Així ho han explicat, aquest dimarts en roda de premsa, els encarregats de l'estudi, el periodista i president d'Educa2020, Fernando Jáuregui; la periodista i directora d'aquesta entitat, Lourdes Carmona; la directora del centre universitari EDEM, Lucía Egea, i el director general de la Fundació AXA, Josep Alfonso.

En aquest context, els participants han ressaltat la importància de l'FP ja que, segons ha detallat Jáuregui d'acord a les dades d'una enquesta anterior, hi ha un 63% d'empreses que tenen problemes per a trobar candidats per als llocs de treball que ofereixen, que estan relacionats amb l'FP i estudis tecnològics. "Açò en un país amb un 34% de parada juvenil, indica que alguna cosa està passant, alguna cosa molt seriós", ha subratllat

"Cal canviar la mentalitat dels pares perquè es donen compte que l'FP no és menyspreable, és una manera de realització personal i professional. Un estudiant d'FP superior que acabe la carrera al matí, aquesta vesprada tindria cinc o sis ofertes de treball. L'FP no és l'aneguet lleig o la germana pobra; no són els tontos els que estudien FP. Es necessita", ha sostingut el periodista.

En aquest sentit, les famílies de la Comunitat tenen més coneixement i valoren lleugerament millor l'FP que en la resta d'Espanya (57,5 enfront de 54,7 per cent), encara que pocs pares reconeixen haver parlat amb els orientadors i tutors dels seus fills sobre la possibilitat que aquests estudien FP: aquest percentatge en l'autonomia valenciana és un 27,9%, enfront d'un 22% de mitjana nacional.

"La major part d'estudiants de batxillerat volen fer Dret, ADE o Medicina, però el que demanden les empreses és FP dual superior i carreres STEM. Si l'oferta i la demanda s'adeqüaren, probablement el 70% de la parada juvenil desapareixeria", ha assegurat Jáuregui, que ha apostat per una "revolució educativa" i ha advertit que Espanya s'està despoblant.

"LA VALOREN POSITIVAMENT, PERÒ NO LA CONSIDEREN"

En la mateixa línia, Alfonso ha qualificat l'FP com l'"assignatura pendent" a Espanya, ja que un 54,7% de famílies creuen que té mala imatge, ja que consideren que té menor consideració social, que l'estudien els qui no poden seguir en carreres superiors i que són estudis de 'to menor'.

No obstant açò, entre els quals consideren que no té mala imatge, destaquen que aporta un ajust més real a l'oferta del mercat laboral, una incorporació més ràpida a l'ocupació i major adaptació al mercat laboral donats els avanços tecnològics. "Tots els pares la coneixen i la valoren positivament perquè trobar treball és una cosa immediata, però cap la considera a l'hora de recomanar als seus fills", ha lamentat.

A més, el sondeig mostra que les famílies valencianes es troben entre les més satisfetes d'Espanya amb l'educació que reben els seus fills, ja que un 67,2% considera que existeix a la Comunitat una oferta adequada educativa, enfront d'un 61% de mitjana nacional.

DESTACA EL BATXILLERAT DE CIÈNCIES SOCIALS

Així mateix, es reconeixen actius en l'assessorament dels seus fills i s'inclinen pel batxillerat de ciències -un 40,8% enfront del 39% nacional-, en detriment dels batxillerats tecnològic i humanístic. En l'autonomia valenciana el batxillerat de ciències socials destaca per damunt de la mitjana, on quasi el 32% dels joves ho cursen, enfront del 22% nacional.

En aquest sentit, Jáuregui ha lamentat que hi ha "molt poca oferta" per a les carreres d'humanitats i ha assenyalat que han d'aprendre a "compaginar la 'stemania' amb les humanitats, que també són necessàries". "No podem descapitalitzar la cultura", ha apuntat.

Per la seua banda, Carmona ha detallat que l'estudi revela que les famílies valencianes valoren amb un 9,63 sobre 10 que els seus fills siguen feliços amb els seus treballs i tinguen vocació, amb un 9,16 que puguen compatibilitzar la vida laboral, amb la familiar i la personal, i amb un 8,91 que tinguen oportunitats de promoció laboral dins de l'empresa; mentre que creuen la seua pròpia empresa es troba en penúltim lloc amb un 6,41.

CCAA AMB SEGONA LLENGUA OFICIAL

Respecte als idiomes, un 36,1% creuen que la formació no és adequada, un 47,9% creuen que és adequada però hauria de millorar, i un 14,9% creuen que és molt adequada. En aquest sentit, Carmona ha assenyalat un 27% dels joves enquestats en un altre sondeig deien que parlaven ben anglés, un percentatge que descendia lleugerament en les comunitats amb segona llengua.

"És una percepció, però coincideix en totes les enquestes. La percepció és que mentre reps classe de valencià, no reps la d'anglés, però les hores lectives són les mateixes", ha puntualitzat Carmona.

En aquest context, Egea ha assenyalat que també coneixen diferents estudis que mostren que les persones bilingües tenen una major capacitat per a aprendre altres llengües.

L'estudi investiga sobre el paper que pares, mares i tutors exercixen sobre els seus fills entre quatre i díhuit anys i ha comptat amb 19.000 mostres en tota Espanya, de les quals 1.660 són de la Comunitat. El sondeig ha sigut realitzat pel fòrum d'investigació periodística Educa2020 en col·laboració amb la Fundació AXA i Sigma Dos, a més de la Conselleria d'Educació i EDEM Escola d'Empresaris.

Aquesta macroenquesta és la quarta que dirigeix les entitats. El primer sondeig es va realitzar en 2016, entre 9.000 universitaris; el segon en 2017, entre 12.800 estudiants de Batxillerat i FP; i el tercer, en 2018, tractava d'esbrinar per què les empreses (2.500 mostres) no troben candidats adequats per a les seues ofertes de llocs de treball.

"NO MENYSPREEN LA CARTERA D'EDUCACIÓ"

D'altra banda, Jáuregui ha demanat que el pròxim Govern "no cometa el mateix error" que l'actual executiu en funcions i que l'últim de Mariano Rajoy, d'"acumular a la cartera d'Educació el portaveu del Govern".

"Qualsevol que treballe en temes amb el Govern, sap que el portaveu ha de dedicar el 100 o el 120% del seu temps al portaveu. Què li deixa d'Educació? Res. Què ha passat? Res. No tornem a cometre eixe error, no menyspreen la cartera d'Educació, que és bàsica, el futur està ací", ha sostingut.