La despoblació avança com a fenomen lent però imparable a l'interior de les províncies de Castelló i València, i ho fa fins a tal punt que algunes zones ja es consideren "deserts demogràfics".

La baixa densitat de població, unida al creixement demogràfic negatiu i a l'envelliment, està creant desequilibris territorials cada vegada més acusats entre la costa, on es concentren les ciutats grans i mitjanes, i l'interior, amb municipis importants quant a superfície però cada vegada menys poblats, amb menys serveis, infraestructures i desenvolupament econòmic.

L'última veu d'alarma ve de la mà del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES-CV), que en la seua recent Memòria de 2018 incorpora un quadre d'indicadors de despoblament per comarques costaneres i d'interior.

En aqueixa taula s'aprecia que hi ha set comarques de l'interior de València i Castelló amb creixement demogràfic negatiu: el Racó d'Ademús (-24,29), l’Alt Maestrat (-19,79), els Ports (-15,68), l'Alt Millars (-8,22), els Serrans (-5,38), la Vall d'Aiora (-4,63) i la Canal de Navarrés (-2,35). A més, quatre d'elles presenten una densitat de població per davall de 10 habitants per quilòmetre quadrat, la qual cosa "portaria a conceptuar-les com a deserts demogràfics", explica l'informe.

"Es tracta d'amplis territoris molt condicionats per les deficients comunicacions i l'absència d'una mínima industrialització que, com s'observa en altres comarques de l'interior, són dos elements clau per a resistir el risc de despoblament", afig el document. Aquestes comarques presenten, a més, elevats índexs de dependència entre els seus habitants, relacionats amb l'envelliment.

Per a atallar el fenomen de la despoblació i evitar el tancament de serveis bàsics per insuficiència financera, el Govern valencià va aprovar fa dos anys l'Agenda Avant contra la despoblació, de la qual pengen mesures específiques. Una d'ella és el Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament, que en 2019 injectarà ajudes de fins a 100.000 euros per municipi per a 155 ajuntaments. Les subvencions estan destinades a localitats en risc demogràfic i van ser aprovades el mes d'abril passat, quan es va publicar el llistat dels 155 municipis en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

A l'inici de l'any, el cap del Consell, Ximo Puig, va explicar que el programa d'ajudes preveu una dotació total de 240 milions d'euros per al període 2019/2023, és a dir, per a la legislatura que s'acaba de posar en marxa. Aquest pla distingirà entre municipis en risc de despoblació (140 ajuntaments) i amb problemes financers (altres 35).

El programa preveu, a més, que les ajudes puguen ser subvencions o bé materialitzar-se mitjançant la compra d'actius municipals, amb opció de recuperar-los en un termini de cinc anys. Es tracta d'evitar que per a molts ajuntaments xicotets o de baixa densitat de població siga un problema mantindre obertes residències de la tercera edat i centres de dia, serveis educatius i culturals com a escoles infantils, instal·lacions esportives o culturals i altres serveis necessaris per als ciutadans, com els caixers automàtics de les entitats financeres.

Segons va explicar Puig en la presentació de les ajudes, les diputacions de València i Castelló van col·laborar en el Fons de Cooperació Local, mentre que la d'Alacant es va negar i els ajuntaments d'aquesta província només tenen el 50% dels recursos.

La Generalitat assigna les ajudes del Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament a partir de cinc requisits quantificables: la densitat de població (igual o inferior a 20 habitants per quilòmetre quadrat), el creixement demogràfic (taxa inferior o igual al 0% en els últims 20 anys), taxa de creixement vegetatiu (menor o igual a -10%), índex d'envelliment (major o igual al 250%), índex de dependència (major o igual al 60%) i taxa migratòria (menor o igual a zero).

El Govern valencià ha donat a la lluita contra la despoblació visibilitat específica amb la creació d'una direcció general. La seu d'aquest departament, adscrit a Presidència de la Generalitat, estarà situada a Castelló, segons va afirmar Puig en una entrevista publicada aquest passat diumenge a Mediterráneo. Encara que no s'encarregarà només del fenomen en aquesta província, el Consell vol destacar el valor simbòlic de situar allí l'organisme, ja que Castelló és la província més buidada de la Comunitat.