% per promotors locals, un 21% per promotors nacionals i el 14% està en mans de cooperatives. Per tipus, 5.570 d'aqueixos habitatges són de renda lliure i la resta és VPO. En el cas de les primeres –les de renda lliure–, els percentatges de quota de mercat es reparteixen d'aquesta manera: 43% promotores de nova generació, 22% de promotors locals, 21% de promotors nacionals i un 14% per a cooperatives.

Pel que fa als 744 habitatges protegits, els percentatges indiquen que el 34% són promotors de nou encuny, un 29% de promotors locals, el 28% de promotors nacionals i un 9% d'habitatges en règim de cooperativa. Quant als plans urbanístics i desenvolupaments en curs (en Patraix, Quatre Carreres, Malilla Nord, Moreres, Benicalap Nord, Túria Nova i Nou Campanar), l'estudi d'Avanza Urbana indica que concentren més de 8.500 habitatges de nova construcció. Si es tenen en compte els futurs desenvolupaments urbanístics de la ciutat, que són els de Benimaclet, el Grau, Cabanyal, Parc Central i el Projecte Sèquia Mestalla, concentraran la construcció de 6.238 habitatges d'obra nova.

L'estudi també reflecteix les preferències dels usuaris i compradors quant al model d'habitatge que requereixen. El 52,6% dels habitatges d'obra nova tenen tres dormitoris. Li segueixen les de quatre dormitoris (19,2%), dos (17,6%) i un (3,9%). Quant a la grandària, els habitatges de quatre dormitoris tenen una mitjana de 132 metres quadrats, les de tres habitacions ocupen uns 112 m2, poc més de 80 m2 les de dos dormitoris i prop de 46 m2 les d'una habitació.

L'Ajuntament de València va aprovar el passat 12 de juliol, en la Junta de Govern Local, la concessió de llicències per a la construcció de 623 nous habitatges a la ciutat, quasi el doble de les sol·licitades en tot l'any 2015, amb terminis de tramitació que ronden els nou mesos. Les promocions es distribueixen entre els barris de Malilla (416 habitatges), Patraix (189 habitatges), Algirós (12 habitatges) o Exposició (sis habitatges), segons va informar el Consistori.