La Comunitat Valenciana és la segona autonomia amb més denúncies presentades per ciberdelictes contra xiquets i xiquetes -un total de 367-, solament per darrere d'Andalusia, segons les dades disponibles del Ministeri de l'Interior difosos aquest dijous per Save The Children.

En el 67,3% dels casos registrats a la Comunitat, la víctima era una xiqueta. D'altra banda, pel que fa al perfil de l'agressor, en el 78,2% de les ocasions les detencions o investigacions se centraven en un home i, d'ells, un terç eren homes d'entre els 26 i els 40 anys.

Per províncies, València és la que més denúncies presenta, amb un total de 198, seguida d'Alacant, amb 133, i Castelló, amb 36 denúncies interposades per ciberdelictes contra a xiquets i xiquetes.

Davant l'augment de l'ús de les xarxes socials per part dels xiquets i xiquetes, Save the Children ha publicat l'informe 'Violència viral' per a explicar la utilització que fan els menors de les noves tecnologies i el nivell d'exposició que tenen la violència online.

Per a açò, l'organització ha realitzat una enquesta a 400 joves d'entre 18 i 20 anys de tota Espanya: les respostes reflecteixen que 7 de cada 10 persones ha sigut víctima de violència en l'entorn digital sent menor d'edat. L'ONG posa el focus en la violència online en la parella o exparella, una violència transversal que pot nodrir-se dels altres tipus de violència i que sol tindre el seu origen en la desigualtat de gènere.

L'enquesta de Save the Children apunta al ciberassetjament com la forma de violència més comuna entre els adolescents. S'estima que més de 529.000 joves haurien patit ciberbullying durant la seua infància, un tipus de violència que afecta especialment les xiquetes: quasi la mitat de les xiques preguntades havia patit ciberassetjament enfront del 33,1% dels xics. Save the Children adverteix que aquest tipus de violència es dona per primera vegada entre els 8 i els 9 anys i la persona que assetja és, en un 45,8% dels casos, del centre escolar o una amistat, detalla l'entitat en un comunicat.

El director de Save the Children a la Comunitat Valenciana, Rodrigo Hernández, assegura que "la violència a xiquets i xiquetes a través d'internet i les noves tecnologies té un component que la fa, si cap, més nociva que la real, i és que es pot exercir de manera permanent les 24 hores al dia, tots els dies de l'any".

"Abans l'assetjament es podia acabar en el moment en el qual el xiquet o xiqueta eixia de l'escola, mentre que ara els pot perseguir en tot moment gràcies a aquesta connexió permanent a internet", afegeix.

Save the Children també adverteix que més de la mitat de les persones enquestades no tenia normes d'ús o control parental i que 4 de cada 10 es connectava entre una o dos hores al dia. Els xiquets i xiquetes comencen a usar cada vegada abans les noves tecnologies, l'edat mitjana d'accés és d'11 anys, i la seua xarxa preferida és Whatsapp.

Per a Save the Children és "de vital importància que les famílies promoguen un ús responsable de les xarxes socials i informen als seus fills i filles dels riscos que també poden comportar".

L'organització, a més, mostra la seua preocupació davant la violència entre iguals. Segons l'enquesta, en 6 de cada 10 casos de 'happy slapping' -gravació d'una agressió física, verbal o sexual i la seua difusió a través d'internet per a guanyar popularitat-, la persona que va exercir aquesta violència era amic, amiga o membre del mateix centre escolar que la víctima.

Una altra de les formes de violència que més pateixen els i les joves és l'exposició involuntària a material sexual o violent: un de cada dos enquestats va accedir a aquest contingut sent menor d'edat i sense consentiment. Aquesta violència succeeix quan un xiquet o xiqueta es troba amb material no apropiat per a la infància en realitzar cerques en internet o descarregar arxius.

L'informe parla també de la relació i convivència de les violències en el món físic i en el virtual. En l''online grooming' o ciberembaucament, que ocorre quan una persona adulta contacta a través d'internet amb un xiquet o xiqueta, creant un clima de confiança amb la intenció d'involucrar-li en una activitat de naturalesa sexual, l'agressor usa els mateixos enganys que en l'abús sexual i, en moltes ocasions, té com a últim objectiu que eixe abús arribe a produir-se en el món físic. En un de cada dos casos la persona que agredeix és desconeguda per al menor.

L'organització subratlla que més del 20% de les persones enquestades van patir aquesta violència sent menors d'edat, la majoria als 15 anys.

Save the Children denuncia igualment l'existència de plataformes que promocionen comportaments com l'autolesió o els trastorns alimentosos. És el cas dels blogs que fomenten l'anorèxia, donant consells i explicant als xiquets i les xiquetes com deixar de menjar sense que els seus familiars se n'adonen.

En altres ocasions, la persona que exerceix la violència online és la parella o exparella dels i les adolescents. El 'sexting' és una conducta d'alt risc que practiquen els adolescents en intercanviar missatges o imatges pròpies amb contingut sexual, i es converteix en forma de violència quan el material es difon sense el consentiment del menor.

L'organització adverteix que en un de cada cinc casos de sexting sense consentiment la persona responsable d'exercir la violència és la parella o ex-parella. Segons l'enquesta, quasi 50.000 joves haurien patit sexting sense consentiment en la seua infància (la primera vegada, als 14 anys).

Succeeix una cosa similar en els casos de sextorsió, violència patida pel 3,24% dels enquestats. Aquest tipus de violència es basa en el xantatge a una persona menor d'edat amb l'amenaça de publicar contingut de caràcter sexual que li involucra. Quan es produeix aquesta violència, en 1 de cada 4 ocasions la persona responsable és la parella o exparella.

Save the Children critica aquests comportaments, que es repeteixen cap a una parella durant el festeig o una vegada finalitzat aquest i que pretenen controlar, menyscabar o causar un dany a l'altra persona. L'ONG també adverteix que el món físic i el virtual estan molt connectats en aquest tipus de violència.

Finalment, sense ser un tipus de violència contra la infància, cada vegada és més habitual que els pares i les mares sobreexposen pública i constantment la vida dels seus fills i filles en internet. Aquesta conducta de risc es denomina sharenting, i ocorre quan es pengen fotos o videos dels xiquets o xiquetes en les xarxes socials.

L'organització exigeix que hi haja una estadística oficial per a conéixer l'autèntica magnitud d'aquest fenomen. Entre les poques dades disponibles, es troba el nombre de denúncies per ciberdelictes contra xiquets i xiquetes: 2.286, segons el Ministeri de l'Interior. En el 65,4% dels casos la víctima era una xiqueta. Respecte al perfil de l'agressor, les dades estatals reflecteixen que en el 77% dels casos les detencions i investigacions es van centrar en homes d'entre 26 i 40 anys.

Hernández assegura que "l'ús d'internet té grans beneficis per als xiquets i xiquetes i no s'ha de criminalitzar. "Igual que ensenyem als nostres fills i filles a anar amb bici o a patinar perquè no es facen mal, és necessari que aprenguen a utilitzar internet de forma segura, només així podrem protegir-los i previndre qualsevol tipus de violència online", indica el director territorial.

Save the Children ha iniciat la campanya #ViolenciaViral per a visibilitzar la violència que pateixen molts xiquets i xiquetes en l'entorn digital i per a demanar al nou Govern que aprove de forma urgent la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència enfront de la Violència, que inclou mesures de prevenció, detecció i actuació per a poder eradicar tots els tipus de violència que pateixen xiquets i xiquetes.